dilluns, de juliol 27, 2009

Els carolingis a Vilamajor

A partir del 751 i fins el 843 es forma i consolida l’imperi carolingi, el qual ocupà territorialment el que avui en dia, de forma general, és França. Tot plegat fou gràcies a les polítiques expansionistes de Carlemany entre el 770-800.

Les conquestes arribaren al sud del Pirineus, el que avui es coneix com la Catalunya Vella. Primer Carlemany i desprès el seu fill, Lluís el Pietós, van establir en aquesta marca un contingent militar que exercia funcions defensives, però també servia com a plataforma per a noves expansions. Lluís el Pietós va conquerir Barcelona, passant pel Llobregat i baixant fins a Pamplona. És el territori conegut com a Marca hispànica.

L’imperi es va dividir en comtats (uns 350) que era un districte administratiu i fiscal sota el comandament d’un comte el qual era el representant del rei en dit territori i que tenia atribucions militars, fiscals, judicials i administratives. Els que vivien en el comtat havien de tributar al comte i aquest al rei.

Els comtats perifèrics, situats en àrees de frontera reben el nom de “Marques” i estaven molt militaritzats (densitat de fortificacions més elevada), amb propòsits defensius i també per servir com a plataformes en previsió de projectes expansius. Normalment, però no sempre, els governants de les “Marques” s’anomenaven marquesos. En el cas de Catalunya hi tenim un comte enlloc d’un marqués.

I com es retribuïen aquesta càrrecs? Amb béns (càrrecs, títols, rendes...) anomenats beneficium. Hi ha pagament mentre s’exerceix el càrrec
Bona part del Montseny, almenys el sector corresponen al bisbat i comtat de Barcelona, era de domini reial, en qualitat de terra fiscal, o sigui, eren terres del comte que explotava directament pel seu aprofitament. El rei dels francs Carles II o Carles el Calb, el 858 va nomenar comte de Barcelona Unifred o Humfrid donant-li com a beneficium el territori fiscal del Montseny, entre els quals es trobava Vilamajor.

L’any 862 va esclatar una rebel•lió entre Carles el Calb i el seu fill Carles el jove. La raó fou l’intent del fill de fer-se amb el poder reial del seu pare. El comte de Barcelona, Unifred, es va postular a favor del fill. La revolta fou sufocada i Unifred fou deposat. Les possessions atorgades foren repartides entre els que havien estat fidels a Carles el Calb: en comte Sunyer, que regia Empúries i Rosselló; i el bisbe de Barcelona Frodoí. Al primer li van donar la Vall de la Tordera, des del Matagalls fins a la Palanca i Trullans,mentre que al bisbe se li va donar la part septentrional del Montseny a partir de Campins, amb Riells, Breda i Cerdans.

En el document es cita que la vila de Cerdans s’havia repoblat amb hispani o gent d’Hispània que havia fugit dels àrabs i s’havia refugiat a l’altra banda del Pirineu dintre dels dominis carolingis. Recentment s’ha volgut identificar Cerdans amb un lloc homònim que estava situat a l’entorn de l’actual Mas Nadal, de Sant Pere de Vilamajor, concretament a l’urbanització Refugis del Montseny, o es troba una de les poques mostres d’esglesioles preromàniques del Vallès: Sant Joan de Can Nadal o Cavallar.

No es tracta d’una idea descartable atès que amb l’arribada dels musulmans i les seves posteriors ràtzies, van provocar que la població situada a la plana hagués de fugir, cercant més seguretat, a les zones més altes i més feréstegues. El veïnat de Santa Susanna, on es troba Can Nadal, compleix amb els requisits.

La propietat es va transmetre de Sunyer I a Sunyer II el qual ho va vendre, l’any 900, a Trasovard , del qual no en tenim cap dada més. El 18 de novembre de 908, Trasovard ho va tornar a vendre al comte Borrell I, fill de Guifré el Pilós, retornant el territori a la jurisdicció comtal.

Vilamajor, al llarg del segle IX, va passar d’unes a altres mans en funció dels interessos comtals. No seria pas l’única vegada que succeí atès que Vilamajor fou venuda dues vegades pel comte amb la finalitat de recavar recursos monetàries per finançar guerres.

Bibliografia:
PLADEVALL I FONT, Antoni. El Montseny a l’època medieval. Dominis i jurisdiccions. Monografies del Montseny 6.Amics del Montseny 1991.
SARRIÀ I SARACHO, Ferran. El veïnat de Santa Susanna. Quaderns de Vilamajor 7. Centre d’estudis de Sant Pere de Vilamajor. 2009.

Cap comentari: