dijous, de maig 06, 2021

El panteó dels Soler

Si alguna vegada aneu  a Sant Pere de Vilamajor, concretament a la  Torre Roja, mireu la vessant  de sud-oest, la que mira cap al mar, i trobareu una irregularitat en els carreus que la conformen: s’observa com hagués hagut un element adossat a la paret i que actualment no existeix.

Com una imatge val més que mil paraules us mostro el que explico:



Si no ho veieu clar us mostro una imatge tractada on s’observa clarament:



Dóna la sensació que temps enrere hi havia una porta per accedir a l’interior de la Torre i que, per causes que es desconeixen, es va tapiar. 

Res més lluny de la veritat!!!!

Fem una mica història:  Els Soler és una nissaga de gran tradició històrica que es remunta a temps molts pretèrits. Les primeres notícies que en tenim és que foren uns braus cavallers que varen lluitar contra  la invasió sarraïna (no tenim data però probablement  deu fer referència algunes dels ràtzies que des de Còrdova enviaven per castigar Catalunya al segle X). Segurament per aquests fets i per mantenir una forta fidelitat als comtes de Barcelona, se li van atorgar alous (terres). Un d’aquest, potser el més important, se li va concedir en terres que pertanyien al comte: Vilamajor. 


Allà van construir la casa pairal, un enorme casalot que mostrava el poder que exercia sobre la població que l’envoltava. La següent fotografia mostra la casa a principis del segle XX, fruit d’una restauració realitzada  el 1683, probablement l’època de major esplendor de la família.


 La masia es va tornar a reformar a principis del segle XX incorporant-se en les finestres provinents dels claustre del monestir de Sant Pere de Puel·les. Si voleu saber més d’aquesta història consulteu clicant AQUÍ


El 19 de juny de 1956, en Francisco Soler de Cepeda, propietari de la casa,  va donar- la als Germans de Sant Joan de Déu esdevenint  una casa d’acollida, sanció i contemplació (Hospitalia). Pere més informació clica AQUÍ i  AQUÍ

Però per la història que ens ateny ens hem d’anar uns anys més enrere, concretament a finals del segle XIX. En Joan de Soler Gavarell Ram Desplanell i de Vallescar i la seva esposa Maria del Dolors de Viala Carvallo Llopis i de Miró (deu n’hi do quins noms!!!) tenien la  propietat de la masia i es trobaven molt arrelats a l’església de Sant Pere de Vilamajor a la qual li devien una enorme devoció.

 Malauradament el 1887 la senyora va morir i el seu marit va voler enterrar-la al cementiri a peu del campanar, com havien fet tots els seus descendents des d’abans de l’any 1250. Va fer aixecar un enorme panteó que ocupava part de la cara sud-oest de la Torre Roja.




La construcció del cementiri nou de Sant Pere de Vilamajor (per més informació cliqueu AQUÍva fer entrar en desús l’antic provocant el seu deteriorament. Finalment entre el 15 d’abril i el 15 de maig de 1929 , amb l’autorització del bisbe i del governador civil, es van traslladar les restes humanes del vell cementiri cap al nou urbanitzant-se la plaça de l’Església. Respecte el panteó, el rector de l’església va  comunicar a la família Soler, que vivia a Toulouse, que s’havien de fer les gestions oportunes per traslladar les despulles dels seus familiars cap el cementiri nou. Van sol·licitar, els familiars,  que els donessin un parell de mesos per realitzar el trasllat,  però en realitat van dedicar aquest temps a fer totes les gestions oportunes amb el bisbat de Barcelona per evitar-ho, i ho van aconseguir, com veurem més endavant.

No fou, però , l’únic element arquitectònic existent en la paret. També hi havia un rellotge de Sol, just a sobre del panteó. En la següent fotografia és visible.


Pel setembre de 1932 es va fer una actuació en el campanar: es va destapiar les finestres (podem veure a l’anterior fotografia les finestres de la banda de ponent són tapiades) i es va treure l’arrebossat que tenia tota la torre passant d’un color blanc al vermell de l’actualitat.

Les pressions per treure el panteó varen augmentar considerablement però la família tenia molt poder i va aconseguir que el papa Pius XII donés una butlla per poder enterrar als descendents de la família a l’interior de l’església, concretament a la capella dedicada a la Puríssima. És va realitzar el 28 de juny de 1953.  Avui en dia podem observar les làpides que es va aixecar en la seva memòria.



Les làpides que trobarem actualment són:



“A la noble senyora Donya Maria del Dolors de Viala de Carvello Llopis i de Miro (Q.g.h) muller a amantíssima,lo noble senyor Don Juan de Soler Gavarell Ram  Desplanell y De Vallescar, trist y agraït marit, dedicà honrosa sepultura en ex carnen de passats y dol per sempre en son cor any MDCCCLXXXVII. La nova obra del present monument”. 


“Aquí yacen los restos a que aluden las laudes  que figuran en esta sepultura, procedentes de la antigua que estuvo adossada a la torre del homenaje, fueron trasladados el 28 de junio de 1953 con los muy virtuosa y noble Sra Donna Angeles de Cepeda y de Granados, Fdes. De Cordcoba y González, Vda. del M.I senor Guillermo de Solr y Viala, abogado y los de su hijo Don Juan, excombatiente, teniente, medico(L) respectivamente en Barcelona y Figueras en 4 de mayo de 1937 T 2 de abril 1916 y el 26-10-1960 fue inhumado  el ultimo de sus descendientes que sufrago este sepulcro y su capilla in memòria de los suyos E.P.D”



“Sots la torre d’homenatge jauen assi los Solers falls e braus cavallers qui  mostagraren gran vassallatge contra l’inic assallatge. De l’invasió sarraïna, en los vehinats que domina eixa força, llur llinatge hague alous e feu honrat. Sens que’l temps li fassa ultratge,  descendents d’aquesta gent, puig de llur blassó gaudiu, viadors qui assi veniu, perecau resquiescant:amen”