Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Detalls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Detalls. Mostrar tots els missatges

diumenge, d’octubre 13, 2013

L’epigrafia d’Orila

A la façana principal de l’església de Sant Pere de Vilamajor trobem  una epigrafia inserida dins una pedra. Es tracta d’una còpia atès que l’original es troba a l’interior de dita església, concretament en el nàrtex.




L’epigrafia diu “ aquí reposa el prevere Orila visqué 80 anys, morí el 910 de l’era” (872 d.c)

Es tracta d’una epigrafia anomenada genèricament  monumenta per què fa referència a la construcció, reconstrucció, rehabilitació, fundació o dotació d’edificis religiosos.

No deixa de ser una publicitat que en el cas que ens ateny ho fa d’un personatge el qual ha impulsat i ha propiciat la construcció  i que vol acreditar els seus mereixements per la posteritat. Per tant, de l’epigrafia s’ha d’entendre que el 872 es va construir o reformar o fundar una església essent el principal patrocinador/promotor el prevere Orila.

Es tracta de la resta escrita més antiga que tenim de Sant Pere de Vilamajor i que ens dóna una idea de la seva antigor.

Bibliografia

DE SANTIAGO FERNANDEZ,  Javier. Cronología y comunicación publicitaria en los condados catalanes. Universidad complutense de Madrid

dimarts, de juliol 24, 2012

La font de Can Parera de Canyes

Feia anys que li donava voltes però mai trobava el moment per fer-ho: recórrer la riera de Vilamajor des de Terres Blanques fins al Cortès.

L'altre dia ho vaig poder fer juntament amb les meves filles. I no em va decebre!!!

Vam deixar el cotxe a terres Blanques i van baixar fins el salt d'aigua per un bell corriol. La primera sorpresa fou trobar-me la ribera del riu neta. Algú l'havia fet neteja!!!. Fantàstic per què així ens facilitaria molt la caminada.

Per la riera baixava aigua, no molta, però suficient. Però de cop i volta l'aigua desapareix, com el Guadiana. L'explicació la tinc a la banda dreta: d'una formació rocallosa surt un broll d'aigua la qual, no sé per qui, ha estat canalitzada donant-li una aparença de font. És la que surt a la foto.



Desconeixia l'existència de la font (no pas del broll) i desconec el seu nom. Per això, i a esperant que l'Higini em contesti al dubte, l'anomenaré la font de Can Parera.

La sequedat de la riera es manté fins que arribem a una estructura humana. Es tracta de la captació d'aigua dels regants de Vilamajor. A partir d'aquí el riu torna a la vida.


Petits tolls d'aigua fa la delícia de les meves filles.... i dels mosquits. Hi ha milers!!!!


A partir d'aquí anar pel riu resulta intransitable. El matoll de ribera ho impedeix. Cal ascendir una mica per un camí de cabres (per què circulen cabres) fins sortir a una cruïlla de camins. Tornam a baixar fins el riu.

A partir d'aquí hi ha un corriol  que ens guiarà per un esplèndid bosc de ribera fins a sota del Cortès.

He descobert una part del territori totalment desconeguda per a mi. És una excursió de 8 km que on podreu admirar un meravellós bosc de ribera.

divendres, de juliol 20, 2012

Detall nº 16: la font

Casa nostre es plena de fonts. Una d'elles és la que veieu a les fotografies.

Sabríeu dir-me on es localitza? i el seu nom?

Una pista: està a Sant Pere de Vilamajor




dilluns, de juny 11, 2012

Detall nº 15: la campana de Sant Jaume de Rifà


La campana,  anomenada Teresa, fou forjada a l'any 1940, possiblement en substitució de l'original la qual fou destruïda durant la guerra civil. No sabem la seva procedència  ni qui la va fabrica, ni tant sols si el seu destí era el seu emplaçament actual: l'ermita de Sant Jaume de Rifà. Segons els guardes de l'ermita, la campana va venir d'un altre indret, possiblement d'una altre ermita, però desconeixen exactament quina. també ens diuen que no va venir a l'any 1940 sinó molt més contemporàniament.


Ja tenim un altre misteri a descobrir.


La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d'abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat. Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat (1098), i als s. XII i XIV s'hi establí una comunitat de monges donades. Com passà amb la majoria d'esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s. XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l'antic titular. El convent s'extingí vers el 1360. Resta l'antiga capella amb l'absis i els murs, però no la volta, de l'antiga església romànica del s. XI






Part de la volta va ser refeta al segle XVIII, juntament amb d'altres modificacions, més antigues, com el portal adovellat de migdia. És adossat al mas de Rifà, que té un bonic portal adovellat i fa un petit grup amb dues cases més



diumenge, de juny 03, 2012

Detall nº 15: la campana


Sabríeu dir-me on es localitza aquesta campana?

Sabríeu dir-me la història d'aquesta campana?

Si teniu respostes  me la podeu dir a pinatell29@hotmail.com



diumenge, de maig 20, 2012

Detall nº 14: la taula


La taula es troba situada a prop dde Can Fou, al costat de l'IES Vilamajor




Es tracta d'una mola de molí, possiblement fariner, la qual han aprofitat per fer-hi una taula en lloc paradisíac.

Malauradament desconec la seva procedència.

diumenge, de maig 13, 2012

Detall nº 14




A vegades caminant  ens trobem sorpreses inesperades com la que ens mostra la fotografia.

Una taula per menjar? un lloc de sacrifici pels deus? una casualitat de la natura?

Sabríeu dir-me on podem trobar-ho? I el seu significat?

El proper diumenge tindreu la resposta

diumenge, de maig 06, 2012

Detall nº 13: el mil·liari romà





La pedra, un monòlit de granit, sosté una creu de forja d'estil Herrerià (d'Higini Herrero Codina) es troba situada al començament de l'empedrat que ens duu fins a l'església de Sant Pere de Vilamajor. No sabem quan es va disposat el monòlit en aquest indret. Ni tant sols la seva funció original. 

La pedrera de granit més propera a Sant Pere es troba situada  a la  serralada del Corredor, a prop de Llinars del Vallès, lloc on podria provenir el monòlit, encara que l'existència d'unes marques fetes per mans humanes fa entendre que la seva primera funció no fou la de sostenir una creu sinó  una altre. Podria formar part del castell de Vilamajor i que es va emprar per altres menesters quan aquest va ser derruït pel terratrèmol de 1448?.

Altres teories, com la proposada per Tomàs Balvey en un article de La Gralla del 4 d'octubre de 1925, diu que la pedra  podria ser "un mil·liari o indicadora de distàncies en milles que hi havia en les carreteres romanes". En realitat un mil·liari  o pedra mil·liar és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede que es col·locava al costat de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus o milla romana, el que equival a 1481 mts.  Solia ser de granit amb una base cúbica o quadrada i mesurava entre 2 i 4 metres d'alçada amb un diàmetre de 50 a 80 cm. La major part d'ells portaven inscripcions gravades directament com el nom de l'emperador que feia la via i la distància de Roma o d'una ciutat important. L'esplendor dels mil·liaris són del segle I ANE.

El monòlit de granit de Sant Pere té algunes de les característiques essencials dels mil·liaris però també no en té d'altres com les inscripcions. Sabem que a Vilamajor hi havien romans i també camins romans que duien de Barcelona a Vilamajor, per anar posteriorment fins a Palautordera, per tant no espot descartar de l'existència6 de mil·liaris durant el seu trajecte. 

No podem saber si realment, tal com diu en Tomàs Balvey, el monòlit és una mil·liari romà. Si fos així, estaríem davant de la segona o tercera resta arqueològica més antiga de Vilamajor, i es troba davant dels nostre ulls!!!

Del que no tinc cap mena de dubte és que el monòlit tenia la funció de sostenir una creu, la qual donava la benvinguda als visitants o habitants del castell. la creu que hores d'ara podem veure no és l'original atès que aquella fou serrada durant la guerra civil. Es va tornar a refer i fa uns dos anys algú la va serrar i se l'emportà cap a casa seva. L'Higini Herrero Codina va ser l'encarregat de dissenyar una de nova i col·locar-la amb l'única diferència que tenia un clau de Sant Pere a la part central , la qual també va ser sostreta una setmana més tard. 

Foto: Higini Herrero

Foto: Higini Herrero

Foto: Higini Herrero



dilluns, d’abril 30, 2012

Detall nº 13


Ja se que la gran majoria de vosaltres sabeu on es troba la creu, però segur que només  uns pocs saben que és i per què serveix.

D'aquí una setmana podreu llegir un interessant teoria,  a no ser que algú de vosaltres  en sàpiga  una i ens la vulgui comentar. 

diumenge, d’abril 22, 2012

Detall 12: La finestra de Can Soler


Vaja, sembla que el detall tenia la seva dificultat. Només una persona ho ha endevinat, es tracta de Josep Maria Estapé.  Felicitats!!!.

La masia que surt a la fotografia és Can Soler  actualment més coneguda com Germans de Sant Joan de Déu, situada  darrera del restaurant de Can Collet del Pla  enfront que el magatzem que Dia té a la carretera que uneix Sant Antoni amb Llinars.



La masia rep el nom d’una de les principals nissagues de Vilamajor l’explicació de la qual requereix un llibre sencer. En aquest article només farem referència a un aspecte curiós relacionat amb l’arquitectura de la masia.


Es tracta d’una masia de la família II (carener perpendicular a la façana principal) de tres pisos d’alçada més una golfa. Un edifici enorme i espectacular fet a l’any 1683 però ampliat  i decorat a principis del segle XX.
Precisament  fou aquesta darrera remodelació la que va aportar un elements els quals destaquen sobre el conjunt: les 4 finestres geminades gòtiques  d’arc  rodó .
Una finestra geminada és aquella finestra formada per dos arcs idèntics units per una columna o pilar anomenat  mainell.  Aquest mena de finestres varen tenir el seu auge  durant els segles XV i XVI.  Això vol dir que la masia és va construir durant aquest segles? No. Ja he dit que la masia data del 1683, data que posa en  l’ornament en forma d’escut  i dedicat a Sant Martí que hi ha a la pedra clau de la porta principal. I que vol dir això, que les finestres són una relíquia de l’antiga casa? No ens  hauria d’estranyar que fos així atès que la família Soler està documentada des d’antuvi (segle XII) arribant a ser una de les més importants de la contrada; però les finestres no les varen posar abans del segle XVII (data construcció de la masia). Les finestres foren col·locades durant la restauració integral que partí la masia  a principis del segle XX.
 
Voleu saber la història de les finestres? 

Sant Pere de Puel·les va ser un monestir benedictí femení  les restes del qual es troben a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només queda l'església, convertida en parròquia.



El monestir va ser fundat al segle X amb el patrocini dels comtes de Barcelona, la documentació més antiga que se'n conserva és l'acta de consagració de la seva església romànica, que feu el bisbe Guilarà el 945. El monestir va reemplaçar l'anterior església de Sant Sadurní, que ja existia alsegle IX. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.



El conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle XIX. El 1873 va ser enderrocat, llevat de l'església, que es va convertir en parròquia. La comunitat va traslladar-se a una nova seu a Sarrià, al carrer d'Anglí, on roman actualment.

 Actualment, del conjunt monàstic, només es conserva l'església, reconstruïda totalment després de l'incendi del 1909 durant la Setmana Tràgica. L'original era una església romànica, de planta de creu grega amb absis a la capçalera. Al transepte hi havia una cimbori sobre trompes sobre el qual es va aixecar al segle XIV un campanar quadrat, anomenat Torre dels Ocells, s'hi afegiren capelles i altres elements constructius, com un nou campanar el segle XVIII. 

El monestir tenia un claustre de dos pisos corresponents al segle XII, romànic, i al XIV, amb arcs gòtics, respectivament. El claustre va ser destruït, junt amb altres dependències, el 1873. però se'n conserven deu arcs gòtics del segle XIII: són a les finques 1 i 3 del carrer Sant Ignasi de Terrassa. Del claustre romànic se'n conserven tres arcs, amb capitells esculpits, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Altres fragments són a una Can Soler de Sant Antoni de Vilamajor i al Museu Santacana de Martorell.

I com varen arribar a la casa? Com he dit, la família Soler era una de les més importants de Vilamajor.  Durant la primera meitat del segle XX el propietari era Francisco  Soler y Cepera , el qual presumia de formar part d’una nissaga que provenia de Santa Teresa de Jesús. Com veieu una família important, tant com per poder-se quedar amb una part del claustre i posar-ho en la seva casa d’estiueig.

Així doncs les finestres que trobem actualment a Can Soler són  del segle XII i procedeixen de l’antic claustre de Sant Pere de Puel·les.  Deu n’hi do!!!

diumenge, d’abril 15, 2012

Detall nº 12 : la finestra



Sabríeu dir-me com és diu la casa de la fotografia?

La finestra i l'escut que es troba a la  pedra clau de la porta han de donar-vos les pistes que us portaran al nom de la casa

El proper diumenge us donaré la resposta juntament amb una curiosa història relacionada amb la casa.

diumenge, d’abril 08, 2012

La passera


El juliol de 1931, a petició dels propietaris de Can Feló, es va construir una passera que travessava la riera de Vallserena, la qual costà 16 pessetes i que pagà l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.



No puc saber-ho amb exactitud però,   és possible que la passera de la fotografia fos la construïda l’any 1931? Uffff!!! La lògica diu que no però el cor afirma tot al contrari. Vosaltres mateixos.


Les passeres han existit sempre. Era la forma més lògica per superar una riera. La seva construcció no requereix grans coneixements: dos troncs d’arbres perpendiculars a la riera  units per petits taulons.  La inexistència de rius a casa nostra no ha requerit de la construcció d’elements més consistents. Al cap i a la fi per les passeres només passaven persones.


Les rieres de Vallserena i Vilamajor haurien de portar aigua durant tot l’any, unes estacions més que altres però al cap i a la fi tot l’any. La quantitat suficient per mullar els peus el que obligava a construir una passera i com l’ajuntament té competència en obres públics i ha de garantir la comunicació de les cases amb un camí, és per això que l’ajuntament és la que les construeix i les que les paga.



Un exemple el tenim l’1 de desembre de 1680  quan el consistori de Sant Pere dóna les ordres  pertinents per què es procedeixi a la construcció d’un pont que comuniqui el barri antic amb el nou el qual creix a l ‘altra banda del riu. Sabeu quina va ser la raó adduïda? Doncs  l’irreverent  que era haver de passar  per la passera  el mossèn  en els actes de l’administració del santíssim  amb el perill de caure a la riera com ha ocorregut en diverses ocasions; i la dificultat de passar-hi portant  difunts fins al punt que quan hi ha  crescuda de la riera ha impedit l’enterrament al cementiri de Sant Pere i haguent-se de traslladar el cadàver  fins al cementiri de Sant Lleir. I precisament és quan la riera va plena quan hi ha més problemes per què el poble resta dividit en dos.

En aquest punt de tant interessant lectura, voldria fer un petit apunt per ficar-nos millor en la història: el camí oficial d’entrada a Sant Pere era pel veïnat de Brugueres, a l’oest, com si miréssim a Granollers. Molts pensareu que el més lògic seria que el camí principal fos el que venia des de Sant Antoni, el que seria la carretera actual. Esteu equivocats!!. La carretera ha de superar un obstacle: el riu, i en aquells temps fer un pont era un luxe. Malgrat tot, si el cabal de la riera ho  permetia, les dues bandes de la riera estaven comunicades per passeres. No  permetien el trànsit de carruatges però si de persones. Quan la riera anava plena, el camí oficial cap a Sant Antoni era per Can Clavell.

Feta l’anotació continuem amb la història de les passeres.

La principal perjudicada era l’església i el seu representant, el mossèn  que veia com quan la riera estava enfadada els feligresos baixaven en picat per no poder assistir. No ens ha d’estranyar que un dels personatges més influents de la societat rural vilamajorenca, el mossèn Rafel Derrocada, fes les pressions adients per què es construís el pont.

La segona raó és que  el nostre clima provoca  que les nostres rieres baixen un parell o tres de vegades a l’any  molt enfadades. El 1722 hagué un aiguat tant fort que Can Tomàs va quedar aïllat i que el carrer Nou i de l’Església de Sant Antoni  es varen convertir en una riera. Fins i tot, el 1777 un aiguat es va endur el pont de la riera, suposadament el que es va construir el 1680.  La suma de totes les rierades ha provocat que la llera estigui més enfonsada i que la vall que ocupa sigui més ample, el que provoca no trobar troncs suficientment llargs per travessar la riera. Era necessari construir el pont.

Però hi ha altres històries de passeres molt emocionats i que em recorden a problemes actuals, que avui en dia molt veïns i veïnes pateixen.

La història succeeix a  l’any 1931, poc després de la instauració de la II República. El lloc dels fets : Vallserena. Tot començà quan el 22 d’abril de 1932 es presentà a l’ajuntament de Sant Pere  una comissió d’individus particulars  demanant permís per la construcció d’un camí que porti des de La Farinera fins a Can Gol Bosch (on està la hípica actualment). El camí és l’ancestre de la carretera de Vallserena actual i d’aquí de la presa de Can Feló per la construcció de la passera: sabia que es construiria el camí i que facilitaria molt la comunicació amb Sant Antoni i no havia de dependre més  de la passera més propera que tenia, la situada a La Farinera, just on ara tenim el pont que comunica Sant Antoni amb el veïnat dels Boscassos (Can Vila i Can Ram).



Una passera, per cert, que no deuria d’estar en bon estat per què el 8 de desembre de 1933 veïns i veïnes dels Boscassos van demanar a la corporació  que fes d’intermediari amb l’ajuntament de Sant Antoni per tal que arrangés la passera la qual es trobava en un estat lamentable.

Recordo als lectors que no coneixen bé el territori, que la passera de La Farinera estava situada en el terme municipal de Sant Antoni, a escassament 100 metres del terme de Sant Pere, per tant la gran majoria de veïns de Boscassos pertanyen a Sant Pere i per marxar d’allà han de travessar la passera que pertany a Sant Antoni. Evidentment, Sant Antoni no vol pagar una infraestructura que no dóna servei al seu municipi.

Tots dos ajuntament va arribar a un acord: pagarien a mitges l’obra. La factura fou de 90 pts per la passera més 70 al ferrer del poble, Esteve Sauqué, en total 160 pts. Si ho comparem amb les 16 pts que va costar la passera de can Feló veurem que no es tracta del mateix tipus. Probablement per la passera de La Farinera passaria quelcom més que persones caminant.

Pels lectors de Can Vila i Can Ram, us resulta coneguda aquesta història?  Segur que si.

Però encara tenim una tercera  història, aquesta molt més tendre i romàntica.

Abans de la dècada dels 50 del segle passat, les comunicació entre el nucli de Sant Pere i Can Gras d’Avall es feia per una passera que travessava la riera de Vilamajor. El que conegui l’indret sabrà que la riera en aquest punt està molt baixa respecte pla del camí de tal manera que calia fer una forta baixada i una forta pujada per travessar-la. El cap de família de  Can Gras, un home ja gran, patia molt quan li tocava travessar la riera per la passera maleint-la sempre. El seu fill, en un acta d’amor fraternal, va contruí el pont que actualement encara existeix i el va dedicar al seu pare, el qual va morir al poc temps.

Que us ha semblat? Tenim una història per cada passera i una passera plena d’història. 

diumenge, d’abril 01, 2012

Detall nº 11: la passera


Una passera de fusta en molt mal estat.

Com sempre us heu de fer les preguntes de rigor: on es troba? quina funció tenia? i sobretot, que sabem de les passeres de Vilamajor?

El proper diumenge tindreu les resposta però mentre doneu-li una mica al coco!!!!

diumenge, de març 18, 2012

Detall nº 10: la indústria


Un forat a la muntanya? Aquest és el detall de la setmana? S'ha tornat boig l'administrador?

Un forat a la muntanya amb una finalitat industrial molt concreta. Sabríeu dir-me per què servia? i on es troba?

Ja sabeu, d'aquí una setmana tindreu la resposta.

diumenge, de març 11, 2012

Detall nº 9: el vas



Estic convençut que moltes vegades heu passat per sobre del Detall nº 9 però mai li heu prestat atenció. És un d'aquells detalls de Sant Pere de  Vilamajor que per a molts ha passat desapercebut malgrat la seva localització central.

El Detall es troba situat en un graó de l 'escala situada  just al costat de l'església de Sant Pere.




Teniu la solució a la primera pregunta. Ara anem a per la segona: quin significat té?
 Las resposta es troba en la inscripció que trobem inserida


La línia  negra marca les lletres que són perfectament identificables. Es  pot veure que posa:

"VAS DE MARTA  D  RE  TRI   RR  NO "

La línia vermella  marca suposadament les lletres que en formen.

Si ho ajuntem posa:




"VAS DE MARTA BERAO TRIGURRI MOR 1911"

Ara analitzem:

Un VAS, segons l'enciclopèdia catalana, és una cavitat on s'enterra;   és un sinònim de sepultura, per tant, el Detall nº 9 és una làpida que assenyalava el lloc on es trobava enterrada una persona. De quina persona parlem ? El nom que apareix és MARTA BERAO. No em costa a la meva documentació cap cognom BERAO. Especulant  podria tractar-se d'un membre de la família BARAU de can Brau, una masia situada a l'entrada de Sant Pere de Vilamajor, just abans de la Puntiblond. 

La següent paraula és TRIGURRI de la qual desconec totalment el seu significat. Podria ser el seu segon cognom?.  

Si que he pogut identificar la paraula que continua: MOR o MORT  segons si  la lletra final és una T  o un 1.
Jo m'inclino més per un 1 per què d'aquesta manera tenim una data 1911.

En conclusió: el detall nº 9 és la làpida de Marta Berao Trigurri morta el 1911. 

La pregunta final seria: i que fa aquí? Fins a la dècada dels 70 del segle XX, el cementiri de Sant Pere estava situat just al costat de l'església, però unes fortes pluges va provocar que una part del cementiri s'esllevisses  cap al carrer sortint a  la llum nombrosos ossos dels morts allà enterrats. L'ajuntament decidí construir un cementiri nou, el que actualment trobem darrera de la Rectoria i els ossos foren allà enterrats. Però degut  a què no es podia  demostrar aquí pertanyien els ossos no se'ls podia assignar una sepultura, per aquesta raó alguns foren enterrats en una fossa comuna. Les làpides trobades foren reutilitzades, en aquest cas per fer un graó. 

Malgrat tota l'explicació encara hi ha molt misteri a descobrir: va existir Marta Berao Trigurri o he fet una transcripció errònia de la inscripció? l'any es el 911 o el 1911?  qui va ser aquesta persona? . Una de les fonts que ens poden aportar informació és comprovar el llibre de difunts o morts de  l'any 1911 de l'ajuntament de Sant Pere i comprovar si realment va existir aquesta persona, d'aquesta manera podrem  treure més aigua clara.

Ja sabeu, si voleu fer d'investigadors només cal que aneu a l'ajuntament de Sant Pere i comprovar en els seus arxius  si consta el nom de MARTA BERAO TRIGURRI, i si així fos, comprovar quina és la informació que consta. Si ho feu no dubteu en comunicar-ho a pinatell29@hotmail.com  




diumenge, de març 04, 2012

Detall nº 9: el vas


Tornem a tenir una nova inscripció.

Sabeu que diu? sabeu de què es tracta? sabeu on es troba?

Per obtenir el resultat heu de fer investigació i esbrinar que diuen les lletres. Un cop llegides  obtindreu algunes de les respostes.

Podeu anar penjant a COMENTARIS el resultat de les vostres indagacions.

La resposta el proper diumenge dia 11 de març

No oblideu de llegir l'article : les víctimes de la guerra civil a Vilamajor

El proper dimarts es publicarà l'article: com era Vilamajor a començaments del segle XX

diumenge, de febrer 26, 2012

El jeroglífic: Can Canal


El  resultat del  jeroglífic  és el següent:





El que s’observa és   la figura d’un animal elevat  inserit dins d’un cercle. Però quin animal és?



En aquesta imatge es pot veure clarament que l’animal és un gos.
Per tant tenim: UN GOS EN POSICIÓ ELEVADA
El gossos pertanyen a la família dels cànids, per això són coneguts com a CAN
Per tant tenim: UN CAN EN POSICIÓ AIXECADA.
Un  sinònim d’ELEVAR  és  ALT.
Per tant tenim: UN CAN ALT
Ara només cal unir les  dues paraules: CANAL(t)  i obtindrem el resultat del jeroglífic.
Efectivament, la masia on es troba el jeroglífic és CAN CANAL situada en el pla de Sant Pere de Vilamajor.


El jeroglífic el podem localitzar a la finestra situada més a l’esquerra de la imatge, just a la llinda plana renaixentista .







Can Canal és una de les masies més antigues i amb més nomenada de tot Sant Pere (els primers documents daten del  1181), però sens dubte, el principal tresor de la masia és la troballa d’una resta ibèrica: La Nena.  Si voleu saber més d’ella  cliqueu  els següents links: