Com ja he avançat en anteriors articles (mireu http://vilamajor.blogspot.com/2011/08/la-noblesa-de-vilamajor-la-familia.html i http://vilamajor.blogspot.com/2011/09/can-derrocada-de-vilamajor-la-historia.html ) , la masia de Can Derrocada va tenir diversos propietaris des de que tenim coneixement de la seva existència. Aprofundim més en la seva història.
Alfons I, anomenat el Cast o el Trobador i que algunes fonts situen el seu naixement a Vilamajor , va nomenar, vora l’any 1181, batlle de Vilamajor ( feu comtal) a Pere Roig, membre d’una influent família barcelonina. Probablement, a canvi dels serveis, el comte oferí a Pere Roig l’ús d’un mas situat a l’entrada de l’antic castell-palau, en un indret conegut com a ses derrocades, topònim que deuria de provenir per ser un lloc erm (antigament al voltant dels castell no hi havien boscos per evitar l’ocultació de l’enemic en cas d’un atac). A partir d’aquell moment el mas va rebre el nom de Manso Roig.
L’any 1219, en Pere Roig (no sabem si el mateix d’abans o un fill seu) que exercia com a clergue (hebdomadari o persona encarregada de donar missa cada 7 dies) , notari i escrivent de Vilamajor, era el propietari del mas Roig. L’any 1243 dita persona encara exerceix el seu càrrec.
 |
| Can Derrocada 1915 Font: Reflexions Vilamajor |
Alfons I, anomenat el Cast o el Trobador i que algunes fonts situen el seu naixement a Vilamajor , va nomenar, vora l’any 1181, batlle de Vilamajor ( feu comtal) a Pere Roig, membre d’una influent família barcelonina. Probablement, a canvi dels serveis, el comte oferí a Pere Roig l’ús d’un mas situat a l’entrada de l’antic castell-palau, en un indret conegut com a ses derrocades, topònim que deuria de provenir per ser un lloc erm (antigament al voltant dels castell no hi havien boscos per evitar l’ocultació de l’enemic en cas d’un atac). A partir d’aquell moment el mas va rebre el nom de Manso Roig.
 |
| Can Derrocada 1915 Font: Reflexions Vilamajor |
L’any 1219, en Pere Roig (no sabem si el mateix d’abans o un fill seu) que exercia com a clergue (hebdomadari o persona encarregada de donar missa cada 7 dies) , notari i escrivent de Vilamajor, era el propietari del mas Roig. L’any 1243 dita persona encara exerceix el seu càrrec.
L’any 1309 la titularitat del mas Roig no pertany a la família homònima atès que la documentació atribueix la propietat a la família Derrocada, malgrat que el topònim de manso Roig encara es conserva fins l’any 1394 (mireu l’article següent http://vilamajor.blogspot.com/2011/09/can-derrocada-de-vilamajor-la-historia.html ).
La nissaga Derrocada o ses Derrocada va mantenir la propietat del mas fins que es va extingir a la mort (ocorreguda a Vilamajor l’any 1674) del Magnífic Jaume Joan Derrocada i Comas, ciutadà honrat de Barcelona i senyor i propietari del mas Derrocada, , per manca de successió en els tres matrimonis que va contreure. La història de la nissaga Derrocada està perfectament documentada però l’enorme informació existent no permet analitzar-la en aquest article atès que el convertiria en un llibre, per aquesta raó, al llarg del temps, aniré donant informació de dita família en aquest bloc.
La manca de descendència no va acabar amb la continuïtat del nom dinàstic de la masia, la qual encara havia de seguir durant varies generacions vinculat al llinatge de LLanza de la parròquia de Sant Julià d’Alfou, pel matrimoni celebrat el 1686 entre Maria Rosa Xammar Vendrell Derrocada, en la qual van recaure el drets hereditaris de la casa, amb el Magnífic Josep Llanza i Eroles, alies Derrocada, donzell natural de Sant Ginés de Vilassar, formant amb ambdós cognoms el compost Derrocada i Llanza, per quedar més tard extingit i absorbit el Derrocada pel Llanza. A l’igual que en la nissaga anterior, hi ha una extensa documentació sobre la història dels Derrocada i Llanza, la qual no és apropiat analitzar-la ena quest article.
 |
| Can Derrocada 1915 |
 |
| Entrda principal amb barbacana Font: Reflexions Vilamajor |
La manca de descendència no va acabar amb la continuïtat del nom dinàstic de la masia, la qual encara havia de seguir durant varies generacions vinculat al llinatge de LLanza de la parròquia de Sant Julià d’Alfou, pel matrimoni celebrat el 1686 entre Maria Rosa Xammar Vendrell Derrocada, en la qual van recaure el drets hereditaris de la casa, amb el Magnífic Josep Llanza i Eroles, alies Derrocada, donzell natural de Sant Ginés de Vilassar, formant amb ambdós cognoms el compost Derrocada i Llanza, per quedar més tard extingit i absorbit el Derrocada pel Llanza. A l’igual que en la nissaga anterior, hi ha una extensa documentació sobre la història dels Derrocada i Llanza, la qual no és apropiat analitzar-la ena quest article.
La família Derrocada i Llanza va mantenir la propietat de Can Derrocada fins al segon terci del segle XVIII on Don Rafel de Bufala i Moreno-Churruca va vendre can Derrocada. A partir d’aquí he perdut la pista de qui varen ser els nou propietaris de la masia fins que a mitjans del segle XX fou adquirida per la família Icart.
En conclusió es pot afirmar que la masia de Can Derrocada ha tingut, com a mínim, quatre grans propietaris (dates aproximades):
 |
| Can Derrocada any 2000 Font pròpia |
- Fins el 1309 n’era propietària la família Roig
- Entre el 1309 i el 1686 fou propietària la família Derrocada
- Entre el 1686 i el darrer terç del segle XVIII en fou la família Llanza.
- El període comprés entre el segle XIX i mitjans del XX no es té coneixement, per ara , de qui n’eren els propietaris.
- Des del mitjans del segle XX fins l’actualitat n’és propietari la família Icart.
- Des del mitjans del segle XX fins l’actualitat n’és propietari la família Icart.
 |
| Can Derrocada actualment Font: google maps |
Bibliografia
AVENTIN, Mercè. La societat rural a Catalunya en temps feudals" Columna Assaig. Pàg 228
AVENTIN, Mercè. Vilamajor 872-1299. Editorial Ausa. Pàg 76-80-111-112-113-133-150
Butlletí Municipal de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Octubre-Novembre -Desembre 1992. Pag 123-124
COMAS I DURAN, Pere. 600 de carreratge. Quan Vilamajor, El Fou, Cardedeu i Santa Susanna esdevingueren carrer de Barcelona. Ajuntament de Cardedeu. Pàg 27.
PLANTADA i AZNAR, Jorge. Nobleza rural catalana. Masias del Valles. Hidalguia. 1968
POCH RUESTES, Josep. Vilamajor. Un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals. Ajuntament Sant Pere de Vilamajor.2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada