dimarts, de maig 22, 2012

La falconeria a Vilamajor



La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres aus rapinyaires per a la caça de volateria. En general es pot dir que és una caça d'aus i petits vertebrats que es practica des de l’antiguitat medieval amb falcons, astors, xoriguers, falcó de Harris i altres rapinyaires capaces de perseguir la presa a l'aire fins a fer-la caure o matar-la.

Els antics vestigis i documents sobre falconeria mostren que en la majoria dels casos es tractava d'un esport aristocràtic i elitista, en el qual participaven reis i altres personatges poderosos.

A Europa, l'època daurada d'aquest art i afició fou a l'Edat Medieval. Es pot dir que més o menys des del segle VI fins el XVI, en el qual es practicava la caça amb falcons , gaudí del seu auge i difusió més grans. Aquesta tècnica venatòria perdé terreny davant de les noves armes de foc i, també, a causa del cost que suposava mantenir un bon equip de falcons i falconers, car la falconeria, generalment fou una pràctica reservada als reis i grans senyors, encara no hi havia cap  llei que la prohibís al populatxo, però per a obtenir menjar hi havia mètodes més efectius i segurs.

Vilamajor, terra de comtes, de senyors, de nobles  fou també terra de falcons. La primera menció que trobem és  al políptic de Vilamajor  on consta que el 1157 arribaren al Castell-palau de Vilamajor  alguns viatgers, sense dubte caçadors, que duien falcons de caça .  Analitzem la informació.

Durant la segona setmana del mes de novembre de 1157  arribaren al castell-palau de Vilamajor en Cornel, Sanxo Destatada, Garcia de Lor i altres aragonesos on s’hostatjaren juntament amb Pere de Rajadell i Bernat de Ricla, que era el seu guia, i Ponç de Morlans qui duia gossos del comte d’Urgell. Entre tots els citats juntament amb els falcons varen consumir cinc gallines

Durant la quarta setmana del mes de novermbre, sembla que el comte de Barcelona organitzà una cacera pels sarrains, concretament per l’Alcaid de Burriana.

La quarta setmana del mes de Desembre  s’hostatjaren durant quatre dies els escuders d’Arnau de Rocacorba juntament amb els seus falcons.

La segona setmana del mes de gener de l’any 1158 vingueren els aragonesos Galin Denaia, Guillem de Benavent, Guillem Balb i Guillem Arnau Sobracer, juntament amb peons, escuders i falcons.

El primer dia de febrer de 1158, que era dissabte i diumenge, varen dormir  a Vilamajor,per participar en una cacera, Pere, nebot del comte Ferran, i en Gomiç i Bertran de Castellet, Toscan i Guillem  de Carteian. Vingueren amb set falcons.

El primer dia de març de 1158, es parla dels falcons de la reina Peronella  i del comte de Barcelona.

El 21 d’agost de 1380 es a un  pregó públic,  fet davant l’església de Sant Pere de
Vilamajor, sobre un establiment reial de la caça amb falconeria en una zona de
Sant Pere de Vilamajor.

El batlle general de Catalunya concedeix autorització a Guillem ça Riba i a Ramon ça Parera. ambdós de Vilamajor, perquè puguin caçar astors, falcons, milans, miloques i tota classe d'ocells, des del migdia del coll de Canyes a la vinya Corcolla, i des del coll de canyes al coll de Farfanya. Els altres veïns només poden caçar conills i perdiu i, per l'autorització pagaran cada any, per Nadal, tres sous al tresorer reial.

Arqueològicament i documentalment resta demostrada l’existència d’un antic castell-palau al nucli de Sant Pere de Vilamajor construït a començament del segle XI pels comtes de Barcelona. La pregunta que em faig és: per què es va construir a Vilamajor el castell?. No ho sé pas però el castell-palau no tenia ni funcions defensives ni funcions ofensives, més aviat sembla que la seva funció fos residencial. Potser els comtes de Barcelona varen establir una residència a Vilamajor com indret on practicar el seu esport favorit, la cacera.  Un misteri més a resoldre.

Bibliografia

BALARI I JOVANY, Josep. Origenes historicos de Catalunya. Pàg 697

COMAS I DURAN, Pere. 600 de carreratge. Quan Vilamajor, El Fou, Cardedeu i Santa Susanna esdevingueren carrer de Barcelona. Pàg 42

Arxiu de la Biblioteca de Catalunya. R. 18405. Per XLII 




Cap comentari: