dijous, de maig 10, 2012

Fotografia n8: Can Bachs



La masia que surt a la fotografia és Can Bachs, situada al costat del Roure gran.  




Us ha costat molt? Era difícil!!!,


Us explico una història relacionada amb la masia? Doncs continueu llegint:



El  comerç del mediterrani occidental durant el segle XII es disputava entre un poble, el català, i una ciutat, Gènova. Va ser l’inici  del distanciament i de pèrdua de respecte entre dos pobles que va desembocar en una guerra oberta arran de la  conquesta de Sardenya pels catalans entre el 1323 i el 1324.

Durant la segona meitat del segle XIII, malgrat que no hi havia confrontació bèl·lica entre els dos pobles si que hi havia un enfrontament econòmic: tots dos intentaven posar el màxim possible de pals a les rodes per dificultar el comerç.

Un d’aquest pals fou el posat pel rei català el 17 de gener de 1259 quan es va intercedir  al costat d’Arnau des Bach de Vilamajor ( de la masia de Can Bachs) per un deute dels genovesos.

Sembla ser que el deute fou de 70 lliures i 17 sous genovins deguts per un servei militar. Arnau des Bach va ajudar als genovesos amb el seu cavall i armes en la confrontació militar que mantingueren contra Pisa  per la possessió de Càller , a l’illa de Sardenya. 



Els genovesos no varen voler pagar el deute i Arnau des Bachs va sol·licitar ajut del rei. Aquest li va permetre cobrar 4 diners de Barcelona per lliura del valor de totes les mercaderies  dels genovesos que arribessin als port de Barcelona i Sant Feliu de Guíxols fins que s’hagués satisfet el deute.

La història no tindria més importància sinó fos per la informació que se’ns dóna de Vilamajor.  En primer lloc ens parlar d’Arnau des Bach de Vilamajor., indubtablement  fill de la masia de Can Bach situada al costat del Roure Gran. Una masia amb una llarga història, com podem observar. (el primer document que la cita és del 1219)

En segon lloc, a la baixa edat mitjana, una casa aloera era un mas pertanyent en alou a un senyor o aloer que acostumava a ser un donzell o cavaller. No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la seva propietat. En cas de guerra havien de donar suport al senyor del  territori on es situava la masia aloera, en aquest cas a la casa comtal de Barcelona. Aquest  privilegi solia ser  atorgat pel comte de Barcelona aquelles persones que durant les campanyes o ràtzies d’Almasor li donaren suport. Sabem que Vilamajor va patir les conseqüències de la fúria d’Almansor i sabem que en aquella època ja existia Can Bachs, per tant caldria al possibilitat que l’hereu de Can Bachs fos nomenat home de paratge o cavaller pels serveis donats.


En tercer lloc es tracta d’un mercenari. Posa  les seves armes a disposició de qui pagui, en aquest cas Gènova. I es paga per la qualitat i quantitat, i pel que es veu es paga força diners,  per tant hauria de tenir unes de les dues virtuts.

Finalment, hi ha un document del 1400 on en Guillem Bachs, quan fa testament, fa una llista de les persones que li paguen un censal, entre les quals hi ha Roger de Rifa, Pere de Sesderrocada, Serra de Vila-Rasa, Guillem Collet i Guillem Reg. A més dóna pagament per les ànimes d’ell, de sa mare i el seu pare. Com hom pot veure no es tracta “d’un pobre diable”.

Bibliografia

AVENTIN, Mercè. La societat rural a Catalunya en temps feudals. Columna Assaig. Pàgines 355-570-571

FERRER i  MALLOL, Maria teresa. Catalans i genovesos durant el segle XIII: el decliu d’una amistat. Intitució Milà i Fontanals. CSIC. Barcelona. 

BENET CAPARA, Jose Maria. Fundamentos de la nobleza de cataluña. Revista hidalguianúm 22. 1957

Fotografies del Centre excursionista de Catalunya

Cap comentari: