Contracte de lloguer de Can Mora

De l’any 1705 ens arribat un interessant document d’arrendament  de Can Mora, tant la casa com la masia. Si analitzem la informació amb  cura obtindrem una informació valuosa que ens farà entendre el  paisatge i la societat vilamajorina de començament del segle XVIII.

El document ens informa que el propietari de Can Mora, en Rafel, vol llogar la masia i la casa que l’acompanya a Batista Guinart, una persona que pels cognoms sembla no és d’una família arrelada al poble. Per què vol l’hereu de Can Mora llogar-la? Evidentment per què estava en dessús possiblement per què els seus propietaris han marxat a viure a un altre lloc gràcies a la seva suposada potència econòmica.  Cal anotar que la família Mora és una de les més antigues de Vilamajor, concretament Can Mora és citat en un document de l’any 1240, no deixant d’aparèixer el topònim  al llarg dels segles posteriors. Els beneficis  que obtenia de les seves activitats   els deuria permetre viure de rendes, fet que podria haver provocat que marxessin als nuclis de població o inclús a les grans ciutats.

Can Mora 1926. Fotografia Antoni Gallardo

Les condicions de l’arrendament seran les següents:

-  De cada sis quarteres  (69,518 litres)  produïdes, dues anaven destinades al propietari  i la resta pel masover.

- No haurà de pagar res pels llobins (tramús), una llegum emprada per alimentar bestiar

- No podrà tallar arbres des de la soca per evitar la seva mort. La fusta dels arbres s’empraven per nombroses coses (eines, energia calorífica, aliments) i la seva avantatge és que es regenera sempre i quan la part soterrada (arrels ) es conservi.

- El bestiar es repartirà a parts iguals excepte els bous (els quals s’empreven per treballar i no com aliment) i se li autoritza al masover a tenir-ne un de propi.

- El darrer any del lloguer (el quart) haurà de deixar 12 quarteres lliures  per què l’amo la treballi. Aquesta clausula respon a què el propietari tingui l’opció de preparar la collita de l’any següent en què finalitza el lloguer.

- Haurà de deixar una quartera per les beses i la civada

- El cànem s’haurà de compartir posant la llavor l’amo

- L’amo es reserva dues cambres  noves

- Les gallines i ous aparts iguals i l’espelta (gra) per aliment

- A l’hort ha de deixar espai per a 100 cols i lloc per les lletugues

- Els  fruits de la vinya a parts iguals (l’amo podrà pagar a la soldada i els masovers faran la vida als treballadors)

- L’oli i el pinyol a mitges

- L’amo pagarà talls i taxes i els masovers la vida als soldats però l’amo pagarà 4 dels 14

Per obres de la casa  i la riera l’amo paga

Gràcies al document d’arrendament podem conèixer quines eren les activitats productives que es duien a terme a principis del segle XVIII  a les masies situades a la  plana de Sant Antoni de Vilamajor, el veïnat conegut com a Vilarasa.

Conreaven llegums com el llobí (tramús) destinat a alimentar el bestiar; tenien productes de l’hort com les cols i els enciams; cereals com la civada, espelta i beses; plantaven cànem per  fer cordills; teníem nombrosos arbres dels quals treien matèria primera per fer eina i fruita per alimentar persones i bestiar;  evidentment tenien bestiar entre el que destacava el bou emprat com animal de tir, i les gallines que produïen ous;  hi havia vinyes de les quals treien el raïm utilitzat per fer vi o com a fruit i  tenien oliveres per fer oli. 

Tota la producció anava destinada a satisfer les necessitats dels habitants del mas, però a més calia que els sobrés una mica per pagar arrendaments,  impostos com els talls i les taxes així com al soldada

Bibliografia

POCH RUESTES,  Josep. Sant Antoni de Vilamajor. Un poble jove que té arrels en el passat. 1776-1950. Ajuntament de Sant Anton i de Vilamajor. 2006

POCH RUESTES,  Josep. Vilamajor, un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.2010.