Segons el capbreu dels béns reials escrit per Geroni de Magarola entre el 1668-1669 en nom del batlle general Josep de Rocabertí, la propietat reial al Vallès estava localitzada en 21 pobles. Sant Pere de Vilamajor tenia entre 6 o 7 vinculacions o drets. Analitzem-les.
1. L’us de les aigües era el principal dret reial. Entenem per aigües totes les que transcorren per la llera dels rius, torrenteres o rieres i pels canals d’aigua construïts per l’home pels recs o molins. Qualsevol persona que vulgués emprar aigua havia de demanar permís reial. I per què s’utilitzava l’aigua? A Sant Pere de Vilamajor tenim diversos exemples.
a. Sabem que l’any 1652 existia un molí anomenat el molí dels Derrocada el qual es troba actualment sota la Rectoria i el qual recollia les aigües des d’una bassa situada a Can Riba i que circulant pel marge esquerra de la riera de la Moixa, arribava fins el molí. Per altra banda, existeix el molí de Can Sunyer, el qual recollia les aigües cap a Can Llinàs i a través d’un rec, el qual anava per la banda dreta del riu, arribava fins el molí. Segurament es tractaria de molins fariners, molt utilitzats donat que els cereals era el principal conreu de la zona. Cap persona de Sant Pere de Vilamajor podia moldre el gra fora dels molins reials, o sigui, parlem d’un monopoli, el qual, segur, que donà excel•lent resultats econòmics.
b. Les aigües de les rieres servien per regar els conreus. Fixeu-vos-hi que la majoria de masies del terme es troben situades al costat d’un curs d’aigua. L’accessibilitat a l’aigua era cabdal per la supervivència dels pagesos. I tota l’aigua pertanya al Rei el qual la cedia a canvi d’un “donatiu”. La qüestió era: quines eren les aigües que les pertanyen? El síndic de Sant Pere de Vilamajor defensa al poble davant de les demandes dels pagesos de Cardedeu respecte els drets sobre l’aigua. Manifestà que el poble disposava de les aigües de la riera de la Mora i de les Brugueres, a més d'altres rieres i torrents, tant pluvials com de recs, que permetien regar als vilatans. Però també tenien drets sobre les particulars de la riera de la Moixa i del rec monar.
2. Bens immobles com les masies del mas Cortés, de ca n’Amat i Can Cuch. La crisi baix-medieval, va portar a l’abandonament de molts masos. El Cortès es trobava format pels antics masos de mas Palestí, el de mas Janer i el mateix mas Cortès. En canvi, Ca n’Amat es la unió del mas Egidi i el mas Jaufred. Parlem d’un territori que aniria des de l’embassament de Vallforners fins a Sant Pere de Vilamajor. Una enorme extensió que era propietat del rei. I com ho gestionava? S’en feien càrrec els pagesos els quals treballaven la terra a canvi d’unes obligacions vers al senyor de la terra. Obligacions com la de residir al mas, amb la finalitat de consevar l’edifici; o la de conrear la terra, amb la finalitat de quedar-se amb una part de la collita. Exemples tenim, com el de Miquel Vallescar, veí de Sant Pere de Vilamajor, el qual només tenia dret a una habitació i d’afocació del Mas Cuch.
També tenia terres:la de Miquel Puigdemí i Prats Vallescar (situades ene l veïnat dels Boscassos), i la del mas Pla a Sant Pere de Vilamajor, un mas que no ha arrivat fins els nostres dies.
2 El Rei tenia monopoli sobre els productes necessaris per una família. Parlem del molí i de les aigües, com ja hem vist, però hi havia d’altres com la fleca, la taverna, la saladura, els forn de pega, la carnisseria, l’hostal, etc.
dissabte, d’octubre 11, 2008
Una historia de Vilamajor a l'any 1691
Consultant el llibre d'actes de la universitat de Vilamajor (antic ajuntament), vaig trobar una història força interessant que mostra les presions que rebia el consell de la Universitat per part de les autoritat superiors.
La primera part explico la història. A la segona part trobareu, traduïdes, les anotacions que consten a l'acta de la universitat.
Ferran Sarrià
"El 1690 els francesos ocupen Ripoll. Donat que és el pas natural de les tropes franceses cap al sud, el monarca decideix enviar un exèrcit per aturar l’avançament de les tropes franceses. S’envia l’exèrcit fins al Ripollès al qual li manquen la logística necessària pel seu manteniment, concreatment aliments (gra)
El gra sol•licitat a les diverses universitats s’emmagatzema a la vila de La Garriga al voltants de la primera meitat de l’any 1691.
El sotsveguer del Vallès, Narcís Anglasell, envià una ordre al consell de Vilamajor, el dia 22 de juny de 1691, demanant que els hi enviïn a La Garriga deu animals grossos, que s’han d’entendre per animals de càrrega i arrossegament com ases, cavalls…, per transportar el gra fins a Ripoll.
Donat que la universitat de Vilamajor considera que és una gran demanda, envien a Isidre Montaner (jurat del consell de la universitat de Vilamajor) fins a La Garriga per ajustar-se (parlamentar o negociar) amb el sotsveguer i intentar reduir la quantitat.
El problema no era tant tenir-los sinó trobar-los. El sistema que s’emprava era el de lloguer del bestiar amb la condició que si l’enemic l’arrabassava, la universitat els hauria de pagar (els animals). Per saber-ne el total de cavalcadures que hi ha al terme, es decideix fer-ne un llistat. Del llistat es veu que un propietari s’ajusta a un preu raonable pel lloguer del seu bestiar. No sabem exactament quantes es van enviar però el 3 de juliol de 1691 hi ha a La Garriga quatre cavalcadures enviades per Vilamajor. Molt poques, segons apreciació del sotsveguer del Vallès el qual demana més.
El consell de Vilamajor decideix enviar totes les cavalcadures possibles que s’ajustin a un lloguer d’un real per dia. Només es poden trobar dues les quals s’envien el 8 d’agost de 1691.
Malgrat les dificultats per trobar-ne més i la mancança de diners que hi ha, Narcís d’Anglasell demanarà cinc cavalcadures més. La universitat diu que es portaran les que es pugui al menor preu possible.
Ja es pot observar l’enorme pressió que tenia Vilamajor per part de l’exèrcit. Per una banda cal notar els següents temes:
1.L’exèrcit havia de demanar ajuda a les universitat per poder transportar el gra amb el qual s’alimentaran bestiar i soldats per la batalla de Ripoll.
2.Demanen cavalcadures, que podria ser cavalls. No es tracta d’un material fàcilment trobable malgrat tot sembla que a Vilamajor hi ha.
3.No tothom accepta deixar la seva cavalcadura. Les raons son: és un material imprescindible per conrear. Sense cavall, ase, mul o bous la subsistència de la família era força difícil. El lloguer que donen no deuria ser molt alt ja que sempre es cerquen els preus al màxim ajustats. Finalment es tracte de material en lloguer el qual pot patir danys, mort o desaparicions. Si succeiex la desgràcia la universitat ha de fer-se càrrec de les despeses.
4.El nombre total de cavalcadures enviades son 6 segures, més 5 que reclamen, més les donades al començament unes 10. En total 21 malgrat tot crec que no haurien de ser tantes. ".
Actes:
1.Dia 22 de juny de 1691. Trobant-se don Narcis Anglasell a La Garriga des d’on ha enviat una carta amb l’ordre que aquesta universitat enviï deu animals grossos per a portar los grans que són a La Garriga a l’exèrcit. Es decideix que vagi Isidre Montaner per intentar portar les que menys es pugui. I les que s’hagin d’enviar es lloguin i per això cal fer un llistat de totes les cavalcadures grosses que hi ha en el terme i que aquestes les facin anar a La Garriga.
2.Dimarts 3 de juliol de 1691. Narcís d’Anglasell (del qual no tenim cap mena de dada, però podria tractar-se del sost-veguer) diu al consell de la universitat (es rep una ordre) que s’enviïn més cavalcadures per transportar els grans que son a La Garriga fins a Ripoll, que és on es troba l’exèrcit El consell decideix enviar quatre cavalcadures i en cas que el nombre no sigui suficient puguin els jurats augmentar-lo. Les cavalcadures són llogades, al millor preu possible. En cas que l’enemic agafés les cavalcadures, la universitat les pagarà.
3.Diumenge 8 de juliol de 1691. A Narcís d’Anglasell no li han semblat bé el nombre de cavalcadures aportades per Vilamajor. Es porten totes les cavalcadures que es puguin llogar a un preu d’1 (reial) per jornal. Però donat que no es trobem per aquest preu només s’envien dos.
4.Diumenge 23 d’Agost de 1691. S’ha rebut carta del sotsveguer del Vallès dient que li enviïn cinc cavalcadures més. Han deliberat que enviïn les que menor numero puguin ajustar i les ajustades les que a menor preu puguin trobar.
La primera part explico la història. A la segona part trobareu, traduïdes, les anotacions que consten a l'acta de la universitat.
Ferran Sarrià
"El 1690 els francesos ocupen Ripoll. Donat que és el pas natural de les tropes franceses cap al sud, el monarca decideix enviar un exèrcit per aturar l’avançament de les tropes franceses. S’envia l’exèrcit fins al Ripollès al qual li manquen la logística necessària pel seu manteniment, concreatment aliments (gra)
El gra sol•licitat a les diverses universitats s’emmagatzema a la vila de La Garriga al voltants de la primera meitat de l’any 1691.
El sotsveguer del Vallès, Narcís Anglasell, envià una ordre al consell de Vilamajor, el dia 22 de juny de 1691, demanant que els hi enviïn a La Garriga deu animals grossos, que s’han d’entendre per animals de càrrega i arrossegament com ases, cavalls…, per transportar el gra fins a Ripoll.
Donat que la universitat de Vilamajor considera que és una gran demanda, envien a Isidre Montaner (jurat del consell de la universitat de Vilamajor) fins a La Garriga per ajustar-se (parlamentar o negociar) amb el sotsveguer i intentar reduir la quantitat.
El problema no era tant tenir-los sinó trobar-los. El sistema que s’emprava era el de lloguer del bestiar amb la condició que si l’enemic l’arrabassava, la universitat els hauria de pagar (els animals). Per saber-ne el total de cavalcadures que hi ha al terme, es decideix fer-ne un llistat. Del llistat es veu que un propietari s’ajusta a un preu raonable pel lloguer del seu bestiar. No sabem exactament quantes es van enviar però el 3 de juliol de 1691 hi ha a La Garriga quatre cavalcadures enviades per Vilamajor. Molt poques, segons apreciació del sotsveguer del Vallès el qual demana més.
El consell de Vilamajor decideix enviar totes les cavalcadures possibles que s’ajustin a un lloguer d’un real per dia. Només es poden trobar dues les quals s’envien el 8 d’agost de 1691.
Malgrat les dificultats per trobar-ne més i la mancança de diners que hi ha, Narcís d’Anglasell demanarà cinc cavalcadures més. La universitat diu que es portaran les que es pugui al menor preu possible.
Ja es pot observar l’enorme pressió que tenia Vilamajor per part de l’exèrcit. Per una banda cal notar els següents temes:
1.L’exèrcit havia de demanar ajuda a les universitat per poder transportar el gra amb el qual s’alimentaran bestiar i soldats per la batalla de Ripoll.
2.Demanen cavalcadures, que podria ser cavalls. No es tracta d’un material fàcilment trobable malgrat tot sembla que a Vilamajor hi ha.
3.No tothom accepta deixar la seva cavalcadura. Les raons son: és un material imprescindible per conrear. Sense cavall, ase, mul o bous la subsistència de la família era força difícil. El lloguer que donen no deuria ser molt alt ja que sempre es cerquen els preus al màxim ajustats. Finalment es tracte de material en lloguer el qual pot patir danys, mort o desaparicions. Si succeiex la desgràcia la universitat ha de fer-se càrrec de les despeses.
4.El nombre total de cavalcadures enviades son 6 segures, més 5 que reclamen, més les donades al començament unes 10. En total 21 malgrat tot crec que no haurien de ser tantes. ".
Actes:
1.Dia 22 de juny de 1691. Trobant-se don Narcis Anglasell a La Garriga des d’on ha enviat una carta amb l’ordre que aquesta universitat enviï deu animals grossos per a portar los grans que són a La Garriga a l’exèrcit. Es decideix que vagi Isidre Montaner per intentar portar les que menys es pugui. I les que s’hagin d’enviar es lloguin i per això cal fer un llistat de totes les cavalcadures grosses que hi ha en el terme i que aquestes les facin anar a La Garriga.
2.Dimarts 3 de juliol de 1691. Narcís d’Anglasell (del qual no tenim cap mena de dada, però podria tractar-se del sost-veguer) diu al consell de la universitat (es rep una ordre) que s’enviïn més cavalcadures per transportar els grans que son a La Garriga fins a Ripoll, que és on es troba l’exèrcit El consell decideix enviar quatre cavalcadures i en cas que el nombre no sigui suficient puguin els jurats augmentar-lo. Les cavalcadures són llogades, al millor preu possible. En cas que l’enemic agafés les cavalcadures, la universitat les pagarà.
3.Diumenge 8 de juliol de 1691. A Narcís d’Anglasell no li han semblat bé el nombre de cavalcadures aportades per Vilamajor. Es porten totes les cavalcadures que es puguin llogar a un preu d’1 (reial) per jornal. Però donat que no es trobem per aquest preu només s’envien dos.
4.Diumenge 23 d’Agost de 1691. S’ha rebut carta del sotsveguer del Vallès dient que li enviïn cinc cavalcadures més. Han deliberat que enviïn les que menor numero puguin ajustar i les ajustades les que a menor preu puguin trobar.
Can Massaguer
Fa deu anys, juntament amb Josep Maria Garcia, vam fer unes visites per diverses masies de Sant Pere de Vilamajor. Una d'elles fou la masia de Can Massaguer. El resultat de la visita i de l'entrevista mantinguda amb la Maria, vam extreure la següent informació
SITUACIÓ:
Can Messeguer es troba al final de la plana de Sant Pere de Vilamajor molt a prop d’un comença el nucli de Sant Antoni. A uns 280 metres d’alçada. La masia es troba encarada cap el sud.
LA MASIA
La masia de Can Massaguer rep aquest nom, almenys al llarg de tota aquesta darrera centúria. Va pertànyer a la família Bufalà ( que n’era la propietari de tots els terrenys que arribaven fins a Can Derroca, la qual n’era també propietaria ) Posterorment fou comprada pel sogre de la senyora Maria ( actual propietaria i esposa d’en Joan que n’era l’hereu ) l’any 1915 sent de la família fins a l’actualitat.
Sembla ser que la masia és del segle XVII. Diverses són les dades que ho corroboren:
•La inscripció que trobem a sobre mateix de la pedra clau de la porta adovellada, que ens dóna la data de 1608.
•La masia pertany a la família I, forma arquitectònica que va tenri el seu màxim esplendor durant el segle XVII-XIV per ser la forma constructiva més econòmica i senzilla de fer.
•L’abombament de la façana principal ens diu que:
1.fou construides amb material grollers, típic d’una família que no disposava de gaires recursos
2.Recusos que molt possiblement no permitien la contractació d’un mestres de cases i si era així, fora de pèssima qualitat
No per això hem de descartar que aquest abombament sigui per causes al•lienes al nostre coneixement com clima, incendis etc.
•Finestres estil renaixentistes: quadrangulars de granit
Segurament la masia ha patit diverses restructuracions o modificacions, fins i tot, gosso a dir que remodelacions. Em baso en els següents detalls:
•L’afegiment de nombroses estances ( ara vivendes ) construïdes posteriorment donat que l’arquitectura no correspon en el temps
•Totes les finestres no semblen ser d’una antigor de tres segles, més aviat sembla ser que han estat restaurades. No vull ficar el peu dins de la galleda i en curo en salut i no descarto que siguin les originals.
•L’existència d’un antic rellotge de sol ( segons manifestacions de la senyora Maria) ara desaparegut molt possiblement per una reforma de la façana (¿ per prevenir l’abombament?)
Altres elements que crec que són a destacar:
•Una porta de mig adovellada per unes fermoses pedres de granit
•Un pou, sec des de fa 1 any i mig, per causes al•lienes a la masia
•Un safareig que existeix durant tot aquet segle
•La no existència de barri o era ( possiblement modificada )
•Paller i corts ( ara inexistents ) però amb les edificacions conservades però modificades
De l’interior de la casa només puc parlar de dues estances ( malhauradament la resta no va ser visitada )
•L’entrada es troba formada per una enorme sala que distribuïa la resta d’estances. A destacar que l’escala d’accés al segon pis no sortia de la part del darrera sinó d’uns dels lateral
•A l’esquerra tenim la cuina de grans dimensions on cal destacar:
oLa seva enorme i ben conservada llar de foc. Ocupa una extensió que va de paret a paret ( uns 6 metres ) i amb una amplada d’un metre i mig.
oDins de la llar de foc encara conserva els estris per cuina com:
els clemàstecs ( ferro gruixut col•locat enmig del foc )
la caldera d’aram on es coïa tot
les esvelles que aguntaven les olles al foc
la torradora de pa
o A la dreta de la llar trobem un magnífic forn que servei per fer-hi el pa. Es tracta d’un forat d’un 80x50 cm amb una fodària de més de mig metres. Dins es troba en perfecte estat i es pot veuer la seva configuració amb mahons.
ASPECTES FAMILIARS
Poca cosa, a destacar que el sistema de l’hereu va funcionar en aquesta masia donat que el marit de la Maria era l’hereu i el que va rebre tota la masia. Al seus germans li va torcar unes quitanes de terra
Destaquem com els matrimonis es realizaven entre les masies més properes. Les causes poden ser una major proximitat i per tant es coneixien més ( anaven a les mateixes festes, es trobaven sovint al col•legis; etc ) o per questions d’unió de terres. No crec que sigui aquesta darrera causa ja que la Maria era filla d’uns masovers que s’encarregaven de Can Derrocada i per tant poc a oferir. En canvi, en Joan, l’hereu, tenia tot un mas .
VIDA QUOTIDIANA
Es llevaven a quarts de sis per munyir les vaques. Totes les masies del pla de Sant Pere tenien vaques. La llet, que sortia calenta havia de ser refredada en el safareig, el qual s’omplia amb quaranta galledes estretes del pou a ma. Un freda es posava en els pots típics de llet i es deixaven a la carretera on es recollien. A vegades la barrejaven amb llet que havia sobrat del dia abans.
•Cap a quart de nou esmorzaven seques fregides .
•Es tornava cap a la feina dividint-se en dos grups:
oEls homes anaven a fer la feia de camp. En època de sagar havien d’anar tothom donat que era una feina que necessitava molt ma d’obra
oLes dones es quedaven a cas preparant el dinar, cuidant els bestiar menor ( alimentar les gallines, els conills ), netejan les corts i la masia.
Es podia fer migdiada durant l’estiu ja que el sol
•Cap a les 17 hores es feia el berenar que consistia en fruita ( raïm ) o embotat de casa
•A les 20 hores es sopava seques fregides amb cansalada i sucaven pa a l’oli que deixava la cansalada.
Els únics dies en què no es menjava escudella i mongetes fou el diumenge on es feia arròs i macarrons, el nadal, la festa de sant Pere i cap d’any on es feia pollastre.
Solien tenir vaques, porcs, gallines i conills a part de les terres que solien plantar-se blat. Ordi i civada ( 2 anyades ) per planta després naps, alfals o trapadella. L’hort era com els d’ara
TRADICIONS I COSTUMS
•Uns dels oficis destinats a la societat més antics i a l’hora de major utilitat , era el de campaner. Els homes de pages sabien l’hora que era pel toc de campanes. Tant habituals eren que qualsevol persona podia subconscientment saber quina hora era. Hi havia molts tocs de campanes diferents com l’angelus- hora de ressar i que també dit com l’extremaució de les olles- que es feia a quart de set, al migdia i al vespre. Un altre toc de campanes fou el de morts, el de perill i el de festa major. Una peculiaritat és que el campanar de sant Pere té obertures a totes les bandes per què fo oidible des de tota la seva parròquia. Quan es moria una persona que vivia de l’església cap al nord, tocaven a morts les campanes de la banda nord. A més tocaven de forma diferent si era home o dona. Per tant, tota la parròquia podia saber si havia mort un home o una dona i en que indret de la parròquia. Els darrers campaners de Sant Pere el de Cal Ferrer i els Grau.
•A la festa major sempre es tenia la costum que l’orquestra anés a cercar a casa seva l’alcalda, posteriorment anaven a cercar al mossén i tots plegat anaven a missa
•Hi havia un cotxe de línea que anava fins a l’estació de trens. L’horari coincidia amb del tren
•Es solien encendre ciris cada dia a una mateixa hora per una prometença.
•Es feia processó ela setmana santa on les dones portaven la mare de deu dels dolors i els home sel sant crist
•Hi havia dos balls: els d’esquerres i els de dretes i un es feia a La sala i l’altra al Casino.
EL MUNICIPI
• On actualment es troba la Massadecor , van haver anteriorment una empresa embotelladora d’aigua anomenada “ AIGUAMAS” i una empresa que fabircava molinets ( fa un 67-68 anys )
•A Can Llinàs hi havia una fàbrica de llet que comercialitzava el nom de “ La Lechera” i que postiorment es va traslladar a Sant Celoni.
•Tenien la sensació que fa anys baixava molta més aigua per la riera dient que durant tot l’any es feia la bugada .
•Can Tulipa va ser feta per una jardiner de Barcelona i que estaven emparentats amb els Cortès
•Abans de la guerra hi havia 750 persones.
•Cases de Sant Pere (nucli): Can Menut ( negociant ), Cal Mestre, Cal Barber, Can Secretari, Ca l’Albert, Cal Tomas.
•Hi havia un cotxe de línea que portava directament al mercat de Granollers
FONTS
•Al fons de la vall de Can Derrocada hi havia una font, una nòria i un safareig. A més sempre passava aigua per la riera ja que es donava a beure els animals.
•La font del Lladoner
•Font Borrel
•Font ferrussa
CAPELLES I ERMITES
•A Can Derrocada hi havia la capella de sant Joan cremada durant la guerra civil.A dins hi havia un cap de sant Joan tallat en pedra que s va deixar a les golfes
•A Can Vidal hi havia la capella de Sant Josep quje també fou cremada
•A can Nadal hi ha via la capella de Sant Joan.
•A la Torra Roja hi havia un partenon i on hi havia enterrada gent de Can Soler. Fou derruit pel mossen Joan Pares fa uns 20-30 anys. Les restes dels morts foren portades a l’interior de l’església en el primer altar que hi ha a ma esquerra
SITUACIÓ:
Can Messeguer es troba al final de la plana de Sant Pere de Vilamajor molt a prop d’un comença el nucli de Sant Antoni. A uns 280 metres d’alçada. La masia es troba encarada cap el sud.
LA MASIA
La masia de Can Massaguer rep aquest nom, almenys al llarg de tota aquesta darrera centúria. Va pertànyer a la família Bufalà ( que n’era la propietari de tots els terrenys que arribaven fins a Can Derroca, la qual n’era també propietaria ) Posterorment fou comprada pel sogre de la senyora Maria ( actual propietaria i esposa d’en Joan que n’era l’hereu ) l’any 1915 sent de la família fins a l’actualitat.
Sembla ser que la masia és del segle XVII. Diverses són les dades que ho corroboren:
•La inscripció que trobem a sobre mateix de la pedra clau de la porta adovellada, que ens dóna la data de 1608.
•La masia pertany a la família I, forma arquitectònica que va tenri el seu màxim esplendor durant el segle XVII-XIV per ser la forma constructiva més econòmica i senzilla de fer.
•L’abombament de la façana principal ens diu que:
1.fou construides amb material grollers, típic d’una família que no disposava de gaires recursos
2.Recusos que molt possiblement no permitien la contractació d’un mestres de cases i si era així, fora de pèssima qualitat
No per això hem de descartar que aquest abombament sigui per causes al•lienes al nostre coneixement com clima, incendis etc.
•Finestres estil renaixentistes: quadrangulars de granit
Segurament la masia ha patit diverses restructuracions o modificacions, fins i tot, gosso a dir que remodelacions. Em baso en els següents detalls:
•L’afegiment de nombroses estances ( ara vivendes ) construïdes posteriorment donat que l’arquitectura no correspon en el temps
•Totes les finestres no semblen ser d’una antigor de tres segles, més aviat sembla ser que han estat restaurades. No vull ficar el peu dins de la galleda i en curo en salut i no descarto que siguin les originals.
•L’existència d’un antic rellotge de sol ( segons manifestacions de la senyora Maria) ara desaparegut molt possiblement per una reforma de la façana (¿ per prevenir l’abombament?)
Altres elements que crec que són a destacar:
•Una porta de mig adovellada per unes fermoses pedres de granit
•Un pou, sec des de fa 1 any i mig, per causes al•lienes a la masia
•Un safareig que existeix durant tot aquet segle
•La no existència de barri o era ( possiblement modificada )
•Paller i corts ( ara inexistents ) però amb les edificacions conservades però modificades
De l’interior de la casa només puc parlar de dues estances ( malhauradament la resta no va ser visitada )
•L’entrada es troba formada per una enorme sala que distribuïa la resta d’estances. A destacar que l’escala d’accés al segon pis no sortia de la part del darrera sinó d’uns dels lateral
•A l’esquerra tenim la cuina de grans dimensions on cal destacar:
oLa seva enorme i ben conservada llar de foc. Ocupa una extensió que va de paret a paret ( uns 6 metres ) i amb una amplada d’un metre i mig.
oDins de la llar de foc encara conserva els estris per cuina com:
els clemàstecs ( ferro gruixut col•locat enmig del foc )
la caldera d’aram on es coïa tot
les esvelles que aguntaven les olles al foc
la torradora de pa
o A la dreta de la llar trobem un magnífic forn que servei per fer-hi el pa. Es tracta d’un forat d’un 80x50 cm amb una fodària de més de mig metres. Dins es troba en perfecte estat i es pot veuer la seva configuració amb mahons.
ASPECTES FAMILIARS
Poca cosa, a destacar que el sistema de l’hereu va funcionar en aquesta masia donat que el marit de la Maria era l’hereu i el que va rebre tota la masia. Al seus germans li va torcar unes quitanes de terra
Destaquem com els matrimonis es realizaven entre les masies més properes. Les causes poden ser una major proximitat i per tant es coneixien més ( anaven a les mateixes festes, es trobaven sovint al col•legis; etc ) o per questions d’unió de terres. No crec que sigui aquesta darrera causa ja que la Maria era filla d’uns masovers que s’encarregaven de Can Derrocada i per tant poc a oferir. En canvi, en Joan, l’hereu, tenia tot un mas .
VIDA QUOTIDIANA
Es llevaven a quarts de sis per munyir les vaques. Totes les masies del pla de Sant Pere tenien vaques. La llet, que sortia calenta havia de ser refredada en el safareig, el qual s’omplia amb quaranta galledes estretes del pou a ma. Un freda es posava en els pots típics de llet i es deixaven a la carretera on es recollien. A vegades la barrejaven amb llet que havia sobrat del dia abans.
•Cap a quart de nou esmorzaven seques fregides .
•Es tornava cap a la feina dividint-se en dos grups:
oEls homes anaven a fer la feia de camp. En època de sagar havien d’anar tothom donat que era una feina que necessitava molt ma d’obra
oLes dones es quedaven a cas preparant el dinar, cuidant els bestiar menor ( alimentar les gallines, els conills ), netejan les corts i la masia.
Es podia fer migdiada durant l’estiu ja que el sol
•Cap a les 17 hores es feia el berenar que consistia en fruita ( raïm ) o embotat de casa
•A les 20 hores es sopava seques fregides amb cansalada i sucaven pa a l’oli que deixava la cansalada.
Els únics dies en què no es menjava escudella i mongetes fou el diumenge on es feia arròs i macarrons, el nadal, la festa de sant Pere i cap d’any on es feia pollastre.
Solien tenir vaques, porcs, gallines i conills a part de les terres que solien plantar-se blat. Ordi i civada ( 2 anyades ) per planta després naps, alfals o trapadella. L’hort era com els d’ara
TRADICIONS I COSTUMS
•Uns dels oficis destinats a la societat més antics i a l’hora de major utilitat , era el de campaner. Els homes de pages sabien l’hora que era pel toc de campanes. Tant habituals eren que qualsevol persona podia subconscientment saber quina hora era. Hi havia molts tocs de campanes diferents com l’angelus- hora de ressar i que també dit com l’extremaució de les olles- que es feia a quart de set, al migdia i al vespre. Un altre toc de campanes fou el de morts, el de perill i el de festa major. Una peculiaritat és que el campanar de sant Pere té obertures a totes les bandes per què fo oidible des de tota la seva parròquia. Quan es moria una persona que vivia de l’església cap al nord, tocaven a morts les campanes de la banda nord. A més tocaven de forma diferent si era home o dona. Per tant, tota la parròquia podia saber si havia mort un home o una dona i en que indret de la parròquia. Els darrers campaners de Sant Pere el de Cal Ferrer i els Grau.
•A la festa major sempre es tenia la costum que l’orquestra anés a cercar a casa seva l’alcalda, posteriorment anaven a cercar al mossén i tots plegat anaven a missa
•Hi havia un cotxe de línea que anava fins a l’estació de trens. L’horari coincidia amb del tren
•Es solien encendre ciris cada dia a una mateixa hora per una prometença.
•Es feia processó ela setmana santa on les dones portaven la mare de deu dels dolors i els home sel sant crist
•Hi havia dos balls: els d’esquerres i els de dretes i un es feia a La sala i l’altra al Casino.
EL MUNICIPI
• On actualment es troba la Massadecor , van haver anteriorment una empresa embotelladora d’aigua anomenada “ AIGUAMAS” i una empresa que fabircava molinets ( fa un 67-68 anys )
•A Can Llinàs hi havia una fàbrica de llet que comercialitzava el nom de “ La Lechera” i que postiorment es va traslladar a Sant Celoni.
•Tenien la sensació que fa anys baixava molta més aigua per la riera dient que durant tot l’any es feia la bugada .
•Can Tulipa va ser feta per una jardiner de Barcelona i que estaven emparentats amb els Cortès
•Abans de la guerra hi havia 750 persones.
•Cases de Sant Pere (nucli): Can Menut ( negociant ), Cal Mestre, Cal Barber, Can Secretari, Ca l’Albert, Cal Tomas.
•Hi havia un cotxe de línea que portava directament al mercat de Granollers
FONTS
•Al fons de la vall de Can Derrocada hi havia una font, una nòria i un safareig. A més sempre passava aigua per la riera ja que es donava a beure els animals.
•La font del Lladoner
•Font Borrel
•Font ferrussa
CAPELLES I ERMITES
•A Can Derrocada hi havia la capella de sant Joan cremada durant la guerra civil.A dins hi havia un cap de sant Joan tallat en pedra que s va deixar a les golfes
•A Can Vidal hi havia la capella de Sant Josep quje també fou cremada
•A can Nadal hi ha via la capella de Sant Joan.
•A la Torra Roja hi havia un partenon i on hi havia enterrada gent de Can Soler. Fou derruit pel mossen Joan Pares fa uns 20-30 anys. Les restes dels morts foren portades a l’interior de l’església en el primer altar que hi ha a ma esquerra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)