dimecres, de juliol 08, 2009

Sot de l'Om o Sot de l'Hom?

El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor es troba dividit en set veïnats: el veïnat de Santa Susanna, el veïnat de Canyes, el veïnat del Sot de l'Om, el veïnat del Pla, el veïnat dels Boscassos i Vallserena, el veïnat de les Brugueres i el veïnat del Bruguer.




Entenem per veïnat al conjunt de veïns d’una població, barri o carrer. Encara que avui en dia sembli incongruent la disposició actual veïnal de Vilamajor, antuvi es realitzava en funció de les característiques orogràfiques del territori. Cada veïnat correspon a una unitat geogràfica (muntanya, vall) que estava delimitada per un accident geogràfic com una serra o un riu, per posar alguns exemples. Però també hi havia unes limitacions culturals gairebé exclusivament familiars. El cert aïllament (molt petit però existent) produïa endogàmia que permetien unes relacions més estretes entre veïns. La solidaritat, l’ajut, les tasques compartides... encara unien més els membres del veïnat.




Centrem-nos en un veïnat en concret: el Sot de l’Om. Desconec el seu origen atès que no he estat capaç de trobar dit topònim més enllà del segle XIX. Hi ha veïnats, com el de Vila Rasa , Canyes o Brugueres que existeixen des del segle X i XI, però no existeix cap informació respecte el Sot de l’Om. Tot plegat ens permet establir que efectivament des de fa molts anys hi havia una divisió del territori en diferents veïnats, per tant, no ens hauria d’estranyar que la població existent al veïnat del Sot formés part d’un veïnat (encara que sigui amb un altre nom). Masies del veïnat, com Torre Guillera o Can Ribalta, es trobem documentades des de l’any 950.

No fou fins el 30 de Març de 1969 quan l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor aprova la relació d’entitats bàsiques del municipi, entre les quals hi ha el Sot de l’Hom. Veieu que a l’acta de l’ajuntament resta escrit Hom i no pas Om. No és l’única referència atès que el 8 d’octubre de 1870, per les eleccions es divideix el municipi en tres parts o col•legis: a) Santa Susanna, Sot de l'Hom i Muntanya b) Canyes, Pla, Força i Vallserena c) Brugueres, Brugué i Fraixeneda.

Dues referències diferenciades en 100 anys permeten crear dubtes susceptibles sobre el topònim.

El mot Sot l’Om, acceptat a l’actualitat com el vàlid per totes les administracions, podria tenir la seva procedència en l’existència d’Oms, arbres caducifolis que creixen vora els rius (bosc de ribera). No ens ha d’estranyar, malgrat que actualment no hi ha d’oms, de l’existència d’aquest arbres els quals s’havien de desenvolupat al llarg de la riera de Vallserena.

El mot Sot de l’Hom, no acceptat malgrat que encara es pot observar que es troba inserit en cartells anunciadors i en alguns mapes, podria tenir la seva referència a un tipus de tractament que es mereixien certes persones. Durant el segle XVII, hi ha un creixement del món urbà que canvia la societat estamental tancada i reduïda de la baixa edat medieval. La riquesa de la nova burgesia nascuda a la ciutat els permetia un ascens social, podem assolir títols nobiliaris. Es tractava d’un procés que podria allargar-se a través de dues o tres generacions. Aconseguir aquest títol, significava obtenir una sèrie de drets, prerrogatives exclusives que diferenciava aquests individus de la resta de la societat com els privilegis tant els fiscals (exempts dels impostos reials), com polítics (accés a les institucions, corts, Generalitat, amb representació pròpia). O bé prerrogatives de tipus social: addició particular –de als cognoms. Amb el tractament de Hom.

Potser el Sot de l’Hom fa referència al lloc on hi viva una persona amb un títol (Hom) i amb una certa reputació.

La qüestió és que el topònim no queda gens clar qui és i que caldria iniciar un estudi en profunditat per aclarir-ho.

Cap comentari: