Els carrers més antics de Sant Antoni de Vilamajor

El comte de Barcelona, en Ramon Berenguer I, era el propietari de totes les terres que comprenia Vilamajor (SAV, SPV i Cardedeu).  El 1067 va atorgar el privilegi  als seus habitants de tenir un mercat setmanal (només el de Granollers és més antic, de 1040).   Per donar-li nomenada va encarregar la construcció d’un camí ral que unís les poblacions de Granollers i Sant Celoni passant per Cardedeu i Vilamajor. És la via coneguda com l’strata mercadaria.

El 27 de setembre de 1209, el comte de Barcelona Pere I (imatge) va concedir el privilegi a la Vilanova de Vilamajor (coneguda com a Vilagoma) de tenir un mercat tots els dimarts i una fira el mes de juny per la festivitat de Sant Pere. L’objectiu era convertir el nou nucli de poblament en el motor econòmic de Vilamajor, deixant a Sant Pere de Vilamajor   el poder polític i religiós. Però perquè això succeís calia comunicar la Vilanova de Vilamajor amb la resta de poblacions per donar entrada i sortida a les mercaderies.

De l’antiga strata mercadaria , a l’alçada de can Pungol de la Torre, es va fer un ramal que travessant el sot del Malinfern es dirigeix cap el coll de Freixeneda  entrant a la Vilanova. Travessa l’antiga Vilagoma i fent un sobtat trencall es pren direcció SPV però aviat torna a desviar-se cap la Vallserena per agafar el trajecte cap a Sant Celoni via Palautordera. 

Al llarg dels segles, a banda i banda del Camí Ral, es van anar construint habitatges configurant el que avui coneixem com a carrer Vell.

Durant molts segles fou l’únic carrer del poble. Fins el segle XVII fou el principal lloc de residència i on es trobaven la majoria de comerços.

Allà es va construir la primera capella, que fou dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers que a l’hora eren els principals clients del comerç local.

El carrer Vell finalitzava en una plaça de reduïdes dimensions (imatge). Molt probablement en aquest indret es trobaven els habitatges més antics del poble, els primers que hi havia, molt abans de la construcció del camí ral.  Potser aquí trobaríem les restes de l’antiga Vilagoma.

Poc a poc el poble anava creixent fins que el carrer Vell no va donar per més. A ponent la riera de Vilamajor impedia créixer, mentre que per llevant la més que probable existència d’una masia o edifici no permetia  anar més enllà.

Els nous edificis es van construir seguint el camí Ral, que ara anava perpendicular al carrer Vell. Va ser el naixement, al segle XVII, del carrer Nou (imatge).

Molt aviat es va convertir en el carrer comercial del poble. La majoria de locals de la planta baixa estaven dedicats a establiments comercials.

El veïns del carrer va tenir el seu propi sant, en aquest cas fou Sant Pere, amb una petita capella. 

El carrer Nou moria en uns terrenys agrícoles que pertanyien a can Perpunter i que posteriorment va donar lloc a la plaça Montseny (imatge).

La història de la plaça la podeu trobar clicant AQUÍ

El camí ral passava per darrera de can Perpunter i es dirigia cap l’era del Delme direcció cap a La Farinera on continuava fins a Sant Celoni. És que avui coneixem com a carrer de Dalt (imatge). 

Fixeu-vos-hi en dos detalls:

-  L’entrada principal a El Delme es troba en el carrer de Dalt i no pas a la plaça de la Vila. 

-  Els habitatges que hi ha en dit carrer són perpendiculars al mateix, molt diferent al que donen al carrer Camp d’en Puig on les cases estan situades en un angle aproximat de 30º. 

Aquest dos fet indiquen que el carrer de Dalt és molt més antic el carrer Camp d’en Puig. 

En el carrer  de Dalt es van construir algunes cases però mai adquirí l’estatus de carrer principal, tant sol era una via de pas. 

Al segle XVIII el carrer Vell i el carrer Nou estaven plens. No hi havia possibilitat de construir més. 

Les opcions que hi havia eren el carrer de Dalt, amb la dificultat que només es podia construir per una banda (l’altre hi ha la muntanya), o urbanitzar la zona coneguda com el Puig (desconec si rep el nom per ser la part més alta del poble o perquè eren terrenys pertanyents a un tal Puig) aprofitant un petit carreró existent.

Es va decidir per la segona opció naixent, al segle XVIII, el carrer Camp d’en Puig (imatge). El fet va provocar que el Camí Ral deixés de passar pel carrer de Dalt anant pel nou carrer. Es varen construir nous habitatges i amb diversos negocis però principalment encaminats a donar servei als traginers: ferrers, arranjament de carruatges, cavallerisses, etc. 

Els seus veïns tenien advocació per  Sant Lleïr i Sant Llop. 

Ens manca un carrer: el de França (imatge).

Antic camí que unia el veïnat de Vilarasa amb el nucli urbà, i de retruc amb Llinars. Rep el nom per ser el camí que duia fins a França, mitjançant el Camí Ral. 

La primera meitat del carrer va créixer a partir del segle XVII convertint-se en una zona comercial. La segona part del carrer, la que es troba més propera a Llinars, va créixer a finals del segle XIX amb l’arribada de La Colònia. La Vila Maria, can Monteys, can Miret o can Pellicer foren alguns exemples. Es va convertir en el carrer noble de la població. 

Sant Antoni de Pàdua fou el sant venerat en aquest carrer.

Mapa de la població de l’any 1914 que encara manté la trama medieval.

El 1926 es va realitzar, per part l’arquitecte municipal, el pla urbanístic de creixement del poble, el conegut com Eixample. El 1933 fou aprovat definitivament per l’ajuntament.

La majoria de carrers actualment existents, segueixen la configuració urbanística del 1933. 

BIBLIOGRAFIA

VILAGINÉS SEGURA, Jaume. La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental. Ajuntament de Granollers 1987.

SALRACH, Josep Maria. El procés de feudalització” Segles III-XII. Volum 2. Història de Catalunya. Edicions 62.1998

SALRACH, Josep Maria. Història agraria dels països catalans. Volum 2

AVENTIN PUIG,  Mercà. Ordinacions medievals de viles-mercat catalanes sobre el comerç i consum del vi. Racó.cat 

RIERA MELIS, Antonio. La red viaria de la corona catalanoaragonesa en la baja edad media.

GALLARDO, Antoni. Del Mogent al Pla de la Calma.

VILAGINÉS SEGURA, Jaume. La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental. Ajuntament de Granollers 1987.

Actes del l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor