diumenge, de novembre 24, 2019

Anàlisi de les obertures de la Torre Roja


Finestres

La funció de  les finestres era doble:

-   deixar passar la llum per donar claror a l’interior i la vegada permetre l’entrada de calor del Sol
-   deixar passar  l’aire que permet  la ventilació de l’interior i així evitar les humitats

A la Torre Roja podem diferenciar tres tipus de finestres:

   a la part inferior trobem un tipus de finestra d’una sola esqueixada  fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític de tal manera que la ranura es va eixamplant cap a l’interior, el que dóna com a resultat  un pas d’obertura de llum molt estreta. Hom sol conèixer aquest tipus de finestra com a sageteres. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes.   No crec que la funció inicial de les obertures sigui la de defensar-se en cas d’un atac sinó que més aviat és causada pel desconeixement que tenien els mestres d’obres per fer obertures més grans. L’argumentació es basa en què, normalment, les sageteres es solien disposar en les torres de defensa d’un castell cobrint els angles morts, però en el nostre cas, les sageteres estan disposades seguint el recorregut de l’escala interior, no trobant-se en cap altre lloc. Si realment tinguessin una funció defensiva, el mestre d’obres no hagués dissenyat una al mur nord on es troba la porta d’entrada, possiblement la part més feble de la Torre?. El mestre d’obres va dissenyar les sagetes no amb caràcter defensiu sinó per donar una mica de claror a les escales interiors en tot el seu recorregut. Aquest mena de finestres solen considerar-se pre-romàniques (segle IX-X).

•   Al segon pis trobem quatre obertures, una per cada punt cardinal. Són finestres d’arc de mig punt amb dovelles i montants de carreus escairats separades per una doble columna geminada. A l’estar a la part alta de l’edificació ha de suportar menor pes el que va permetre al mestre d’obres dissenyar una major obertura. Cal afegir que aquesta mena de finestres són típiques del segon romànic (segles XI-XII) les quals varen ser  fetes gràcies als progressos arquitectònics.



Les columnes són un cas a part. Els elements que composen una columna són:

•  La base: senzilla, cilíndrica, sense cap element ornamental.
  La canya: cilíndriques i sense elaborar.


  Capitell trapezoïdal o d’imposta o mensuliformes . És una forma exigida per la mesura dels murs. La seva austeritat ens demostra la seva antigor, tanta que no correspon amb la  resta de l’edifici el que fa pensar que prové d’una altre edificació. Té com a úniques ornamentacions unes formes geomètriques a la cara externa no havent-hi cap a l’interior. La sobrietat pot respondre a dues raons: la seva antigor o la manca de diners per contractar un mestre picapedrer capaç de fer uns capitells molt més elaborats.



 En el darrer pis tenim dues tipologies d’obertures:

1.-  dues obertures molt grans situades a les cares sud i nord i que foren obertes per encabir les campanes durant el segle XVIII.  Estan fetes amb una arc de mig punt sense valor arquitectònic.


2.- dues  finestres d’arc de mig punt amb columnes geminades situades a l’est i oest. En aquest cas el   capitells tenen forma cònica  retallada en els escaires, més elaborats i treballats el que demostren que foren construïts en una època més tardana, possiblement al segle XIII


 A l’interior es poden observar dues finestres:

   una tapiada situada en el primer pis , la funció de la qual desconec.


   una situada entre la planta i baixa i primera planta.

      

  
Porta

La funció de les portes és barrar l’accés de persones de l’exterior cap a l’interior.



La porta de la Torre Roja es troba inserida dins d’una obertura formada per un arc de mig punt format per carreus i dovelles de gres perfectament escairats i de notables dimensions. Per la part interne trobem un dintell que es recolza sobre dues mensules perdent  l’arc de mig punt.



La porta no es troba arran de terra sinó que cal pujar un graó.

Les seves dimensions només permeten el pas de persones i no d’animals.

La porta es troba reforçada per una estructura metàl·lica de la qual desconec la seva procedència.  La seva funció seria la d’evitar que els enemics cremessin la portar. Si aquesta teoria és certa tindríem un element més indiciari que en els seus orígens es tractava d’una estructura militar.
  
A l’interior trobem dues portes més:

-  la que dóna accés a l’escala que ens porta al segon pis. Es tracta d’una porta d’arc de mig punt format per grans dovelles de pedra sorrenca



-   la que dóna accés de l’escala al segon pis.



Missioners vilamajorins a Austràlia


Joan Rech, un jove 21 anys inquiet pastor, llaurador i forner de Vilamajor, possiblement cansat de viure i treballar en un poble sense oportunitats de progrés   i mogut per una profunda religiositat, va decidir embarcar-se en l’aventura de la seva vida: fer de missioner  en les inhòspites terres de Nova Holanda, actualment Austràlia.

El 29 d’agost de 1849 es presentà a l’església de Santa Maria del Mar, plena de gom a gom,  per rebre l’hàbit de missioner per tot seguit anar en un vaixell, juntament amb 27 missioners més, cap a Cadis, on havia d’embarcar-se en la corbeta de guerra La Ferrolana.

El 6 d’octubre de 1849 el vaixell La Ferrolana va salpar  per realitzar  un viatge de circumnavegació  a la Terra passant pel cap de Bona Esperança, Manila, Macao, Hong Kong, Singapur, Sidney, Guayaquil, Valparaiso, Montevideo i finalment  Cadis.

A partir d’aquest moment perdem el rastre del nostre heroi però suposadament  va desembarcar a Nova Holanda (Austràlia).

Bibliografia

Revista catolica 10/1849 nº  88  pag 809

Vilamajor, parada i fonda cap a Sant Jaume de Galícia al segle XIII


Al voltant de l’any mil moltes coses van canviar. Possiblement la més espectacular de totes  fou l’obertura de la societat europea guiada per l’esperit religiós. L’afany de salvació i  el desig de conèixer món va provocar que el pelegrinatge arribés al seu màxim esplendor.

Hi havia pelegrinatges curts a santuaris propers al lloc de residència realitzats per persones sense capacitat econòmica suficient per emprendre un llarg viatge als grans centres de pelegrinatge com Roma, Jerusalem  o Sant Jaume de Galícia. Aquest estaven reservats  a l’estament nobiliari, eclesiàstic o grans fortunes.

El pelegrinatge a  una terra tant llunyana comportava travessar regions de senyories diferents, habitades a vegades per poblacions hostils. Per garantir la seguretat dels pelegrins importants, almenys mentre viatgessin per terres del comte de Barcelona, hi havia el segle XIII  un sistema de guies dependents directament de l’autoritat. Ho sabem per un document ben curiós, l’inventari de despeses del batlle de Vilamajor dels anys 1156-1157. En ell consta que el juny del 1157 un grups de cavallers del Rosselló que tornaven de Compostel·la van sojornar a Vilamajor. Els guiava Joan de Loara, que feia aquesta funció per manament de la reina Peronella. Poc després, el mes de setembre, va passar per Catalunya l’arquebisbe de Santiago. Venia de Roma i retornava a la seva seu. També ell va sojornar a Vilamajor, i va disposar com a guies de Pere de Regadell i Berenguer de Ricla, que, per ordre de Ramon Berenguer IV, semblen haver garantit la seguretat de l’arquebisbe durant el seu viatge per terres catalanoaragoneses.

Bibliografia

SALRACH, Josep Maria. DE L’ESPERIT A LA MATÈRIA: CATALANS EN TERRA CASTELLANA A L’ALTA EDAT MITJANA.

dijous, d’octubre 10, 2019

La Plaça Catalunya de Sant Antoni de Vilamajor


El catalanisme va néixer durant la dècada dels anys 30 del segle XIX i el va articular la població més humil al voltant de la llengua catalana, l’única que coneixien. El moviment va entroncar-se de seguida amb el romanticisme de caire historicista que en aquell moment s’expandia per tot el continent europeu.

La conseqüència de tot aquell procés va ser un envigoriment generalitzat de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Però va ser arran de l’organització dels Jocs Florals a mitjan segle XIX que el catalanisme va començar a agafar una veritable embranzida. Aquest període s’ha definit com a ‘Renaixença’ i va ser un moment en el qual es va viure un destacat auge cultural i també econòmic que només es va estroncar amb el cop d’estat militar de l’any 1936 i la Guerra Civil.

Sant Antoni de Vilamajor no va restar al marge i  imbuït pel moviment va decidir, en el mes de setembre de 1899, esborrar el ridículs noms castellans dels carrers rebatejant-los amb personatges, persones o objectes en català, donant  a més  a una plaça el nom de Plaça Catalunya , la qual, actualment, desconeixem quina és.

BIBLIOGRAFIA

BATLLE, Joan. Calendari català per l’any 1899. L’Arxiu. Barcelona

dimarts, de juny 11, 2019

Bartomeu Molins; un vilamajorenc a les galeres reials

El divendres 15 de febrer de 1602, mossèn Francesc Montalt, síndic del General, per ordre del consistori de Barcelona, ha anat tres vegades a casa del lloctinent general, el Duc de Feria, per suplicar-li  que treiés de la galera de don Carlos Doria, que es present al port de la ciutat, a Bartomeu Molins, àlies Poca-Roba, de Vilamajor, el qual havia acabat la pena per la qual havia estat condemnat. 

El lloctinent respon que  el  pres havia robat diners del Rei i que no se li podia deixar en llibertat fins que retornés els diners trets. El síndic li  replicà que Bartomeu no havia tret diners i explica que estant a la galera  un moro, que havia de ser traslladat fins una altre galera, va dir-li al capità que el Molist li devia 7 o 8 ducats. El capità li va deixar els diners i Molist li va prometre  que li pagaria un cop arribessin a Barcelona amb l’ interès corresponent. Al·lega que els diners són del capità encara que ell digui que són del Rei. El lloctinent diu que escoltarà les parts i decidirà. 

BIBLIOGRAFIA

Dietaris de la Generalitat de Catalunya

dimarts, de maig 07, 2019

Festa Major de Sant Antoni de Vilamajor l'any 1983: els canvis en la xarxa comercial





La importància del document no és pas el contingut de la festa major sinó els establiments que van col·laborar. Fixeu-vos-hi com en 35 anys ha canviat la xarxa comercial del poble: encara hi ha establiments que avui en dia encara existeixen, i com n'hi ha d'altres desapareguts.  Doneu-li un cop d'ull i rememoreu tempos antics.

dissabte, d’abril 06, 2019

Dades de població de Sant Pere de Vilamajor (1900-2018)



Evolucion de la poblacion desde 1900 hasta 2018
AñoHombresMujeresTotal
20182.1682.2034.371
20172.1502.1634.313
20162.1332.1244.257
20152.1342.1474.281
20142.1202.1284.248
20132.1572.1364.293
20122.1562.1204.276
20112.1422.1144.256
20102.0782.0694.147
20092.0132.0084.021
20081.9521.9393.891
20071.8701.8583.728
20061.8091.7693.578
20051.7601.6843.444
20041.6871.5833.270
20031.5821.4573.039
20021.5371.3972.934
20011.4261.2942.720
20001.3291.2182.547
19991.2001.1262.326
19981.1291.0492.178
19969639181.881
19958408171.657
19947607441.504
19936766631.339
19926065901.196
19915825591.141
19905485081.056
1989509460969
1988493443936
1987464413877
1986452397849
198100702
197000574
196000580
195000699
194000807
193000731
192000712
191000777
190000728










dilluns, de febrer 18, 2019

Dades de població de Sant Antoni de Vilamajor (1900-2018)

Us faig a les vostres mans tota una sèrie de dades demogràfiques actualitzades sobre la població de Sant Antoni de Vilamajor.

No faig cap anàlisi d'elles deixant al lector que extregui les seves pròpies conclusions. 




Evolució de la població  des de 1900 fins 2018
ANY
HOMES
DONES
TOTAL
2018
3.032
3.063
6.095
2017
2.990
3.015
6.005
2016
2.932
2.930
5.862
2015
2.896
2.893
5.789
2014
2.862
2.846
5.708
2013
2.865
2.852
5.717
2012
2.849
2.850
5.699
2011
2.784
2.771
5.555
2010
2.749
2.730
5.479
2009
2.726
2.718
5.444
2008
2.686
2.646
5.332
2007
2.546
2.545
5.091
2006
2.460
2.417
4.877
2005
2.339
2.288
4.627
2004
2.242
2.195
4.437
2003
2.110
2.079
4.189
2002
1.966
1.985
3.951
2001
1.871
1.855
3.726
2000
1.655
1.638
3.293
1999
1.526
1.535
3.061
1998
1.528
1.535
3.063
1996
1.389
1.432
2.821
1995
1.291
1.294
2.585
1994
1.231
1.244
2.475
1993
1.175
1.200
2.375
1992
1.099
1.161
2.260
1991
1.082
1.134
2.216
1990
1.013
1.043
2.056
1989
968
997
1.965
1988
934
951
1.885
1987
912
918
1.830
1986
910
911
1.821
1981
0
0
1.648
1970
0
0
1.402
1960
0
0
1.211
1950
0
0
1.212
1940
0
0
1.269
1930
0
0
1.134
1920
0
0
1.025
1910
0
0
913
1900
0
0
843


Población de Sant Antoni de Vilamajor por sexo y edad 2018 (grupos quinquenales)
Edad
Hombres
Mujeres
Total
0-5
147156303
5-10
188165353
10-15
202178380
15-20
151167318
20-25
147159306
25-30
167144311
30-35
188200388
35-40
244233477
40-45
263248511
45-50
242258500
50-55
224246470
55-60
245228473
60-65
198172370
65-70
139133272
70-75
103105208
75-80
6779146
80-85
5688144
85-
61104165
Total
3.0323.0636.095











Habitantes segun Pais de Nacimiento
Pais2018Dif (2017)
Bulgaria
50
Francia
312
Italia
170
Polonia
21
Portugal
40
Reino Unido
10-2
Alemania
18-3
Rumanía
12-6
Ucrania
13-1
Rusia
94
Argelia
1-1
Marruecos
730
Senegal
160
Cuba
21
República Dominicana
231
Argentina
25-5
Bolivia
199
Brasil
160
Colombia
239
Chile
61
Ecuador
81
Paraguay
20
Perú
111
Uruguay
213
Venezuela
132
China
6-3
Pakistán
1-1
Otros
1301









Top Municipal % Habitantes nacidos en otro pais
Provincia
Municipio
Posició
%
Navarra
1.379
12,94
Barcelona
1.755
11,37
Barcelona
1.768
11,31
Barcelona
2.263
9,80
Barcelona
2.466
9,24
Barcelona
2.754
8,48
Barcelona
2.755
8,48
Caceres
2.756
8,48
Barcelona
2.768
8,43
Barcelona
3.520
6,82





Evolucion Nacimientos y Defunciones desde 1996 hasta 2017
AñoNacimientosFallecidosDiferencia
2017594910
201652457
2015755322
2014593920
201348453
2012594118
2011674027
2010723042
200953467
2008673433
2007643232
2006734033
2005503614
2004503812
2003493019
2002482523
2001482721
2000423012
1999342212
199833249
1997432122
19962628-2





Evolucion Matrimonios desde 1996 hasta 2017
AñoMatrimonios
201736
201624
201519
201428
201331
201233
201126
201027
200920
200814
200725
200629
200528
200424
200321
200224
200123
200021
199919
199816
199716
199616


BIBLIOGRAFIA

Http://www.foro-ciudad.com