Can Bassa

Font: Arxiu fotogràfic Centre excursionista de Catalunya

La fotografia ens mostra  l’arribada de les garbes a la masia de Can Bassa  durant l’any 1925. La masia es trobava situada al sot de can Bassa, entre can Vila i Vallserena, just al costat de les granges d’en Bardina.

La masia  pertany a la família II  amb forma basilical, la que té les golfes situades en el cos central. A destacar una finestra  de llinda plana del segle XVIII i una altre  d’arc conopial del segle XVI, el que ens dóna una petita pista de quan fou construïda. Es va abandonar cap a mitjans del segle passat entrant en procés de enrunament que va portar a la seva destrucció a principis del segle XXI.

No hi ha gaire documentació sobre la masia. Sabem que alguns del seus propietaris foren personatges influents del segle XVII, com en Josep Bassa i Bertran el qual va assolir el càrrec de jurat de la universitat de Vilamajor;  o el de Josep Bassa que fou alcalde el 1857, o Josep Bassa Serra alcalde el 1870.

A tall d’anècdota , durant el primer any de la guerra civil espanyola,  el govern local estava en mans dels anarquistes els quals, segons establia el seu ideari, es van dedicar a requisar totes les  propietats per posar-les a disposició de la col·lectivitat. A can Bassa varen requisar tota la collita deixant l’equivalent a 250 grams diaris per passar tot l’any la família, una quantitat del tot insuficient tenint en compte que a la masia no només hi residien els propietaris i la seva família, sinó també jornalers els quals ajudaven  en les feines de camp i els quals rebien llit i menjar.  Hom és conscient que amb 250 grams de menjar al dia no dóna per alimentar gaires boques. Es van haver d’espavilar per no haver de passar gana com al de barrejar l’ordi i el blat per fer la farina amb la qual feien el pa (que hauria de ser molt dolent però que aportava calories i, sobretot, treia la gana).

El primer any van ficar els peus dins de la galleda al ser francs amb els anarquistes. Els va  servir de lliçó per no caure l’any següent. El segon any de guerra quan arribaren els anarquistes i els d’esquerra per requisar la collita, els de Can Bassa estaven previnguts i guardaren una part (el suficient per viure un any) en una cabana que varen construir al mig del bosc.  D’aquesta manera el següent any fou menys dur que el primer.

Es sap que aquesta pràctica no fou una particularitat de can Bassa sinó que es duia a terme en altres propietats: es guardaven els porcs morts en amagatalls o els pernils sota els rusc d’abella. Malauradament alguns vegades aquest amagatalls es descobrien gràcies als caçadors requisant-se tota el contingut.

Bibliografia

POCH RUESTES, Josep. Sant Antoni de Vilamajor. Un poble jove que té arrels en el passat. 1776-1950. Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

SARRIÀ SARACHO, Ferran. Les masies de Vilamajor. El veïnat de Canyes. Quaderns de Vilamajor. 2002

Arxiu fotogràfic Centre excursionista de Catalunya