diumenge, de juny 26, 2011

La carretera de Vilamajor

Avui he pogut assistir a la magnífica passejada comentada per Gini sobre el la Força, el Castell i el Palau comtal. Entre els assistents ha sorgit la següent pregunta: quan es va fer la carretera que uneix Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor? El Gini va respondre que a final dels XIX i començaments del XX. No anava pas errat. Veiem una mica la seva història.

Antigament el camí natural entre els dos Vilamajors no es feia per la carretera avui existent sinó per la porta oest,l'anomenada de Brugueres, del castell de Sant Pere. Hom es  podria preguntar com és així si no és la "ruta natural" (entesa com la més fàcil?. La resposta és fàcil de respondre. Antigament la colonització de Vilamajor es va seguir  sota les següents variables: disponibilitat d'aigua i tenir un sòl que donés els rendiments necessaris per garantir la supervivència dels seus productors. Quina zona de Vilamajor és rica amb aigua i amb sòl ple de  llims rics en nutrients? Doncs el que avui en dia ocupa la zona al voltants de la riera de Vilamajor, o sigui, per on passa la carretera actual de Sant Pere a Sant Antoni. Aquesta zona fou la primera en ésser ocupada i la que més densitat de població hauria de tenir. No cabia la possibilitat de desaprofitar el sòl en fer un camí, era perdre l'oportunitat de produir més. Segur, però, que existien camins corriolers (per caminar i no pas pel pas de carruatges) que duien d'una fina a una altre i d'aquí d'un poble a un altre.

Amb els temps, probablement aquesta petits corriols es van anar institucionalitzant i es convertiren en el camí normal del trànsit de persones i mercaderies entre tots dos municipis. Fou una carretera fet i pagada pel consistori o pels propis veïns.

La carretera que duu de Llinars a Sant Llorenç Savall es va construir l'any 1898 (almenys la zona que correspon al nostre terme municipal). Ho sabem per què a les actes de l'ajuntament de Sant Pere consta una queixa dels veïns per què les obres no permet el pas de mercaderies dels carruatges i el pas dels ramats. L'Estat espanyol es feia càrrec de la construcció (arranjament) de carretera, la qual molt possiblement existia en format camí. El que va fer l'Estat fou adequar-la (millorar-la i conservar-la), molt probablement a instàncies dels ajuntaments. .

No fou fins l'any 1900 quan es va començar a millorar el ramal de Sant Antoni a Sant Pere. Unes millores que es feien molt lentament el que causava  enormes molèsties. L'ajuntament fa una reclamació per tal que les obres s'agilitzint.  El 1901 la Direcció d'obres públiques provincials va determinar que s'havia de senyalar el dia en què començarien les obres definitives d'arranjament de la carretera (Diari La Dinastia nº 6643 del 2 de d'abril de 1901).

Posteriorment  foren plantats els plataners que avui veiem els quals tenien una doble  funció: garantir ombra els calorosos dies d'estiu, i absorvir la pols que produïa el pas dels vehicles i s'escolaven dins de les cases.

Cap comentari: