dimarts, de maig 01, 2012

Els origens de Sant Pere de Vilamajor


És molt probable que l’origen de Sant Pere de Vilamajor es remunti a l’època romana. Aquesta suposició hauria estat suggerida per al toponímia que hom pot trobar en els documents més antics coneguts, “Villa magore” o “Villa maiore”, i corroborada per les troballes arqueològiques del voltant.

A principis del segle IX i degut a  la reconquesta i repoblació del país, es fundaren una sèrie d’esglésies per al servei parroquial;  amb moltes probabilitats és possible que llavors es fundés la primitiva església de Sant Pere. Si donem com a vàlida la interpretació de la làpida sepulcral del prevere Orila, la inscripció que conté corroboraria l’existència de dita església el segle IX. Com que no sembla que es pugui dubtar de l’autenticitat de la inscripció cal convenir que el primer sacerdot  de Sant Pere hagué de ser Orila que morí l’any  872, als 90 anys d’edat i que per tant degué viure la primera reconquesta i repoblació del país.

A finals del segle, dos fets posaren la vida del país en perill, d’una banda l a mort de lluita del comte Guifré el Pelós, l’any 897, i d’altre les ràtzies sarraïnes dirigides des de Lleida contra el hinterland barceloní.

La  consegüent situació d’inseguretat  provocà una segona etapa de despoblament de gairebé tota la zona del Vallès; aleshores és molt probable que Vilamajor quedés deserta per la deserció dels seus pobladors.

Als inicis del segle X, la desfavorable situació dels territori català experimentà un canvi notable; així,  entre l’any 910 i l’any 930 aproximadament, es pogué operar la segona repoblació, que realitzaren homes d’empenta com Ovasi, Viader i Adaulf de Vilamajor sota la direcció dels comtes Guifred Borrell i Sunyer, del bisbe Teodoric de Barcelona, l’abat Donadeu de Sant Cugat i l’abadessa Emma de Sant Joan. Segons Mundó, els pobladors de Vilamajor, com els de la Roca i de l’Ametlla, podrien venir de la Vall de sant Joan, al Ripollès, i ser antics súbdits de l’abadessa Emma de sant Joan.

Després de la repoblació del segle X o simultàniament es degués refer l’església parroquial i, en consagrar-la, els repobladors la dotarien convenientment de terres i vinyes. Això es degué esdevenir cap el 930 (paral·lelament es consagraven les església de Sant Sadurní de la Roca i Sant Genís de l’Ametlla, totes a l’Alt Vallès), però no en tenim cap testimoni fins uns anys més tard. El sacerdot de la consagració de la segona església va morir i l’acte de consagració amb l’inventari de béns del temple s’extravià.

Fins l’any 950 no tenim cap testimoni documental de la parròquia, aleshores el sacerdot successor, el levita Ervigi, convocà els parroquians a una assemblea amb l’objectiu de refer de nou la llista perdura de béns de la parròquia. A partir d’aquí la documentació ja té continuïtat i per tant ja és possible fer una història de la vila i la parròquia de Vilamajor.

Més informació

Cap comentari: