dimarts, de setembre 11, 2007

La Torre Roja

Autor: Ferran Sarrià

Amb motiu de la visita guiada a la Torre Roja la diada de Catalunya de 2007

La principal característica, que li confereix un personalitat pròpia, és el seu color vermellós obtingut pel material amb la qual es troba formada. Es tracta de sillars quadrangulars, els quals es troben situats preferentment a les cantoneres, de color roig formats per material sorrenc d’extremada duresa i amb la particularitat que, des de temps antics, es sol emprar com a esmolador d’eines (ho trobarem a les portes de moltes masies).

La particularitat és que a les nostres contrades no trobem cap edificació on s’empra el mateix material, fins i tot, no trobem sòl sorrenc d’on poder extreure el material. Per tant, tot indica que els sillars foren portats des d’una pedrera fins on actualment es troba la Torre. El lloc més proper és La Calma, a dalt de les muntanyes i a una distància considerable el que hauria de suposar un enorme esforç humà i econòmic. A l’altra banda del Pla de la Calma trobem El Brull, un llogarret on tenim una torre amb les mateixes característiques morfològiques i cromàtiques a la nostra torre. Tot plegat fa pensar que, efectivament, el material fou extret, treballat (encara es poden veure les marques dels picapedrers als sillars) i transportat. Però per què? Que no hi havia materials a les nostres contrades? Ara per ara és tot un misteri.

Exteriorment, la Torre Roja és un quadrat, gairabé perfecte, d’uns 6 metres per costat, i amb una alçada de 25 metres dividida en 4 pisos.

La paret orientada cap al sud hom pot observar la forma d’un porta . Correspon a un antic alta dedicat a la família Gol de Vilarasa. La seva datació és de l’any 1501 i probablement es tracta d’una de les famílies més poderoses en aquell moment per tenir tal privilegi. Durant el segle passat es va treure l’altar i es va introduir a dins de l’església. Actualment podem veure una lapida.

També es pot observar la disposició dels materials que permeten diferenciar diferents etapes constructives segons les necessitats.

Al llarg del temps la Torre ha tingut diverses funcions. A través d’ella repassarem la seva història.

  1. Funcions militars: L’existència del següents elements, permeten pensar que la Torre va tenir en els seus orígens una funció militar, possiblement de defensa .
    1. La part inferior es troba formada per una paret d’1,6 metres d’amplada.
    2. L’existència de sageteres
    3. La seva localització a dalt d’un turo on es pot controlar tota la vall de Vilamajor.
    4. La doble porta per accedir a les habitacions civils amb una escala molt estreta tancada, per facilitar la seva defensa.

Les primeres referència de la Torre les tenim cap el 1079 quan surt esmentat un castell. Possiblement durant aquesta època la funció de la torre era militar. Però es creu que la torre és molt més antiga. Per què està la Torre en aquest lloc? No es un camí de pas per defensar les comunicacions. No és una torre de guaita que domini una gran extensió de terreny. Per tot plegat es determina que la seva funció era la de defensa. Però, contra que? Recordem que Vilamajor era un territori fiscal, o sigui, el comte de Barcelona era el propietari. I com a tal, l’explotava traient uns rendiments. Tenim un territori força protegit on no existia el senyor feudal que sotmetia rigorosament als seus serfs. No hi havia perill de trifulgues amb altres senyors, com podia passar a altres llocs de Catalunya. Per tant, la Torre no hauria d’haver-se edificat per causes defensives. Ens hem d’anar més enrera. Durant l’època romana a cavall amb els visigots. Durant el seu regnat, el nostre municipi es trobava dividit o repartit entre petites unitats d’explotació anomenades Viles. El caos, la llei del més fort, els aixecaments dels camperols, les lluites armades amb altres viles i l’aparició del perill musulmà, si que justifiquen l’aixecament d’una torre de defensa per protegir al senyor de la vila. I qui tenia capacitat econòmica per aixecar-la?, doncs els senyor de la major vila, de la Vila Maiore.

  1. Funcions civils: Al primer pis localitzem una petita habitació. En ella s’haurien de refugiar el senyor en cas d’un atac. El desgast dels graons de l’escala denoten que fou una estança molt emprada al llarg dels segles. Els aliments molt segurament es trobaven a la part inferior de la Torre, en una altra estança existent. Per millorar-ne la seva defensa, a través d’una escala de cargol es podia accedir al sostre. Malauradament només en queden les restes. Posteriorment es va fer la que hi ha a l’actualitat.

  1. Funcions religioses: A partir del segle XIII s’aixeca un tercer pis. En ell trobarem quatre finestres bipartides i molt arcaiques pre-romaniques, segurament reutilitzades d’un altre edifici, fet que referma l’antiguitat de la torre.

Es tracta d’un campanar que servia com a mitjà de comunicació amb els habitants de les masies.

Entre el pis 3 i el 4, hom pot observa, a l’exterior, l’existència d’una cornisa formada per arcs llombads datats del segle XII

Al quart pis trobem dues finestres bipartides encarades d’est a oest. Les finestres més grans, situades al Nord i sud, es van obrir al segle XVIII per encabir les campanes

Cap comentari: