Història de Vilamajor: Can Surell: segles XX i XXI

dimarts, de novembre 08, 2022

Can Surell: segles XX i XXI

Els paisatges, quan es fan monòtons, es fan avorrits, però de tant en tant apareix una novetat que el fa tornar interessant.

Avui us parlaré d’una estranya i curiosa novetat que ha aparegut en el nostre paisatge més quotidià.

Som-hi

Si teniu l’oportunitat, des de casa vostre, de poder veure el cim de sant Elies, haureu pogut comprovar que durant la nit, una mica per sota del cim, ha aparegut una llum nova. No és gaire intensa però si visible des de molt lluny.

Fixeu-vos-hi!!!!

Es tracta de la masia de can Surell o Sorell, un dels casals més emblemàtics de sant Pere de Vilamajor, que després de molt anys en estat de semi abandonament ha tornat a revifar de nou.

La seva història (documentada des del segle XI) és molt extensa essent impossible poder-la explicar breument en un xat com el nostre, per aquesta raó només ens fixarem en un període concret: els segles XX i XXI.

La masia es troba situada en el veïnat de Muntanya de Sant Pere de Vilamajor, a la dreta del camí que mena cap a sant Elies abans d’arribar a la font Borrell, a 657 metres d’alçada.

La nostra història comença amb el Pere Surell i la seva esposa Vicenta Artigas. Varen tenir 4 descendents, tres filles (Josefa, Catalina i Teresa) i un fill ( Josep) que havia d’heretar totes les possessions del pare, però malauradament va morir abans de poder-ho fer. La pubilla de la casa, la Josefa, es va convertir en l’hereva i com manava la tradició , calia cercar-li un marit que la cuidés i es fes càrrec del mas. L’escollit fou un fill de can Xicaïna, en Salvador Codina Montfulleda, que es va traslladar fins a can Surell després de la boda succeïda a l’any 1895.

Quinze anys més tard, al 1910, a la casa hi vivien en Pere, la Vicenta, les seves tres filles juntament amb els 5 nets nascuts de la relació entre la Josefa i el Salvador. Deu n’hi do la quantitat de persones que hi vivien: 11 persones!!!

Tota la família es dedicaven a l’agricultura i molt especialment a la ramaderia, la seva principal font d’ingressos. Però com la casa era molt gran i hi havia espai suficient, van aprofitar l’existència d’una atracció natural molt preuada per la gent de Barcelona, la font Ferrussa, per llogar habitacions als turistes.

Un dels turistes habituals fou el Doctor Trueta.

Ell valorava molt l’aire pur que hi havia al voltant de la masia, lliure de contaminació recomanant als pacients que patien malalties respiratòries que fessin llargues estades a can Surell per netejar els pulmons. Tanta fou la demanada que va fer reformar l’edifici annex a la masia convertint-lo en una mena d’hospital per a nens amb deficiències, malalts tísics i tuberculosos.

Can Surell es va convertir en un destí idoni per la gent que volia prendre bons aires o bé curar-se d’alguna malaltia amb les aigües medicinals de la font Ferrussa.

La conversió de la masia d’un negoci agroramader a turístic, amb lloguer d’habitacions, va permetre als amos de can Surell baixar a viure al poble durant la segona República deixant la masia en mans de masovers, en Fernando Vila i a seva família.

El Salvador i la Josefa van obrir una petita bodega de vins i licors a sant Pere fins que, al poc temps, la pubilla de can Surell va morir (1942) i quinze anys més tard el seu marit. El nou hereu, en Josep Codina Surell, secretari de l’ajuntament de Sant Pere, va rebre la propietat de can Surell.

Cap membre de la família Surell va tornar a viure a la masia.

Una de les llogateres habituals era l’Angeleta Ferrer i Sensat, mestre de ciències naturals i creadora del projecte de l’Institut- Escola del Parc on fomentava l'ensenyament experimental de les ciències naturals.

Va convèncer al doctor Estalella, director de l’Institut-Escola, que llogués una part de la masia de can Surell per fer les colònies d’estiu pels alumnes.

Durant els estius del 1934 fins el 1938, la masia es va convertir en una casa de colònies on varen passar molt nenes i nens de Barcelona.

Per passar els calorosos estius es van construir la seva pròpia piscina

També van construir una caseta de fusta

Mols àpats i temps de descans

Després de la Guerra Civil, l’hereu i els seus germans van decidir vendre la masia. En primer lloc, es va oferir la masia a l’Angeleta Ferrer, però no se’n podia fer càrrec de l’adquisició tota sola i ho va proposar als seus amics i familiars. Va ser impossible obtenir els diners en plena postguerra.

Mentre, els masovers, amb els fills ben grans, varen baixar cap al poble i es van instal·lar en una casa propera a l’església, can Felip, on hi van muntar un petit comerç.

Finalment, cap als anys 60, una família de Barcelona va comprar la masia procedint a la seva restauració modificant l’interior i l’exterior per fer-ho més confortable. Es va canviar l’essència històrica de l’antiga masia ampliant el mas per diferents costats i afegint elements fora de context.

L’interior de la casa també va patir el mal gust dels nous propietaris.

Amb el pas del temps, els propietaris van anar deixant la masia sense utilitzar entrant en un estat d’abandonament. Poc a poc la vegetació anava invadint tots els espais provocant greus deterioraments en l’estructura.

A l’any 2006 la Fundació Roger Torné va comprar can Surell amb l’objectiu de convertir-la en “La casa de l’aire”. Han sigut una lluita constant contra la burocràcia per aconseguir poder construir una centre aula-natura, casa de colònies on poder realitzar-hi tallers i activitats d’inclusió social que ajudi a augmentar el benestar personals dels infants i famílies.

El resultat final és una estructura on es impossible reconèixer la masia original, aquella que va ser edificada cap el segle XI. Hem perdut patrimoni o hem guanyat equipament? Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions. Del que si podem estar segur és que la vista nocturna que tenim de les nostres muntanyes ha canviat.

Us penjo fotografies de com era la masia en temps passat perquè en tinguem un record i no ens oblidem.