dissabte, de març 12, 2022

Els plataners de la Casa Nova

Us heu donat compte que hi ha  10 formosos exemplars just a l’entrada del nucli antic de SAV,  entre el  carrer Jaume Balmes i el nou pàrquing de cotxes. 



Doncs bé, aquest arbres tenen una curiosa història que segur que tothom sorprendrà i no us deixarà indiferents. 


La història dels plataners està estretament vinculada amb la  Casa Nova construïda a l’any 1883  i la qual té una preciosa  crònica que algun dia us explicaré. 


El 25 de febrer de 1913, n’Antoni Gallardo i Martínez,  propietari de la Casa Nova, va comprar a Josep Bertran i Borrell el terreny que hi havia davant de casa seva  amb l’objectiu d’evitar  que ningú pogués edificar i treure-li la vista que sobre el Montseny es tenia des de la casa. 


El 16 de març de 1913 l’ajuntament autoritza el tancament del terreny amb  filferro espinós sostingut per angles de ferro plantats a terra. 

Dues portes metàl·liques  hi donaven accés: una just al front de la casa, i l’altre a l’extrem oposat donant a l’actual carretera. 


Per donar una funció útil al terreny adquirit, es va construir una pista de tennis, doncs els tres fills eren molt aficionats aquest esport. 

Però  les males herbes, que consideraven que aquell era el seu territori, brotaven contínuament del terra fent malbé el pis de la pista. Es arrencar  multituds de vegades però sempre sortien de nou. Finalment va decidir estendre una capa de calç per matar-les d’una vegada per totes. Em  va tenir èxit durant un temps però quan la calç va deixar d’actuar les herbes brotaren de nou. 

Vist que allà no hi podia existir cap mena de pista de tennis, es va optar  per fer-hi un hort. És va muntar una instal·lació per portar aigua, però el seu rendiment fou nul donat que s’havien llençat tants productes  químics per eliminar les males herbes  que no hi havia manera que creixés cap verdura.

Finalment, i vist l’èxit, Don Antoni va resoldre convertir el terreny en jardí. Primerament  i a l’objecte  de dissimular el filferro utilitzat en el tancament del terreny, s’hi va plantar verd tot al voltant. Aquest va créixer de tal manera  que en poc temps va formar una veritable paret coberta de petites flors blanques.


A la seva part central i en forma paral·lela als seus costats, es plantaren dues fileres  d’arbres plataners formant una petita avinguda. Per amés donar aquesta impressió, es plantà verd entre arbre i arbre, també retallat de forma quadrada, talment com si fos un muret  de mig metre d’alçada.

A banda i banda  d’aquesta avinguda es varen posar varis parterres contenint lliris, rosers i altres  plantes de jardí. Uns filferros  muntants entre arbre i arbre sostenien plantes trepadores. 

El fet és que als pocs anys, els arbres  amb llur creixement varen tapar a Don Antoni la vista del Montseny, motiu pel que havia comprat el terreny, a fi que ningú li pogués treure; se l’havia treta ell mateix!!!.



Posteriorment  el terreny fou adquirit per l’ajuntament que el va destinar a diversos usos. 

BIBLIOGRAFIA

-  GALLARDO, Josep Maria. LA CASA NOVA TE 100 ANYS. 1985

-  Arxiu Històric Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor