dimecres, de desembre 11, 2013

Vilamajor i les Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval.
Les componien el Rei i els anomenats 3 braços de corts: l'eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles.

Braç eclesiàstic: Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’Església. En formaven part l’arquebisbe de Tarragona, els capítols de les catedrals, els priors dels convents i els abats dels principals monestirs i els representants de l’Orde de Sant Joan.

Vilamajor no en tenia cap representant.

Braç militar: Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s'aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies. Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants. N'era cap el comte, després el duc de Cardona, i seguidament els barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l'edat de vint anys. l'estament militar formà un sol braç, bé que en el seu si hom pogués distingir tres categories: magnats, nobles i cavallers. Eren convocats personalment pel sobirà i obligats a assistir a les corts en compliment de llur deure de vassallatge.

La nissaga familiar dels Derrocada varen tenir nombrosos representants a les Corts  com Marcos de Llanza  d’Alfou que va assistir a les Corts de Sant Cugat l’any 1419, Jaume de Llanza i Derrocada que va assistir a les Corts del 1701  i 1705, Antoni de Llanza i Amell que va assistir a les Corts del 1705.

Braç reial: Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles que depenien directament del Rei. El 1283 es va constituir el braç de forma oficial formant part d’ell 12 ciutats, encara que amb el temps el nombre va créixer fins arribar als 58 (incloses les del Conflent i Rosselló a la Catalunya Nord). Per la vegueria de Barcelona estava representada Vilamajor juntament amb ciutats com a Barcelona, Mataró, Granollers, Cardedeu, Caldes de Montbui, Terrassa, Sabadell, Palausolità i Moià). Cadascuna d’aquestes  ciutats o viles tenia dret a tenir tants síndics o representants  com volguessin, però a les Corts només tenia dret a un vot.   Els representants en un primer moment eren escollits per elecció directa dels veïns però posteriorment fou una facultat del Consell.

 Els requisits per optar al braç reial: els síndics havien de formar per els ciutats o viles amb dret a vot a les corts i que tinguessin residència en la ciutat o vila que els representava, no eren  admeses les subjectes a jurisdicció eclesiàstica o senyorial, ser deutor de la generalitat, no treballar pel rei, viure en territori català, no tenir penes condemnatòries i no haver tingut un delicte de regalia.

Cada any s’escollia un Síndic a Vilamajor entre els jurats sortints del sistema insaculatori. Un exemple és en Perpunter el qual fou Síndic a les Corts del 1701.

Bibliografia

MORALES ROCA, Francisco Javier. Prócederes habilitados en las Cortes del Principado de catalunya. Volumen 2


2 comentaris:

Per SPectiVa ha dit...

Com sempre, interessantísssim article. Tin però alguns dubtes:
- Quan dius "regnes de la corona catalanoaragonesa", a quins regnes et refereixes?
- Quin o quins reis estaven representats a les Corts Catalanes?
- Quins territoris comprenia l'abast de les Corts Catalanes?
- Hi havia un òrgan semblant a la resta de la corona catalanoaragonesa?

T'animo a il.lustrar-nos tant com puguis sobre aquesta època de la història de Catalunya, donat que hi ha qui nega de què hagi existit una realitat política catalana organitzada al llarg de la història.

Gràcies, i bona tasca.

Ferran Sarrià ha dit...

aragó i Catalunya varen tenir una unió dinàstica peró no pas territorial. A cada regne es governa sota les seves pròpies lleis mitjançant la figura de Les Corts.