Des del segle XIII, els habitants de Vilamajor pagaven el delme al senyor del castell del Far situat a Llinars. El delme o dècima és el pagament del deu per cent dels productes que pagaven alguns pagesos a llurs senyors territorials.
Els habitants de la parròquia de Vilamajor no volien fer el pagament argumentant que en virtut d’un privilegi del rei Felip, no estaven obligats a satisfer la dècima; un privilegi que el senyor de Llinars, en Riembau de Corbera no tenia en consideració. Com els habitants de Vilamajor no volien pagar, en Riembau es veia obligat a utilitzar la força creant molt malestar.
L’any 1319, un grup de pagesos de Vilamajor (els de Can Soler, can Mora, Can Gras, Can Mercader, Can Ferrer, Can Derrrocada i Can Vallescar), agrupats en somatent, farts de la situació, van entrar a Llinars on tallaren arbres fruiters, destruïren collites, robaren eines i segrestaren el batlle del baró. Riembau I de Corbera movilitzà els seus homes va contraatacar requisant eines al poble de Vilamajor, s’apoderà d’homes i denuncià els fets a la justícia reial. El resultat fou la condemna a tres setmanes de presó per a cinc pagesos.
El problema no finalitzà aquí. En uns documents d’en Tomàs Balvey (els quals podeu consultar clicant aquí) de l’any 1567, es comprova que el senyor de Llinars continua cobrant el delme de Vilamajor el que provoca que el síndic de la universitat de Vilamajor, en Lluís Pomar, interposés una qüestió.
Els arguments de de la defensa eren els mateixos de dos segle enrere: el privilegi atorgat pels reis Felip, Pere, Alfons i Ferran sobre la no obligació de pagar la dècima.
La defensa del baró es basava en el privilegi concedit pel rei Jaume I del 15 de desembre 1250 que deia que el baró i els seus successors tenien el dret de cobrar el delme.
La reial Audiència va donar la raó al baró i condemnà als habitants de Vilamajor a pagar els deutes que tenia amb el baró. Van fer el pagament d’Esteve Llinàs, Bartomeu Masó, Gabriel Riba, Joan Moragues, entre d’altres.
Bibliografia
SALRACH, Josep maria. Llinars unes fondes arrels. Pregó de la festa major de 1987. Llinars.
Documents mecanoscrits de Tomàs Balvey. Arxiu històric Tomàs Balvey. Cardedeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada