dissabte, de juny 04, 2022

La nissaga familiar dels Miret de Vilamajor

De sempre he escoltat, als més grans del poble,  la utilització del terme “la colònia”,  que feia referència als estiuejants que passaven llargues temporades a Sant Antoni de Vilamajor en les seves cases d’estiu fugint de la sufocant i insalubre vida que hi havia a  Barcelona a principis del segle XX. 

Varen ser moltes famílies  els que es varen instal·lar com els Garriga, Gallardo, Monteys, Pellicer o els Miret. A l’article us parlaré precisament d’aquesta família. 

La família Miret prové de Tàrrega on  tenien un ofici vinculat al món agrari. No els hauria d’anar massa bé perquè varen emigrar cap a Rubí. El 1861 nasqué un dels fills, en Gil Miret Rosselló que molt aviat, va ser enviat pels seus pares a Sabadell i després a Martorell  per que aprengués un ofici, concretament aprenent de manyà de fabricant de peces de ferro (panys, claus, peces de precisió, , ferreria de construcció).

Maestranza  de Artilleria de Barcelona

Després  d’haver realitzat el servei militar, va treball un temps  en la “Maestranza de Artilleria de Barcelona” situada al barri de Sant Andreu . Amb el seu ofici de mecànic ajustador i donades les poques oportunitats que Catalunya li oferia,  va emprendre  un viatge fins a l’Argentina a l’any 1884 quan tenia 23 anys. 

Es va instal·lar a la ciutat de Mendoza  treballant en un taller metal·lúrgic on va coincidir amb Antoni Baldé i Prat (nat el 1855  a SPV i mort el 1911 a BCN). Els dos van fer amistat i van decidir marxar de Mendoza per anar a Rosario  on, probablement, van obrir una saboneria juntament amb Manel Guitó (un altre català). 

Tot indica que el negoci no va funcionar el que va provocar que, el 1888,  retornessin de nou a Mendoza obrint un nou negoci, aquest cop dedicat a la seva especialitat: una ferreteria situada en el carrer Sant Luis (imatge). A les poques setmanes, en un local del costat, van obrir un taller metal·lúrgic, de 6500 m2 i 24 treballadors,  on Gil Miret va exercir com a cap. L’empresa es deia “Antonio Baldé i companyia”  El taller es va especialitzar en instruments i equipaments  per a bodegues i destil·leries industrials.

carrer Sant Luis (Mendoza)

Gràcies aquesta activitat, en Gil Miret va poder guanyar una petita fortuna que va invertir en altres negocis i diversos immobles.

El 1888 en Gil Miret es va casar amb una germana d’en Baldé, la Rosa,  i tingueren 5 fills:

- Antoni Miret Baldé fou  gerent de la casa Esteve Riera, una de les pastisseries més prestigioses de  Barcelona. La família Riera, que tenia la casa pairal a la plaça Riera de Sant Antoni de Vilamajor, just on actualment es troba  Kronos, era una de les nissagues més poderoses del poble. 


- Ramon Miret Baldé es va casar amb la filla d'Alexander Cirici Jordana, un prestigiós advocat de Barcelona membre de la burgesia  i que es va residir a Sant Antoni de Vilamajor al carrer de França número 16.


- August Miret Baldé nat el 25 de juny de 1897 a Mendoza i del qual parlaré més extensament més endavant.

- Francesc Miret Baldé que es va casar amb una de les filles de la família Monteys, una altre nissaga vinculada amb La Colònia. Es van fer una casa al carrer de França número 26, actaulement casal d'avis.


- Gil Josep Miret Baldé 


El 1904 la societat Baldé i Miret es va dissoldre quan ambdós van retornar cap al seu país. Gil Miret retornà a Catalunya, juntament amb tota la seva família,  el 1905 i es va instal·lar en Barcelona on va invertir en l’adquisició de diversos immobles urbans, com la que seria la seva llar situada en el carrer Salmeron 29 2on 2ona de Barcelona (actual carrer Gran de Gràcia).


En Gil Miret, com moltes famílies benestants de Barcelona, va cercar un lloc on poder estiuejar, on poder gaudir d’aire pur, d’estar en contacte amb la natura i que estigués ben comunicat. 

Molt probablement  el seu amic, soci i familiar, Antoni Baldé Prat, li parlaria sovint de Vilamajor i del Montseny i de les excel·lències del lloc.

Cap a l’any 1910 en Gil Miret adquireix una casa situada en el carrer França número 22 de SAV amb la clara intenció de reformar-la i adaptar-la als seus gustos burgesos.


Li va encarregar la reforma a l’arquitecte Manel Raspall i Mayol, deixeble de Lluís Domènech i Montaner. Dediquem unes línies aquesta persona. 

Nat a La Garriga, en Raspall (imatge) obtingué el títol de d’arquitecte l’any 1905. El mateix any fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu i posteriorment de poblacions com l’Ametlla del Vallès, La Garriga, Granollers, Caldes de Montbui i Montmeló.

Manel Raspall Mayol

En aquestes poblacions en Raspall va deixar  la seva particular visió del modernisme en nombrosos edificis que hores d’ara encara podem observar. 

La casa d’en Gil Miret que havia  de reformar a  havia de seguir els seus criteris modernistes especialment en la seva part visible: la façana.



El resultat de la reforma  és l’espectacular casa modernista, anomenada can Miret, que podem observar al carrer de França número 22 de SAV. 

Es tracta d’una edificació entre mitgeres amb una alçada de planta baixa i dues plantes pis amb una façana on s'hi concentren molts dels trets característics del modernisme i, especialment els materials típics emprats per Manuel Raspall (maó vist, pedra carejada, ceràmica, ferro forjat...), recursos formals (l'arcada de la planta baixa, el balcó de la primera planta, les finestres de la segona,...).

A l'interior es mantenen alguns dels espais i elements decoratius originals.




Sense dubte el que crida més l’atenció de la façana són el un gran arc asimètric carregat a l'esquerra amb un ampit de ceràmica blava envoltada de pedra. L’arc permet l’entrada de molt llum a l’interior de l’habitatge.


L’altre element característic  es la barana de forja rematada per caps de drac que trobem a la balconada i que segueix la tècnica del “coup de fouet” i que vol expressar la força vital que fa créixer les plantes.

Situació del camp de tennis

Un cop acabada la reforma, la família Miret va començar a venir la temporada d’estiu a SAV formant part de La Colònia. 

Gràcies a ells i la resta de membres de La Colònia, i per adequar la vida burgesa de BCN a l’entorn rural, van subvencionar diverses actuacions amb la finalitat de modernitzar el  poble. Tenim diversos exemples com l’ocorreguda l’any 1913 quan  va pagar una part de les despeses per la instal·lació del primer telèfon a SAV, o la duta  el 1920 quan va construir una pista de tennis (esport de moda entre la burgesia catalana) al carrer Doctor Robert, actualment carrer  Alfou.

No sé si per influència d’en Raspall o perquè ho portava a la sang, un dels fills d’en  Gil Miret, l’August, va decidir ser arquitecte. Es va inscriure a l’Escola  d’Arquitectura de Barcelona  on estudiava  durant el matí mentre que a la tarda treballava com a delineant al taller d’en Raspall el que demostra la relació amistosa que hagué entre la família Miret i la Raspall.

Tanta gran fou la relació que l’August, el 1927,  es va casar amb la Lluïsa Rull Raspall, filla de la Mercè, que era la germana d’en Manel Raspall. Les dues famílies quedaven unides, tant des del punt de vista familiar com a laboral atès que l’August es va convertir en deixeble d’en Raspall.

L’ August Miret Baldé, quan va finalitzar els seus estudis,  va treballar com arquitecte per l’ajuntament de BCN especialitzant-se en arquitectura escolar projectant diversos edificis  a Cardedeu i Granollers. 

El 1925 l’ajuntament de SAV treu a concurs la plaça d’arquitecte municipal. Es presenta l’August Miret Baldé i la guanya al ser l’únic candidat. El 30/3/1925 és nomenat.

El primer encàrrec que va rebre (1926) fou la construcció de l’escorxador, actualment parc de bombers  i que es mereix un article a part.

Aprofitant la seva especialització, l’ajuntament també li va encarregat la construcció d’un nou edifici que hauria de ser la seu de les Escoles Nacionals. El 1929 va redactar el projecte de les avui anomenades Escoles Velles.


El 18 de febrer de 1932 va morir en Gil Miret Rosselló, el patriarca de la família. A partir d’aquesta data la vinculació de la família amb SAV va anar decreixent. Només l’August mantenia una certa relació gràcies al seu càrrec com arquitecte municipal. 


La victòria de les tropes franquistes a la Guerra Civil espanyola va significar que l’August hagué de fugir per por a les represàlies. Com he dit era republicà, d’esquerres i membre del consistori de SAV.

Va decidir fugir, juntament amb la seva família, a Mendoza (Argentina) on va treballar com a matemàtic i arquitecte. 

Al 1954, un cop jubilat, va tornar a BCN juntament amb la seva esposa. El 24 d’agost de  1981 va morir.

Des del 1937 la casa Miret va quedar abandonada  i posteriorment venuda. 

BIBLIOGRAFIA

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35909
PEREZ ROMAGNOLI, Eduardo. Aproximaciones comparativas sobre los talleres metalúrgicos para la vitivinicultura moderna. Los pioneros Antoni Baldé, Gil Miret y Carlos Berri en Mendoza. Mundo agrario. V.8 n.15. la Plata ago/dic 2007.  

https://bdigital.uncu.edu.ar/objetos_digitales/9327/arquitectos-en-mendoza-web.pdf

Actes ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

Hemeroteca La Vanguardia