A l’arxiu de la Corona d’Aragó s’ha localitzat una carta de principis del segle XIV que diu:
"Nos, Jaime [por la gracia de Dios Rey de Aragón, de Valencia,de Cerdeña y de Córcega, Conde de Barcelona], por las preces y humildes súplicas del noble Raimundo Berenguer de Cabrera, de gracia especial y cierta ciencia, concedemos a ti Ferrer ses Derrocada habitante en San Pedro de Vilamajor y a los tuyos perpetuamente, que no estéis obligados ni tú ni los tuyos a residir personalmente en la casa manso llamado Manso Roig, que por Nos es tenido en feudo en la parroquia de San Pedro de Vilamajor predicha. Por el contrario, tú y los tuyos podéis abandonar la residencia en dicho manso e ir a habitar donde quisiereis, sin impedimento ni condición Nuestra o de los nuestros; dejando a salvo nuestros censos y otros derechos que tenemos o debamos tener en dicho manso. Mandando por la presente a todos nuestros Oficiales presentes y futuros, que esta nuestra gracia tengan por firme y obedezcan, y la hagan obedecer inviolablemente según más arriba se expresa.
En testimonio de lo cual, te damos nuestra presente carta, corroborada por nuestro sello pendiente.
Dada en Valencia, a ocho de las Kalendas de marzo, año 1309
Tot plegat que significa?
Doncs que la família Ferrer ses Derrocada va deixar la seva condició de remences.
Remences! que vol dir això?
Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva no podien abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor feudal. La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i, sobretot, els fills i filles. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l'avaluació que es fa del mas.
Per què va sorgir la remença?
Hi havia èpoques de crisi a causa d’una dolenta producció ( per causes naturals o climàtiques: sequeres o inundacions) provocant una disminució de les rendes del senyor. La seva solució fou augmentar els impostos. Però molta gent i degut a que tot es tornà insuportable (una baixa producció+un augment dels impostos= fam= mort ) decideix marxar del mas abandonant-lo, marxant cap a terres més riques o cap a terres on el senyor feudal no apliqués tants impostos, i de retruc, provocant que el senyor deixi de rebre rendes. Són els conegut com a masos rònecs. La solució del senyor era establir pagesos en aquest masos rònecs en unes immillorables condicions i amb les següents clàusules: què no reconeixerien cap altre senyor, millorar-ne el conreu, fer-hi residència, transmetre el mas a un hereu i no vendre, alinear o empenyorar sense l’acord del senyor. Era l’impost conegut com a remença que no deixava de ser un sistema que assegurava l’entrada de rendes al senyor.
Així, doncs, la família Ferrer ses Derrocada tenia un senyor?
Efectivament. El document ens diu que el mas pertany al rei Jaume, per tant senyor de la família Ferrer ses Derrocada.
No es tracta d’un fet aïllat a Vilamajor, sinó tot al contrari atès que Vilamajor era feu comtal, o sigui, pertanyia al comte de Barcelona. Hi ha nombroses referències possessions reials a casa nostre.
Que significava deixar de dependre d’un senyor feudal?
Doncs passar a ser considerat lliure, o sigui, la capacitat que tenen de poder escollir residència allà on vulguin i per tant deixar de pagar els seus tributs al Rei.
Evidentment la família Ferrer ses Derrocada obtingué el privilegi per la seva situació nobiliària atès que no es tractava d’una prerrogativa accessible a tothom (i molt menys als pagesos pobres).
Ens aporta alguna informació més la carta?
La masia de Can Derrocada no sempre s’ha anomenat així. Veiem que a l’any 1309, i es vol entendre que els anys anteriors, rebia el nom de Mas Roig. Tenint en compte la norma toponímica de l’època, cal atribuir a la família Roig com l’antiga propietària de Can Derrocada abans de l’arribada dels Ferrer ses Derrocada. Un mas que era propietat reial, com s’ha dit anteriorment.
Això vol dir que la família Derrocada va marxar de Vilamajor al segle XIX?
Caldrà fer més estudis però crec que no va ser així atès que existeixen documents que indiquen que membres de la família Derrocada romangueren fins entrar el segle XVII.
Fonts:
Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona, Reial Carta del 8 de març de 1309, secció Cancilleria, Registre 206, foli 102.
PLANTADA Y AZNAR, Jorge. Nobleza rural catalana. Masias del Valles. Edicions Hidalguia. 1968
