dissabte, de setembre 18, 2010

Breu història de Maria Arqué Filbà

Va néixer el 1924 a Can Ribes, masia on vivia amb la resta de la seva família: el seu pare Josep Arqué Marifern, la seva mare Josepa Filbà i Parera i els seus germans Esteva i Joan. Tingué una altra germana que es deia Teresa i que ella no va arribar a coincidir amb ella a Can Ribes donat que era uns 20 anys més gran.

El pare venia de Can Boatell (Llinars) i sempre va exercí de pagès.

 La germana es casà amb Albert Sagrera, fill de Can Brau, on van anar a viure. Per suposats problemes familiars van decidir anar-se’n a viure al Sot de l’Om, exactament a Can Vacota.

El seu germà Joan va anar-s’en a la guerra on tornà molt malalt. Va morir a can Ribes.

L’altre germà, Esteve, va casar-se amb Maria Fité Valls d’Arbúcies i tingueren dos fills, Maria Teresa i Salvador. Van restar a Can Ribes fins va marxar amb els seus pares a Canovelles.

Can Ribes era d’un tal Puig de Calella el qual també era l’amo de Can Vidal. Aquest ho va vendre als Brugueres de  cal Gall a finals de la dècada dels 50, per la qual cosa la família es va haver de traslladar fins a Canovelles. A Can Ribes tenien vaques, porcs, conills, pollastres i gallines.

 La mare s’encarregava del bestiar donat que una part era per pagar el lloguer de la masia al tal Puig, amb la seva venda al mercat de Granollers. Anava amb el cotxe de línea que era de ca l’Enric i de Can Angeta.

El pare s’encarregava del conreus. El blat era portat fins al molí de Llinars i ells es quedaven una part del blat per fer part durant tot l’any al forn que tenien a casa seva. Ho guardaven a les pallisses que hi ha on ara viu el Joan Bruguera.

L’aigua la treien del pou (la d’ús domèstic) mentre que la que utilitzaven per regar i pel bestiar venia d’un rec de la resclosa de Can Vidal i Can Parera i que arribava al safareig que tenien al costat del camí que portava a Can Gras.

La Maria es casà amb Jaume Ignasi (cognom) Sagrera que vivia a Can Quicu (al costat on era abans la farmàcia de Sant Pere) i va viure allà 12 anys. Després van marxar a Can Cortera a Vilamajor i després es van fer la casa del carrer Flamicell. El seu marit primer fou pagès, després va treballar en una fàbrica de cartutxos que hi havia al costat de Can Pungol de la Torre. Finalment va fer de netejador per l’ajuntament de Sant Antoni.

Ella  anava a l’escola de les nenes i després fou mixta. La dels petits estava on ara és la farmàcia i la dels gran a la mongia.