A escassament mig quilòmetre del nucli antic de SPV ens trobem amb la masia de can Llinàs, un dels casals més emblemàtics de la contrada. És l’única masia, juntament amb can Derrocada, que té el sostre a quatre vents, característica típica dels casals senyorials pertanyents a les classes més benestants, principalment membres de la noblesa.
Però no parlaré ni de les seves característiques arquitectòniques ni de la seva història, si no que donaré a conèixer quina va ser la activitat industrial que es va fer en les seves instal·lacions a principis del segle XX.
El 16 d’agost de 1773, Eulàlia de Llinàs es va casar amb Benet de Sagarra, membre d’una reputada família burgesa barcelonina. Entre les propietats aportades per l’Eulàlia com a dot es trobava la masia de can Llinàs.
Fins aquell moment, la nissaga Llinàs havia emprat la masia com a segona residència, però amb l’arribava dels Sagarra se li va donar una nova utilitat: producció de vi.
Malauradament a finals del segle XIX l’aparició de la fil·loxera va enviar a norris el negoci vitivinícola. En Ferran de Sagarra i Siscar (imatge) va decidir fer una reestructuració del negoci.
En Ferran de Sagarra, un hàbil emprenedor, va observar com les petites lleteries situades a la ciutat de BCN no produïen la llet necessària per satisfer la demanada.
Es va posar en contacte amb pagesos de les rodalies de can Llinàs oferint-los comprar la llet bovina que produïen. La portaven fins al mas i d’allà era enviada fins a BCN per la seva venda.
Fou un èxit total!!!
Però la família Sagarra no va quedar satisfetes del tot.
Un dels gran problemes que tenien era el transport de la llet des de l’anomenada Granja- Torre de Sagarra fins a BCN. Normalment es realitzava mitjançant camions però hom sap que la llet crua és un gran mitjà pel desenvolupament de la vida microbiana el que comportava seriosos problemes d’higiene.
En aquest context la industrialització de la llet va oferir diverses solucions tecnològiques que permetien oferir un producte sa i conservable en condicions òptimes com l’esterilització, l’evaporació i la condensació, o bé la transformació de la llet en mantegues i formatges.
Els germans Ramon Maria i Xavier de Sagarra varen decidir modernitzar les instal·lacions de la granja.
Van comprar la maquinària necessària per esterilitzar la llet i fer l’extracció de la lactosa i caseïna per fer la condensació. Els tallers els van situar en els 27.000 pams quadrats que tenien en els baixos de la masia.
També van crear unes caves on produïen diverses tipologies de formatges i mantegues.
En total eren capaços de produir fins a 20.000 envasos diaris gràcies als 30 treballadors que tenien contractats.
El 1916 la família Sagarra va crear l’empresa “ Sociedad Industria Lechera S.A” amb seu social a BCN la qual gestionava i comercialitzava el seu producte estrella: la llet condensada “El Pagés”.
Un altre producte estrella fou la “Crema del Montseny” especialment indicada pels lactants que va rebre el Gran Premi i Medalla d’Or a l’Exposició Agrícola de Roma l’any 1912.
Tal va ser l’èxit assolit que la Granja-Torre de Sagarra se’ls hi va quedar petita i es van haver de traslladar cap a un altre indret més adequat.
El lloc escollit fou Sant Celoni per tres raons: tenia prou aigua (Tordera), aplegava nombroses vaqueries del Baix Montseny i tenia estació de tren.
Es va situar a l’altre banda del pont Trencat, més o menys on trobem el centre comercial Altrium.
Tothom de Sant Celoni coneixia la fàbrica com a SILA, acrònim de “ Sociedad Industria Lechera S.A”.
Fou inaugurada el maig de 1920 per Xavier de Sagarra i Castellarnau, fill d’en Ferran de Sagarra, i que es va especialitzar en la producció de làctics convertint-se en un dels millors tècnics mundials.
Entre els productes que es comercialitzaven estaven les marques comercials “CIGÜEÑA”, “SILA” i “IBERIA”.
Va ser una de les principals empreses productes de llet condensada d’Espanya.
Aviat l’empresa va entrar en crisi.
La facilitat d’adquirir vehicles a motor per part la ciutadania va provocar que molts pagesos decidissin vendre la seva llet directament a Barcelona d’on obtenien un preu més competitiu.
Els compradors de BCN podien obtenir llet poques hores després de ser munyida la vaca, per tant, no calia comprar la llet condensada.
El 1930 , la multinacional NESTLÉ va adquirir la SILA i va incorporar la seva producció a produir la llet condensada LA LECHERA, coneguda per tots vosaltres.
BIBLIOGRAFIA
- Els propietaris i l'organització dels interessos agraris al Vallès Oriental. Segona Part.
- PLANAS i MARESMA, Jordi. L'agricultura al Vallès Oriental: canvis en l'estructura productiva entre 1860 i 1930. Treball. Lauro 25.
- VIADER, J. BOATELLA. J. LLets condensades catalanes. REV. SOC. CATALANA HIST. FARM., 7 (19): 7-22 (2012). ISSN 1887-908X
- HERNANDEZ ADELL, Ismael. La industria láctea española del primer tercio del siglo XX: el caso de Cataluña. XII Congreso de la AEHE (Salamanca, 6-9 de septiembre de 2017)
- Nestlé. 100 años en España.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada