dissabte, d’agost 18, 2007

L'evolució de la població

1. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Analitzaré les característiques de la població del municipi amb una visió dinàmica, veient l’evolució de la població al llarg dels darrers 140 anys, . És obvi que en aquest període d’anys, la societat en general, i la del nostre municipi en particular, a sofert una sèrie de grans canvis. Cal fer esment que aquest segle ha sigut uns del que més canvis ha patit. Gràcies a l’avanç de la tecnologia, les tasques més quotidianes es transformen molt ràpidament influint en les formes de pensar de la gent.

Uns dels barems que més s’empra, a llarg termini, per veure els canvis que la societat ha patit en un període determinat de temps, és l’evolució de la població. Qualsevol alteració de la societat provoca una alteració en l’estructura de la població. Anys enrera uns dels principals alteradors de la societat era el clima (abundància/carència d’aliments), enfermetats (epidèmies) o socials (guerres). A l’actualitat aquests elements alteradors són l’economia, la tecnologia a una macroescala, i fets socials, com a guerres, a una escala més reduïda.

Quadre 1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA (1857-1994)

ANY

POBLACIÓ

INC.ABS

INC.REL %

I.CRE

T.CRE.ACU

1857

1652291



100


1860

1673842

21551

1,30

101

0,33

1877

1752033

78191

4,67

106

0,26

1887

1843549

91516

5,22

112

0,50

1897

1904965

61416

3,33

115

0,32

1900

1966382

122833

6,66

119

2,17

1910

2084868

118486

6,03

126

0,58

1920

2344719

259851

12,46

142

1,17

1930

2791292

446573

19,05

169

1,75

1936

2920786

129494

4,64

177

0,75

1940

2890974

-29812

-1,02

175

-0,27

1945

3073254

182280

6,31

186

1,17

1950

3240313

167059

5,44

196

1,06

1955

3534184

293871

9,07

214

1,75

1960

3925779

391595

11,08

238

2,12

1965

4493699

567920

16,01

272

2,73

1970

5122567

628868

13,99

310

2,65

1975

5662791

540224

10,55

343

2,03

1981

5958208

295417

5,22

361

0,87

1986

5978638

20430

0,34

362

0,07

1991

6059494

80856

1,35

367

0,26

1994

6208581

149087

2

376

0,60

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del CIDC

Com anteriorment he dit, aquest segle ha patit molt canvis. Les societats ja no són com abans. Catalunya no s’ha vist exclosa d’aquest canvis. Al llarg del segle el nostre país ha patit grans canvis- industrialització, urbanització...- així com l’evolució de la seva població. Aquest darrers 140 anys la població catalana ha multiplicat per 3,75, un creixement molt alt. (en 140 anys s’ha quadruplicat la població). Però aquest creixement no ha sigut constant al llarg d’aquest període. Tal com veurem al quadre 1 sobre l’evolució de la població a Catalunya ha tingut un creixement diferenciat per etapes.

Aquesta taula, com les següents que tractaré, ens indica 5 paràmetres: el nombre d’habitants en un any determinat, l’increment absolut i increment relatiu en nombre d’habitants d’un any respecte altre, l’índex de creixement que ens indica qui ha sigut , veritablement, el creixement total de la població (prenen com dada de referència el primer any el qual li donem el valor 100) i, finalment, la taxa de creixement acumulatiu o creixement (en %) de la població emprant una formula que ens permet realitzar comparacions entre diferents escales.

La població ha passat de 1,6 milions d’habitants a 6,2 milions en només 140 anys, o sigui, gairebé s’ha quadruplicat. Com ja he dit amb anterioritat, aquest creixement no és igual i constant al llarg d’aquest període. S’observa que dues són les dècades de màxim creixement, 1960-70 on hi ha creixement relatius superiors al 30% i amb una taxa de creixement al voltant del 2,5 % cada quinquenni. Realment és un creixement molt gran. En canvi, els primers i darrers anys són els que tenen un creixement més feble amb taxa de creixement inferiors a 1.

Amb la gràfica 1 podrem observar millor l’evolució de la població i a la vegada poder dividir aquest període de temps en diferents fases.

Gràfica 1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA.(1857-1994)

Dues són les lectures que podem extreure: el creixement de la població aquest darrers 140. S’ha passat d’una població de prop de 1,6 milions a 6 milions. Gairebé es multiplica per 4. Per una altra banda, aquest creixement no ha sigut constant. En funció de les oscil·lacions de la gràfica es poden determinar diferents períodes: un primer (1857-1920) on el creixement és constant però molt lent exceptuant 1900, un segon ( 1920-1930 ) on hi ha un creixement brusc de la població, un tercer ( 1940-1950 ) on hi ha un estancament de la població amb un creixement molt baix , un quart ( 1950-1981 ) on hi ha una explosió demogràfica ja que el creixement de la població és desmesurat, finalment el cinquè ( 1981-1996 ) és un període caracteritzat per l’estancament de la població.

Aquest moviment de la població al llarg d’aquest darrers 140 anys responen a unes causes i comporten unes conseqüències. Aquestes les analitzaré amb més precisió més endavant.

Si ho analitzem a una escala més petita, a escala comarcal, veurem quin és el comportament poblacional.

Taula 2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL VALLÈS ORIENTAL. (1857-1994)

ANY

POBLACIÓ

INC.ABS

INC.REL

I.CRE

T.CRE.ACU

1857

42933



100


1860

43327

394

1

101

0,29

1877

42192

-1135

-3

98

-0,15

1887

41886

-306

-1

98

-0,10

1897

42119

233

1

98

0,04

1900

42352

233

1

99

1,80

1910

46921

4569

11

109

1,02

1920

50204

3283

7

117

0,67

1930

60110

9906

20

140

1,81

1936

64685

4575

8

151

1,22

1940

65320

635

1

152

0,22

1945

66450

1130

2

155

0,33

1950

67581

1131

2

157

0,33

1955

75826

8245

12

177

2,32

1960

84072

8246

11

196

2,08

1965

115474

31402

37

269

6,55

1970

146877

31403

27

342

4,92

1975

184837

37960

26

431

4,70

1981

214942

30105

16

501

2,54

1986

240464

25522

12

560

2,26

1991

262513

22049

9

611

1,75

1994

280130

17617

7

652

2

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del CDIC, Gran Geografia Comarcal i Caixa de Catalunya.

Observem que el comportament poblacional de la comarca difereix molt de la de Catalunya. Per començar s’observa que els períodes de màxim creixement es donen durant les dècades del 60 i 70 d’aquest segle, igual que a la resta de Catalunya, amb valors que assoleixen un 6,5 % de taxa de creixement acumulatiu. Una bestialitat ja que són valors que només es donen en països amb un gran creixement demogràfic. A Catalunya aquest fet es dóna a municipis receptors d’emigrants com Hospitalet, Cornellà, Barberà...etc. Amb l’índex de creixement s’observa com la població s’ha multiplicat per 6 i sembla que les perspectives marquen un augment . En canvi les períodes de creixement menor es donen fins el 1950 exceptuant quelcom d’anys molt concrets.

Gràfic 2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL VALLÈS ORIENTAL (1857-1994)

Igual que en el cas de Catalunya, dues són les lectures que podem extreure. Per una part l’increïble augment de la població durant aquest 140 anys. Molt superior al conjunt del país. I una segona lectura és que aquest augment s’ha fet els darrers 35 anys.

Dos són els períodes que podem establir: fins 1960 on hi ha un creixement molt minsa de la població, on només es doble ( en 100 anys la població multiplica per dos ) i gràcies a un creixement sobtat que es dóna entre 1910 i 1930. I a partir de 1960 trobem un segon període marcat per un creixement brutal de la població. En tal sols 40 anys la població multiplica per quatre.

Un cop analitzat, molt per sobre ja que no és el meu objectiu, l’evolució de la població de Catalunya i la nostra comarca, caldrà veure l’evolució del municipi objecte de l’estudi.

Cada municipi ha tingut un comportament poblacional molt diferents durant aquest període de temps. Segons la seva activitat, la seva localització, el clima...etc, els municipis prenen una o altre direcció poblacional. Podem trobar-nos municipis amb uns valors i el seu resultat representat en una gràfica, totalment diferents al de Catalunya i la comarca.

.

Taula 3. TAULA DE L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A SANT ANTONI

(1718-1996 )

ANY

POBLACIÓ

INC.ABS

INC.REL

I.CRE

T.CRE %

1718

1200



100


1787

1366

166

13,83

114

0,18

1857

1066

-300

-21,96

89

-0,35

1860

1288

222

20,83

107

6,50

1877

1053

-235

-18,25

88

-1,18

1887

981

-72

-6,84

82

-0,70

1897

989

8

0,82

82

0,08

1900

843

-146

-14,76

70

-5,18

1910

913

70

8,30

76

2,69

1920

1025

112

12,27

85

1,15

1930

1134

109

10,63

95

1,15

1936

1134

0

0,00

95

0,00

1940

1269

135

11,90

106

2,85

1945

1210

-59

-4,65

101

-0,95

1950

1212

2

0,17

101

0,02

1955

1174

-38

-3,14

98

-0,30

1960

1199

25

2,13

100

0,42

1965

1224

25

2,09

102

0,41

1970

1404

180

14,71

117

2,78

1975

1451

47

3,35

121

0,66

1981

1654

203

13,99

138

2,20

1986

1821

167

10,10

152

1,94

1991

2216

395

21,69

185

4,00

1996

2816

600

27,08

235

4,90

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del CIDC, padrons i Gran geografia comarcal de Catalunya.

Sant Antoni de Vilamajor és un d’aquest elements. Pot ser no és massa important, sense massa pes específic dins del marc de Catalunya, i que , potser, varia molt d’aquest conjunt. Cal fer una anàlisi i veure quin a sigut el comportament poblacional de Sant Antoni gràcies a la taula 2.

La població del municipi ha passat de 1200 a 2816 habitants, per tant ha un tingut un creixement absolut de 1616 habitants. El període de màxim creixement es dóna en aquest moment amb una taxa de creixement acumulatiu del 4%, una bestialitat i només comparable al creixement que van tenir municipis de la conurbació urbana de Barcelona a la dècada dels 70 (Cornellà, Barberà, L’Hospitalet..). La població des de 1991 ha crescut un 50 %. Però també han hagut etapes de creixement negatiu, sobretot els segles passats. Al 1857 el creixement fou tant important com el creixement que actualment estem patint. L’índex de creixement s’ha vist més que doblat arribant a l’actualitat a 235. També han tingut etapes de creixement zero, com l’any 1936.

Al gràfic 2 podrem observar molt millor l’evolució de la població.

Gràfic 3.EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A SANT ANTONI DE VILAMAJOR

(1718-1996)

Una primera lectura ens fa veure, per una part que la població de Sant Antoni creix molt, però sobretot en la seva part final, mentre que al començament el creixement és molt més moderat, formen les anomenades dents de serra.

També podem establir uns períodes. Un primer (1718-1970) on hi ha un creixement molt moderat de la població. Trobem nombroses irregularitats com la davallada de la població a partir de 1860 o l’augment de la població l’any 1910. Aquestes fluctuacions de la població són degudes a infinitats de causes. Al tractar-se d’un municipi molt petit, qualsevol alteració de la població farà que els índexs i les taxes assoleixin valors molt alts. Cal observar l’evolució en un conjunt de creixement.

A partir del 1970 fins 1986 la població augmenta, no assolin valors tant accentuats com en el cas de la comarca i Catalunya però si respecte anys enrera. Fou a partir de 1986 quan la població augmenta vertiginosament. Es tracta del període on la població del municipi creix molt més.

Les causes i les conseqüències, que són molt diferents a la de Catalunya però a la vegada molt relacionades amb ella, les analitzaré més acuradament més endavant.

Es clar que la relació entre Catalunya i Sant Antoni de Vilamajor radica en que totes dues tenen un creixement desmesurat de la població. Les diferències estriben en el fet que aquest creixement de la població ha tingut una distribució diferent al llarg d’aquest 140 anys.

A la gràfica 3 observarem quins han sigut aquest comportaments de la població en totes tres escales. Per fer-ho empraré la taxa de creixement acumulatiu, un indicador perfecte per comparar les diferents escales.

Gràfic 3. EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE CREIXAMENT ACUMULATIU

PER CATALUNYA VALLÈS ORIENTAL I SANT ANTONI DE VILAMAJOR (1718-1996)

Gràcies aquesta gràfica podem fer comparacions molt més acurades sobre el comportament poblacional. A simple vista ja s’observa que el comportament demogràfic de tots tres són totalment diferents. L’única igualtat que es dóna és el creixement de la població durant aquest període de temps. la resta és tot diferències.

Ja he anotat abans que la població del municipi rep més fluctuacions, fets que no passen a la comarca i el país, per aquesta causa, no cal fer massa esment, en termes comparatius, en les fluctuacions enormes que observem al municipi. En general observem com la població de comarca i país tenen un màxim creixement a la dècada dels 60-70, mentre que el municipi és dóna a l’actualitat. Al país, la població té una tendència a l’estancament, mentre que a la comarca i municipi hi ha un tendència al creixement.

Aquestes diferències són les que necessàriament hauré d’analitzar ja que es trobem íntimament lligades unes amb les altres.

Cap comentari: