El diumenge 9 d'agost de l'any 1986 es va celebrar la festa major de Sant Pere de Vilamajor. El programa de festes constava d'una cercavila amb els gegants, posteriorment es feia el joc de la cucanya el qual reunia als més agosarats i hàbils joves del poble,com a novetat hi haurà la presència de globus aerostàtics entre ells un d'especial amb el nom de Mare de Deu de les Neus . Al vespre es farà el gran ball a càrrec del grup de xaranga "Los sastres de Vilamajor".
Totes les activitats es realitzaran en la casa-torre de Vila-Cabó
dijous, de novembre 18, 2010
El rellotge de Sant Pere de Vilamajor
Un dels temes més comentats al poble aquest estiu ha estat el constant repic de campanes. Sonaven tota l'estona sense respectar els quarts, els mitjos i les hores , fins el punt que els veïns es queixaren per impedir-los dormir.
Que diferent situació es vivia l'1 de juliol de 1886 on els vilamajorencs es queixaven que feia més d'un any que el rellotge del campanar no funcionava no permeten als seus habitants tenir un control acurat de l'hora en que es vivia.
Dos segles , dues situacions. Mai plou a gust de tothom.
Que diferent situació es vivia l'1 de juliol de 1886 on els vilamajorencs es queixaven que feia més d'un any que el rellotge del campanar no funcionava no permeten als seus habitants tenir un control acurat de l'hora en que es vivia.
Dos segles , dues situacions. Mai plou a gust de tothom.
Robatori a l'església de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor
Pesem que ara vivim en una època d'una enorme inseguretat ciutadana i que temps enrere no existien els robatoris en les poblacions rurals. Res més lluny de la realitat!!.
L'1 de març de 1883, les esglésies de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor van patir l'assalt d'un lladres el quals va accedir per les portes principals (les quals, suposadament, no estaven tancades amb pany) i s'endugueren objectes dedicats al culte essent el més valuós una creu antiga.
Com veieu d'antuvi no es lliuraven de la presència del amants de l'aliè.
L'1 de març de 1883, les esglésies de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor van patir l'assalt d'un lladres el quals va accedir per les portes principals (les quals, suposadament, no estaven tancades amb pany) i s'endugueren objectes dedicats al culte essent el més valuós una creu antiga.
Com veieu d'antuvi no es lliuraven de la presència del amants de l'aliè.
Una font Ferrusa a Can Llobera?
El 4 de març de l'any 1883 apareix al diari "Eco de Granollers" el següent article:
" Podemos participar á nuestros lectores que el término de S. Pedro de Vilamajor, perteneciente á este partido judicial, y en la posesión llamada manso LLovera, propia de los Sres. Segarra de Mataró, se ha descubierto un abundante manantial de agua sulfuro-ferraginosa, en estado sulfhídrico. Se ha practicado ya el analisi de la misma y sabemos que muy pronto van á emprender las obras necesarias para que los enfermos pueda utilizarse de ella.
Como quiera que uno de los dueños del manantial es médico, se nos dice que, conocedor de los efectos terapéuticos del agua citada, trata de dar gran impulso a la explotación de la misma"
Es tracta de la font Ferrusa o bé d'una altre? El manso Llovera es troba a tocar del nucli , molt lluny de l'emplaçament de la font Ferrusa, per tant és obvi pensar que no es tracta de la mateixa font. Però per altra banda, hom sap que l'única font ferruginosa és la font Ferrusa. És tracta d'una errat del diari? Bé, l´'únic que ens ho pot aclarir és l'Higini Herrero.
" Podemos participar á nuestros lectores que el término de S. Pedro de Vilamajor, perteneciente á este partido judicial, y en la posesión llamada manso LLovera, propia de los Sres. Segarra de Mataró, se ha descubierto un abundante manantial de agua sulfuro-ferraginosa, en estado sulfhídrico. Se ha practicado ya el analisi de la misma y sabemos que muy pronto van á emprender las obras necesarias para que los enfermos pueda utilizarse de ella.
Como quiera que uno de los dueños del manantial es médico, se nos dice que, conocedor de los efectos terapéuticos del agua citada, trata de dar gran impulso a la explotación de la misma"
Es tracta de la font Ferrusa o bé d'una altre? El manso Llovera es troba a tocar del nucli , molt lluny de l'emplaçament de la font Ferrusa, per tant és obvi pensar que no es tracta de la mateixa font. Però per altra banda, hom sap que l'única font ferruginosa és la font Ferrusa. És tracta d'una errat del diari? Bé, l´'únic que ens ho pot aclarir és l'Higini Herrero.
dimecres, de novembre 03, 2010
Evolució del paisatge a Can Vila
En les tres fotografies següents podrem observar com ha canviat el paisatge de Can Vila/Can Ram en els darrers 50 anys.
CAN VILA/CAN RAM 1967
CAN VILA/CAN RAM 1986
CAN VILA/CAN RAM 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)