Els oficis a Vilamajor (segles XV-XVII). Primera part

La finalització de la crisi del segle XIV va comportà que les economies pageses deixessin de ser autàrtiques. El pagès ja no produïa tot allò que necessitava sinó que encarregava a terceres persones una part del procés de producció, fet que garantia una major qualitat del producte. Els oficis, els artesans van començar a multiplicar-se i establir-se en nuclis poblats.

Els oficis laics es van anar desenvolupant  a la societat vilamajorenca a mesura que el creixement econòmic i el nombre d’habitants augmentava. No podem obviar que Vilamajor fou una de les principals poblacions del Vallès oriental, solament superada per Granollers i Sant Celoni.

Dues eren les principals figures dins dels oficis o artesans: el mestre o cap de l’ofici, i el deixeble o aprenent.  Amb la imposició del sistema de  l’hereu, el nombre d’aprenents va augmentar considerablement, ja que era una de les sortides laborals  que tenien els germans de l’hereu.

El treball de mestre d’un ofici hauria d’estar força ben remunerat ja que per exemple, el fuster Esteve Bachs, l’any 1522,  va comprar una part d'una casa de Vilamajor per 56 lliures. Tenint en compte  que el 1524, 56 lliures eren iguals a 1120 sous, amb el valor de la casa podria haver adquirit 4565 litres de blat. Si  un salari d'un jornaler oscil·lava , al segle XVI, entre 350 i  490 litres, tindrem que amb el capital invertit per Esteve Bachs es podria haver mantingut  entre 9 i 13 persones.  Un altre exemple: el fuster Pere Auzerans en va adquirir una casa sencera per 100 lliures a Joan Tremunt. Tenint en compte  que el 1524,  56 lliures eren iguals a 1120 sous, amb el valor de la casa podria haver adquirit 8153 litres de blat. Amb el capital invertit per Pere Auzerans podria haver mantingut una persona entre 16,6 i 23,2 anys.

No tothom que tingués un ofici el podia realitzar. Hi havien oficis, els més necessaris, que eren monopolis reials, o sigui, el Rei era l’únic que podia autoritzar-los (http://vilamajor.blogspot.com.es/2008/10/propietats-reials-vilamajor-1668-1669.html). La fleca, la carnisseria (,http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/03/la-carnisseria-de-vilamajor.html) la taverna, la saladura, moliners  entre d’altres. L’avantatge era que només els autoritzats podien exercir-los i, per tant, sense cap mena de competència. A Vilamajor tenim el molí de dalt i d’avall (http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/03/fotografia-n-5-el-moli-de-can-derrocada.html) o la farga de Can Clavell (http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/06/les-fargues-de-vilamajor.html).

Un exemple clar el tenim l’any 1690, el diumenge 15 d’octubre,  on reunits els consellers de la universitat de Vilamajor, van deliberar que Josep Cortés i Ram, juntament amb un altre conseller, vagi a Barcelona amb els privilegis de la universitat, que foren atorgats pels Reis d’Aragó  al ser-li concedits el rang de carrer i braç de Barcelona, i que dits consellers consultin amb un advocat si en virtut dels privilegis, Vilamajor pot tenir fleques, tavernes i demés arrendaments. No sabem el resultat de dita gestió, però es té coneixement que en dates anteriors existia una carnisseria, una fleca, un hostal i una taverna, oficis controlats per la monarquia espanyola i que només es podien duu a terme amb un permís reial. Dues poden ser les explicacions: per una banda, que s’hagués efectuat la sol·licitud pel nucli de Sant Pere de Vilamajor, exclusivament, ja que Vilanova de Vilamajor podia gaudir de dit dret al ser població reial; o per altra banda, existirien els oficis com si fos un “concessió” que fa el Rei a la vila de Vilamajor, o sigui, el consell ho controla i ho gestiona a canvi d’un cens per la tresoreria monàrquica. Personalment m’inclino més per la primera proposta atès que  la fundació de Vilanova de Vilamajor respon, segons la Mercè Aventin, a la necessitat per part del comte de tenir un nucli habitat controlat per ell i no pas per l’església, com succeïa a Sant Pere de Vilamajor. Com a nucli comtal, es de calaix que els monopolis controlats pel casal de Barcelona els situés a la nova població. Un exemple el tenim l’any 1521 el Rei  estableix a  Joan Saig, paraire, dues cases i unes feixes a Vilanova de Vilamajor.

Els oficis han estat nombrosos i diversos. Coneixem de l’existència, a Vilamajor,  d’oficis  com sastres, sabaters, fusters, ferrers, teixidors, paraires, semolers, cirurgians, físics, basters, llamborders, drapers, fossers, mestres de cases i mercaders. Un exemple el tenim l’any  1553 on, segons el fogatge, hi havia 3 teixidors, 4 paraires, 1 sastre, un fuster a Vilamajor. Un nombre important i que representaven un 11% de la població total.

 I, segurament, malgrat que no hi ha dades que ho corroborin, hagueren altres oficis, per què no podem deixar de banda que Vilamajor era una poble amb mercat, el qual ja es troba documentat el 1067, i com a tal hauria de tenir una concentració força gran de menestrals.

Una de les feines que més es desenvolupaven a Vilamajor eren les relacionades amb el bosc i la muntanya, les quals han estat magníficament descrites per Josep Maria Garcia Burdoy en el  Quaderns de Vilamajor 4 . La producció generada a les muntanyes eren transportades pels traginers des dalt fins Vilanova de Vilamajor on es redistribuïa a altres localitats. El patró de la Vilanova de Vilamajor era el mateix que l’actual, Sant Antoni, el qual ha donat nom al poble, i a voltes és el patró dels traginers. Les necessitats dels traginers i de les seves muntures (cavalls o ases) eren perfectament satisfetes a Vilanova.

Blibliografia

Actes ajuntament de Sant Pere de Vilamajor