Ha arribat a les meves mans un pergamí del 9 de maig de 1603 pel qual es procedeix a la venda d’un terrenys a Sant Pere de Vilamajor. El document diu:
Andreu Pungol del Mas, pagès de Sant Pere de Vilamajor, i el seu fill homònim venen a carta de gràcia a Joan Gual de la Torre, del mateix ofici i parròquia, dues peces de terra d'artiga del mas Pungol, situades al lloc dit les Rovires, al jaient o batent de sol ixent del turó de Puigtorró. Amb àpoca del preu, 63 ll. 10 s., destinades a lluir un violari venut per Pungol pare -amb Gual actuant com a fidejussor- a Miquel Vidal, prevere de Barcelona.
Notari: Pere Jaume Montenys, notari públic de Cardedeu.
Per entendre el document cal que definim paraules, topònims i noms propis, d’aquest manera serà molt més fàcil entendre’l.
- - Joan Gual de la Torre. Hereu de la masia de Can Gual de la Torre i molt possiblement familiar de l’anterior. La masia rep el nom de Torre per què té adossada una torre que servia de guaita i vigilància del camí reial que duia de Cardedeu a Vilamajor.
En el següent mapa podrem veure la situació de les dues masies:
- - Carta de gràcia: Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa. Amb la venda a carta de gràcia es transmet el domini al comprador. Per tant, mentre el comprador o els seus hereus tinguin la titularitat del domini, en seran veritables propietaris. El comprador pot millorar el bé i fer-ne seus els fruits.
- - Artiga: Artigar és preparar un tros de terra inculta per conrear-la, especialment traient-ne els arbres, cremant el sotabosc i la brossa en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob.
- - Rovira: malauradament es tracta d’un topònim molt comú i que fa referència a un indret on ha hagut una roureda. Amb els temps, les rouredes han desaparegut essent substituïdes per terres de conreu (com és el cas que ens explica el document mitjançant el sistema d’artigar) les quals, un cop abandonades, han donat lloc als actuals alzinars. És per aquesta raó que no he sabut trobat on es situa el lloc conegut com “les Rovires”. Però fent un pas cap al passat, concretament el segle XVIII, en el capbreu de Vilamajor he localitzat que hi havia un torrent que rebia el nom de Rovira i el qual, actualment rep el nom de Can Mets Bac o del Joncar (just quan s’uneix amb el torrent de Malinfern). En el mateix document també he localitzar la serra de Rovira la qual correspondria a l’actualitat on es troba situat Can Sauleda.
- - Puigtorró: No he pogut localitzar el topònim enlloc, però per les pistes que ens dóna el document (batent de sol ixent) podria correspondre al punt més alt de Can Sauleda, al lloc conegut com el Turó, just al costat del lloc on venen fusta a la carretera que porta de Sant Antoni a Cànoves.
- - Àpoca: És una carta de pagament, rebut o qualsevol altre document en el qual el creditor declara que el deutor ha pagat la quantitat deguda.
- - Lliures i sous: Fem una mica d’història numismàtica: partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l'encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins prou més enllà del 1714. El sou era una unitat de compte del sistema carolingi que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles. D'aquí es van derivar els posteriors sous catalans i francesos, hereus directes del sou carolingi. El nom prové del solidus llatí, una moneda romana d'or, l'abreviació del qual, s, fou la que va adoptar el xíling. El sou barceloní, sou de plata o, simplement, sou era una moneda d'argent que Pere III va encunyar per primer cop l'any 1285. El seu valor era de 12 diners de tern. Pel fet de ser una moneda d'alt valor el seu nom es va fossilitzar en expressions del tipus "tenir molts sous" o "costar molts sous", en el sentit d'un dineral, fins i tot quan ja fa molt de temps que han deixat d'existir com a tals. En època medieval també s'encunyà a Barcelona el croat, una moneda de plata o argent que tenia el valor legal d'un sou.
-
- L- - Lluir: paraula que té moltes acceptacions jurídiques, però crec que la que millor encaixa en el context és la de “cancel·lació d’una servitud o una hipoteca.
- - Violari: El violari o violarium o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners. Per a rebre aquest dret s'ha d'haver lliurat un capital i l'obligació de pagar la pensió vitalícia és redimible. En realitat es tractava d’un préstec, com un crèdit a llarg termini (dues vides), i es feia per escapar de les restriccions eclesiàstiques que censuraven l’usura
Andreu Pungol, per causes que es desconeixen, va demanar un préstec a Miquel Vidal, prevere de Barcelona, el qual hauria d’anar pagant en forma de pensió vitalícia. Com l’Andreu Pungol no podia garantir el pagament, en Miquel Vidal va demanar un avalista el qual hauria de fer-se càrrec del deute en cas que no es pagués l’estipulat.
Amb el temps, sembla ser que Andreu Pungol no va poder assumir el deute fet que implicava directament al seu familiar Joan Gual. La solució fou que Joan Gual li va comprar el domini (dret a l’ús que no vol dir propietat) a canvi d’uns diners el quals havien de destinar-se a pagar el deute.
És el que es diu una jugada a tres, on tot surten beneficiats: N’Andreu Pungol deixa de ser deutor, Joan Gual obté dues bones terres i no respon com avalista, i Miquel Vidal rep el deute i, suposo, algunes compensacions.
Podeu veure la dificultat que hi ha per entendre un document jurídic històric. El resultat d’una primera lectura no és la mateixa si l’analitzem en profunditat, jo pensava quan ho vaig llegir per primera vegada que es tractava d’una simple compra i venda de terreny. Com d’equivocat estava!!!
Bibliografia:
Document: Biblioteca de Catalunya. Fons històric de l’hospital de la Santa Creu. Document núm 8320. Signatura BC perg. 535
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada