Durant l’epidèmia de pesta que assolà Vilamajor en el segle XVI i XVII, la universitat de Vilamajor es va veure obligada a prendre diverses mesures com la creació de nous cementiris on enterraven als “empestats” (rebien el nom del “morbo” o els dels “estrangers”).
Que es considerava un “empestat”? Els que rebien una certificació mèdica positiva de tenir la enfermetat. L’obtenció d’un certificat positiu (no tenir la pesta) era vital per les famílies per què era l’única manera de ser enterrat en el cementiri eclesiàstic, en terra sagrada. Però també ho era per les autoritats les quals no volien de cap manera que es declarés oficialment una epidèmia al seu poble, seria la ruïna. El personal encarregat d’emetre el certificat estaria sotmès a enormes pressions i molt sovint serien subornats. I si no era possible es van fer falsificacions Per aquestes raons les dades oficials (llibre de defuncions) de morts a causa de la pesta a Sant Pere s’han d’agafar amb pinces. Molt probablement hagueren més morts a Vilamajor dels que ens pensem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada