dilluns, de juny 07, 2010

Tornados a Vilamajor

Notícia:

"Entre la noche del día 19 y la mañana del día 20 de octubre de 2001 se formaron 5 tornados que afectaron a las poblaciones de Vilanant (Alt Empordà), Rupit (Osona), Sant Miquel de Pineda (Garrotxa), Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental) y Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)"

Pels amants de la meteo aquella nit fou memorable. Érem conscients de la possibilitat que haguessin fortes pluges acompanyades per fenomens meteorològics extrems, però res em faria sospitar del que trobaria.

A mitja nit un fort vent amb ràfegues que arribaren a casa meva a més de 100 km/h em feia presagiar que quelcom estava passant. L'endemà següent vaig agafar la meva bicicleta i vaig anar a inspeccionar la zona, i quina va ser la meva sorpresa quan justa darrera de casa meva, a escassament 300 metres en línea recta, havia passat un tornado de força 1.

Les destrosses al bosc eren visibles: arbres caiguts, altres literalment arrencats, branques partides per la meitat... i tot en un espai lineals d'uns 10 metres. És com si acabessin d'obrir una rasa per fer passar una carretera!!!! Quina pena de no portar càmera.!!!!

La Torre Roja: un centre experimental de règim especial (CERE)

DECRET 109/1998, de 12 de maig, pel qual el col•legi d'educació infantil i primària Torre Roja, de Sant Pere de Vilamajor, es transforma temporalment en un centre experimental de règim especial.

La Llei 8/1983, de 18 d'abril, de centres docents experimentals (DOGC núm. 322, de 22.4.1983), defineix els centres experimentals de règim especial (CERE) com a centres dedicats específicament a la investigació i l'experimentació educatives, com a projecte global del centre.

El Decret 214/1985, de 6 de juny (DOGC núm. 573, de 9.8.1985), sobre regulació dels centres experimentals, estableix els requisits que han de complir els programes experimentals que han de posar en pràctica els CERE.

El col•legi d'educació infantil i primària Torre Roja presenta una proposta organitzativa global de centre que es fonamenta en l'agrupació flexible de l'alumnat atenent el seu nivell d'ensenyament-aprenentatge, en lloc d'agrupar-lo homogèniament per cursos. Aquesta proposta organitzativa comporta la necessitat d'adequar les característiques de funcionament del centre. Aquestes adequacions abasten, a més del rol que assumeix l'alumne, el desplegament curricular, l'organització horària, el professorat i la tipologia i usos dels espais. Per tal d'afavorir el desplegament d'aquesta proposta organitzativa, basada en l'avenç educatiu de cada alumne, s'estableixen organitzacions i dinàmiques que afavoreixen en especial l'autoestima de cada alumne i la participació i la corresponsabilitat de tota la comunitat escolar. En conclusió, aquesta proposta organitzativa potencia una major autonomia personal de cada alumne.

Atesa la sol•licitud del centre per tal de transformar-se en centre experimental de règim especial;

Vist el funcionament de l'esmentat centre i el programa experimental que presenta per a la implantació del nou sistema educatiu, el qual mereix la consideració positiva per part del Departament d'Ensenyament, és convenient classificar el col•legi d'educació infantil i primària Torre Roja, de Sant Pere de Vilamajor, com a centre experimental de règim especial (CERE), atesa la seva dedicació específica a la innovació i experimentació educatives;
En conseqüència, a proposta del conseller d'Ensenyament, d'acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:

Article 1

Es transforma temporalment en un centre experimental de règim especial el col•legi d'educació infantil i primària Torre Roja, de Sant Pere de Vilamajor, per un període de cinc anys i amb efectes des del curs 1998-99.

Article 2

En el centre es duran a terme programes experimentals de recerca en noves metodologies en els aspectes següents:

Agrupacions flexibles d'alumnes, com a eix d'organització global de centre: agrupacions flexibles d'alumnes pel nivell d'aprenentatge, programació de les activitats d'ensenyament-aprenentatge d'acord amb aquesta forma organitzativa. Encaix de l'equip educatiu, de l'acció tutorial i de cada docent en aquests tipus d'organització.

Article 3

El Departament d'Ensenyament, com a entitat tutelar, establirà els programes experimentals que es duguin a terme en el centre.

Article 4

Els aspectes organitzatius i funcionals, la provisió de personal i els mòduls s'adequaran al que determinin els programes aprovats pel Departament d'Ensenyament i el Decret 214/1985, de 6 de juny, sobre regulació dels centres experimentals de règim especial.

Article 5

El centre elevarà al Departament d'Ensenyament una memòria anual sobre el desplegament de l'experimentació.

Article 6

Amb la finalitat d'avaluar els programes experimentals, el seu funcionament i la possibilitat d'extensió dels objectius i mètodes d'aquests programes es crearà una comissió tècnica d'avaluació en els termes que preveu l'article 28 de la Llei 8/1983, de centres docents experimentals.

Article 7

D'acord amb el que estableixen la disposició addicional 2 de la Llei 8/1983 i l'article 11 del Decret 214/1985, la dotació de personal del centre esmentat es farà mitjançant un concurs públic de mèrits convocat pel Departament d'Ensenyament.

Disposicions finals

--1 S'autoritza el Departament d'Ensenyament perquè adopti, en l'àmbit de les seves competències, les mesures necessàries per al desplegament i l'execució d'aquest Decret.

--2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 12 de maig de 1998

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya
Josep Xavier Hernández i Moreno
Conseller d'Ensenyament
(98.117.089)

Des de quan som Sant Pere de Vilamajor?

DECRET 78/1982, de 18 de març, que fa referència al canvi de nom del municipi de San Pedro de Vilamajor pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor.


L'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor ha considerat adient el canvi del nom pel qual ara es coneix el municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor i, a tal efecte, d'acord amb les facultats que li atorguen els articles 22 de la Llei de Règim Local i 34 del Reglament de Població i Demarcació Territorial, de 17 de maig de 1952, va tramitar l'expedient oportú per tal que se li concedís l'autorització que exigeixen els articles esmentats.

En el dit expedient s'han complert totes les formalitats que estatueixen els preceptes legals i reglamentaris vigents i també n'han emès els preceptius informes l'Excma. Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans.

Atès que en realitat no es tracta d'un canvi de nom en el sentit de substituir-lo per un altre de nou o estrany, sinó de fixar el que correspon a una correcta grafia catalana.

Per tant, segons el que estableix l'article 1.2.3 del Reial Decret 2115/1978, de 26 de juliol, a proposta del Conseller de Governació i d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article únic.- S'autoritza l'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor a canviar el nom 'aquest municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor, el qual correspon a la seva tradició cultural, històrica i literària.

Barcelona, 18 de març de 1982

Jordi Pujol
President de la Generalitat
de Catalunya

Joan Vidal i Gayolà
Conseller de Governació

diumenge, de juny 06, 2010

La pesta a Vilamajor

La peyrona fou el nom que rebé l’epidèmia que assotà la comarca del Vallès Oriental, i molt especialment Vilamajor, l’any 1652, a causa del seu volum de població. Però no va ser l’única atès que està documentada un altre epidèmia a mitjans del segle XVI on una part important de la tercera població del Vallès, Vilamajor amb 475 habitants, es va veure afectada

Quantes esglésies han hagut a Sant Pere?

Anscari Mundó va estudiar amb deteniment el Políptic de Sant Pere de Vilamajor (segles X-XI) i arribà a la conclusió que els béns que s’especifiquen en dit document fan referència als que li corresponen a la parròquia de Vilamajor per motiu de la seva consagració. Per tant tenim que a l’any 955 es va consagrà una església a Sant Pere de Vilamajor. El que no puc determinar és que si es tracta de la mateixa església on donà servei el prevere Orila.

Com ja he especificat en altres articles, molt probablement Orila fou prevere d’una església que s’edificà durant el segle IX a causa de l’arribada del francs a casa nostra darrera de l’expulsió dels musulmans. Els francs dividien els territoris en comtats, i aquesta a la vegada en parròquies. No ens ha d’estranyar que la primera parròquia a Vilamajor estigués sota el càrrec del prevere Orila.

Amb aquesta reflexió no vull dir que l’església franca fos la primera en aparèixer a les nostres contrades. Com ja deveu saber, les primeres manifestacions arquitectòniques cristianes rurals (ermites, esglésies) es van donar a partir del segle VI, durant el regne visigot de Toledo. A casa nostre no tenim restes arquitectòniques visigodes però si toponímiques com les villae que poden demostrar la presència goda, o almenys hispanoromana, a casa nostres. I per què no van poder edificar un primer edifici eclesiàstic?

Fem comptes? Una possible església durant l’època visigòtica la qual podria correspondre a la del prevere Orila. Un segona consagrada l’any 955. Una tercera a l’interior del castell-palau. I la definitiva, la quarta que actualment gaudim.

Una documentació interessant

Al fons parroquial de Cardedeu he localitzat un acte notarial de reconeixement de deute i establiment datat del 21-22 de febrer de l’any 1277.

En el primer cas, A. Claver de Vilamajor, la seva dona i els seus familiars reconeixen deure a Astruc, jueu de Granollers, 240 sous barcelonesos i s’obliguen a pagar 120 sous el proper dia de Sant Miquel i els 120 restants al Nadal, sense interessos i amb la promesa de pagar aquest si s’endarrereixen en els pagaments.

En el segon cas, Pere Anglés, rector de la parròquia de Sant Julià d’Alfou fa un establiment emfitèutic a favor de Simon de Quintana i la seva dona, i Bernat de Serra i la seva dona, respectivament, de les terres alodials de la parròquia, per una entrada de 12 y de 7 diners, y amb el cens d’una octava part del vi i una cinquena part del pa que es faci.