dimarts, de gener 01, 2013
dimarts, de desembre 25, 2012
El tresor ocult de Vilamajor
La piromorfita és un mineral que es sol situar en les zones d’oxidació
dels jaciments de plom i que té com a
principal característica els seus cristalls
prismàtics amb forma de barril de tons verdosos. És tracta d’un mineral molt
buscat pels amants i col·leccionistes de minerals per la seva espectacularitat
i raresa. Una de les institucions propietàries d’una mostra d’aquest mineral és
l’Institut d’Estudis Catalans gràcies a
una donació feta pel Doctor Almera.
A principis del 1900 el Dr. Almera, en una de les seves acostumades
incursions a les muntanyes, va localitzar la piromorfita, una veritable
joia per afegir a la seva col·lecció. Sabeu
on la va localitzar? A El Cortès, indret on existeixen uns filons encaixats
entre pissarres sel·lúriques on apareixen, entre altres minerals, la galena,
per tant un lloc amb opcions de trobar plom i piromorfites.
A l’excel·lent exposició de la Mongia sobre “El patrimoni
perdut de Vilamajor” es poden veure fotografies i textos associades
a ella sobre les antigues mines de plom que hi havia en el veïnat de Santa
Susanna.
Totes les pistes porten a pensar que el Sant Pere muntanyenc està ple de plom!!.
Carai, si més no resulta curiós.
Bibliografia
VARELA, Frederic. Curiosa historia de la piromorfita de Vilamajor
diumenge, de desembre 02, 2012
Tuteles reials a Vilamajor
Des del segle IX Vilamajor ha estat feu comtal, o sigui, el comte era el propietari de la terra que comprenia les parròquies de Cardedeu, Vilamajor, Alfou i Santa Susanna. D'ella treia uns rendiments que servien per sufragar les seves despeses. I com ho feia? repoblant la terra amb nouvinguts vinguts d'altres terres catalanes, especialment del Ripollès Aquest "colons" se'ls adjudicava una peça de terra la qual havien de conrear i dels resultats obtinguts, una part anava a parar al comte. El casal de Barcelona, a canvi, els garantia la seguretat i el gaudiment d'uns privilegis que altres pagesos situats en terres d'altres nobles no gaudien.
Però no totes les terres eren seves. Hi havia una minoria que tenien terres pròpies, de la seva propietat, i les quals no estaven sotmeses al pagament de tributs al comte. Eren els hereus dels hispanoromans, els antics habitants dels antigues villes romanes i visigodes.
No dependre de ningú tenia unes avantatges, però també inconvenients, entre ells no gaudir de la protecció del comte. Per questa raó, homes lliures, a mitjans del segle XII, en temps de Ramon Berenguer IV, homes lliures van sol·licitar l'empara dels comte, a qui pagaven un cens anual per la protecció que els dispensava.
Un exemple el tenim a Vilamajor on el 28 de juny de 1159, Guillem del Pla va demanar la tutela reial a fi que el comte custodiés tot els seus béns, la seva persona i d els seus més propers a canvi de donar-li un cens anual consistent en un porc o tres sous en moneda els quals havien de pagar en la festivitat de Sant Andreu pagant al batlle de Barcelona. El comte ordena al batlle de Vilamajor que procedeixi a defensar a Guillem del Pla de tots els homes que volguessin perjudicar-li.
Bibliografia
BALARY JOBANY, Josep . Orígens històrics de Catalunya
Però no totes les terres eren seves. Hi havia una minoria que tenien terres pròpies, de la seva propietat, i les quals no estaven sotmeses al pagament de tributs al comte. Eren els hereus dels hispanoromans, els antics habitants dels antigues villes romanes i visigodes.
No dependre de ningú tenia unes avantatges, però també inconvenients, entre ells no gaudir de la protecció del comte. Per questa raó, homes lliures, a mitjans del segle XII, en temps de Ramon Berenguer IV, homes lliures van sol·licitar l'empara dels comte, a qui pagaven un cens anual per la protecció que els dispensava.
Un exemple el tenim a Vilamajor on el 28 de juny de 1159, Guillem del Pla va demanar la tutela reial a fi que el comte custodiés tot els seus béns, la seva persona i d els seus més propers a canvi de donar-li un cens anual consistent en un porc o tres sous en moneda els quals havien de pagar en la festivitat de Sant Andreu pagant al batlle de Barcelona. El comte ordena al batlle de Vilamajor que procedeixi a defensar a Guillem del Pla de tots els homes que volguessin perjudicar-li.
Bibliografia
BALARY JOBANY, Josep . Orígens històrics de Catalunya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)