dissabte, d’agost 18, 2007

La funció de les campanes



La funció de les campanes

Cap el segle IX la majoria de la població catalana era dispersa. Entendrem per dispersa la disposició de les residències una allunyada de l’altre, o sigui, no hi havia una continuïtat com a l’actualitat.

La causa d’aquesta dispersió és deguda a la inexistència d’un comerç consolidat per manca d’excedent en la producció del mas. Es pot dir que era una economia autàrquica destinada a la subsistència. O sigui, que un mas produïa tot el necessari per viure.

A mesura que el feudalisme es consolidà a casa nostre, els senyors feudals cada cop més abusàvem fiscalment als habitants del seu territori. Com molts d’aquest habitants no podien fer front a les seves obligacions fiscals, els senyors optaven per la via violenta. Molts varen morir. L’església va prendre cartes en l’assumpte i va determinar que per frenar les morts s’excomunicava aquells que matés o cometés una violència a una altre persona a trenta passes de qualsevol institució eclesiàstica ( esglésies, ermites...etc ). És el naixement de les sagreres.

Com la violència augmentà considerablement, molta població va decidir establir la seva residència al costats de les esglésies. És el naixement de les poblacions unides. És el naixement dels pobles. I és per aquesta raó que la majoria de les poblacions tenen una església o al revés, on la majoria de pobles catalans es formen al voltant de l’església

Al voltant de les poblacions es desenvolupaven totes les activitats productives en forma de cercles concèntrics. En un primer trobaríem els terrenys destinats als horts i un segon cercle destinat als conreus de cereals. Dins de les mateixes poblacions no hi havia cap activitat comercial remarcable .

Com qualsevol activitat hi ha un començament i un final que normalment coincideix amb el dia. Però no tothom es desperta amb els primer raigs de sol després d’un dur dia de treball. Aleshores, com ho fèiem per despertar-se ?.

Com qualsevol comunitat, tots els membres de la mateixa necessiten dels altres per poder viure i poder mantenir una bona convivència. Com qualsevol comunitat hi ha una sèrie de circumstàncies que cal que tota la comunitat conegui com la mort, el casament, el bateig, les misses, el foc, les festes ..etc. Com coneixia la comunitat aquest fets ? A través del boca a boca ?.

Evidentment ens trobem en una època on no hi ha mecanismes de comunicació tret del correu que només serveix per una minoria alfabetitzada. Calia trobar una sistema de comunicació que fos universal en tots els pobles i que tothom entengués. Es va cercar un denominador comú i es va veure que les esglésies eren a tot arreu. Es va disposar que es posessin dins de les esglésies una torre que sobresortís per sobre, quan més a munt millor, i on anirien les campanes. (segurament el seu origen es deu a les poblacions precristianes on la campana servia per avisar d’invasions o qualsevol altre fet remarcable ).

Hi ha diversos tipus de toc de campanes en funció del que es vol comunicar:

- toc d’oració. Aquest toc iniciava i tancava la jornada laboral de la gent que treballava de sol a sol en el camp o en el bosc. Es feia cada matí i al vespre quan es feia fosc.

- Toc a missa. El tocava cada dia tres cops el rector i que corresponia a les tres misses diàries.

- Toc de bateig. El repic de les campanes depenia molt del que els fadrins pagaven al campaner

- Toc de les festes grosses. A la vigília de la festa es tocaven durant deu minuts les campanes i una hora abans de la missa. Les principals festes eren el dia de Pasqua, Corpus, la mare de deu d’Agost, Nadal, dijous sant i divendres sant ( aquest dos darrers es tocava a tenebres )

- Toc a les festes petites.

- Toc a morts. Es tocava en funció de sí era un adult o infant, si era home o dona. Sí era solter, casat o vídu/a.

- Toc a mal temps.

- Toc a somatent. Es feia quan hi havia lladres.

- Toc a foc.

Com es veu es va crear tota una simbologia de comunicació a través de les campanes.

Cap comentari: