Al llarg dels segles XVI i XVII hi ha un degoteig constant d’immigració francesa al nostre país la qual es reflecteix en els llibres parroquials i actes notarials. Tenim un augment considerable de casaments entre dones catalanes i homes francesos o de testaments on s’anomenaven marmessors a francesos.
Amb la declaració de guerra de França a la corona castellana l’any 1637 , es va matricular als francesos establerts al litoral català amb la finalitat de poder avaluar les possibles represàlies contra els súbdits del rei de França. Les dades que es van obtenir foren el gènere, edat, professió, procedència, diòcesi, anys de residència, itinerari, parents, data d’arribada, possessions…
Les dades ens permeten poder establir les característiques generals dels immigrants francesos:
- És bàsicament masculina (la presència de dones és molt minoritari)
- Procedeixen de les zones més properes als Pirineus
- Solen tenir entre 11 i 20 anys
- Principalment a l’agricultura seguida de professions especialitzades com a mestre de cases, metres d’aixa, fusters o boters.
La cronologia la podem situar:
1. Fase ascendent: final del segle XV – 1540
2. Plenitud immigratòria: 1540 – 1620
3. Declivi immigratori: 1620 – 1660
La quantitat d’immigrants és difícil de determinar atès que a cada població el nombre variava enormement. Les dades demostren que l’immigrant no anava a una població a l’atzar sinó que es dirigia als indrets on tenia parents o coneguts que li facilitaven un allotjament i una feina. Per aquesta raó trobem poblacions amb un major nombre de forasters. En termes exclusivament quantitatius i generalistes, la població immigrant la podríem situar al voltant del 15% de la població masculina a Catalunya
La causa d’aquesta immigració és la pròpia situació geogràfica de Catalunya, la qual està totalment despoblada. També per qué tenen més possibilitats econòmiques, i també per les « Guerres de Religió ». Però la despoblació és un factor important d’atracció davant de la sobreexplotaxió del Pirineu. La possibilitat de trobar feina per bons sous i el fet de tenir una mateixa cultura i una mateixa parla són elements d’atracció.
L’arribada dels francesos a les nostres contrades va produir un augment de les confraries religioses i altres associacions pietoses. El 26 de juliol de 1556, festivitat de Santa Anna, es funda, a Vilamajor, la confraria del Roser dedicada a Rosari, al qual es va fer molt popular després de la batalla de Lepant l’any 1571. Desconec realment si hagués alguna influència francesa en la formació de la confraria, però diversos estudis dictaminen que l’auge de les confraries coincideix amb l’arribada dels francesos.
Malgrat tot, els immigrants no foren totalment acceptats i integrats a causa de les desigualtats econòmiques i jurídiques a causa de ser sospitosos d’ajudar al rei de França i de formar escamots de bandolers (els immigrants sense feina). Tot plegat genera un sentiment anti francès que avui en dia encara és latent (aquí sorgeix el mot gavatx).
No tenim dades fiables de la presència de francesos a casa Vilamajor encara que en Joan Portal i Martí, en el seu llibre La Costa del Montseny, ens dona unes petites referències sobre els francesos situats a La Costa del Montseny i de retruc a Santa Susanna. Sabem que el 1642 Miquel Baucells viu al mas Vallmanya juntament amb Francesc Boier que és estudiant, o Joan Loberia el qual viu a Mas Roca l’any 1646. No podem obviar que probablement la resta de Vilamajor rebé influències de francesos.
Bibliografia
CAPDEVILA MUNTADAS, Maria Alexandra. La Matricula de 1637. Una radiografia dels francesos residents al Maresme. Raco.cat
MILLAS CASTELLVI, Carles. Els altres catalans del segle XVI i XVII. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
PORTALS I MARTÍ, Joan. La Costa del Montseny. Entre el Turó de l¡Home i la Tordera. Història d’una parròquia. Els llibres dels set-ciències. Arenys de Mar 2000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada