Joan Piferrer i Bachs (1676-1750), nació en Sant Pere de Vilamajor, hijo De payeses de la misma población Bartomeu y Paula. Se debió trasladar a Barcelona para trabajar en algún gremio hacia 1690. Desconocemos el porqué optó por el de los libreros, corporación de la que pasara a formar parte el 15 de junio de 1698. Se casa en 1702 con Josefa Llopis, hija del destacado librero Josep Llopis que ya se encontraba establecido desde 1693 en la Plaza del Angel, falleciendo cuatro años después de su enlace con Joan sin dejar descendencia.
Contrajo nuevo matrimonio en el año 1709 con Teresa Pou, hija del sombrerero Pau Pou con la que tuvo diez hijos. El mayor, Tomás, nacido en 1715, será el futuro heredero universal, designado por su madre, nombrada a su vez heredera por su esposo con plenos poderes sobre las propiedades de la familia. De los demás hijos solo sabemos que Francisco, José, Teresa y Maria ingresaron en el clero regular; de Josefa, M. Rosa y Gertrudis, que las dos primeras casaron con un adroguer y un botiguer; Nicolás estudió en la universidad y se trasladó con posterioridad a Madrid con su hermano Antonio, un pequeño comerciante que se fue a la capital del reino hacia finales de los años sesenta, para abrir allí una librería que regentaría hasta su muerte y después su esposa Teresa Garriga. Ambos, Antonio y Teresa, actuaron con frecuencia como uno de los gestores de los intereses de los Piferrer barceloneses en Madrid, y muy particularmente dentro de la Real Compañía de Impresores y Libreros del Reino de la que formaron parte desde su fundación en 1763.
La actividad de Joan se centró, de forma exclusiva, entorno a todo lo relacionado con el mundo del impreso. Sin embargo, por lo menos hasta 1715 o 1716, su negocio fue la librería. En las pocas impresiones destacables anteriores a estas fechas aparece como editor, ("vendese en Casa de Juan Piferrer") de los trabajos que encargaba para su impresión, sobre todo a la imprenta Comellas. Será a lo largo de los años veinte cuando se vaya afirmando un interés mayor por la ejecución de libros, combinando progresivamente la producción en una imprenta propia con su principal vertiente de librero y comerciante de libros.
Tras la muerte en 1750 de Joan Piferrer paso a ser la cabeza del negocio familiar su mujer Teresa Piferrer Pou hasta su fallecimiento a comienzos de 1764
Article extret del llibre:
"Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer".
F. Xavier Burgos /Manuel Pega
dilluns, de juny 08, 2009
diumenge, de maig 17, 2009
La història del càmping de Vilamajor
EDICTE de 27 de setembre de 1994, sobre un acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Sant Pere de Vilamajor
La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 15 de juny de 1994, adoptà, entre altres, l'acord següent:
Exp.: 708/94
Autorització en sòl no urbanitzable per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor
L'expedient de sol•licitud d'autorització per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, ha estat formulat per la Plana del Montseny, SA, de conformitat amb el procediment previst a l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
L'any 1985 el senyor Gonzalo Calvo Ferrer va iniciar la instal•lació d'un càmping en aquesta finca. L'Ajuntament va tramitar una sol•licitud d'autorització per instal•lar-hi un càmping-masia que va denegar en la sessió d'11 de desembre de 1985 la Comissió perquè el projecte no responia a aquesta modalitat i perquè la qualificació de la finca i les seves característiques no la feien apta per al tipus de càmping projectat.
Per part de la Secció de Disciplina de la Direcció General d'Urbanisme es va seguir el corresponent expedient sancionador contra les obres executades i es va imposar una multa de 794.100 ptes. segons resolució del director general d'Urbanisme de 27 d'abril de 1987, que va ser reduïda després per la resolució d'un recurs a 357.000 ptes.
Tot i això, va continuar en funcionament el càmping en aquesta finca, malgrat diverses ordres de suspensió de l'activitat cursades per l'Ajuntament.
En data 5 de març de 1992 hi ha una resolució del director general d'Urbanisme en què declara l'existència d'una flagrant infracció urbanística greu, i que ordena la suspensió immediata de les obres i l'activitat de càmping provisionalment per tres mesos, adreçada a la nova titular del càmping, la senyora Isabel Martínez Quesada.
En data 12 de març de 1993 i després de tramitar el corresponent expedient disciplinari el conseller resol mantenir la suspensió de les obres i l'ús de càmping, perquè es tracta d'un ús contrari al planejament, i requerir la promotora perquè sol•liciti la corresponent llicència urbanística.
Contra aquesta resolució s'ha interposat recurs contenciós administratiu.
El projecte que es va denegar en data 11 de desembre de 1985 preveia la instal•lació en aquesta finca de 50 unitats d'acampada, en la modalitat de càmping-masia.
En data 27 de maig de 1992 el Departament de Comerç, Consum i Turisme demana informe en relació amb el càmping la Plana del Montseny, que preveu una instal•lació de 3a categoria amb 137 places d'acampada en aquesta mateixa finca.
En data 14 de març de 1994 el senyor Joaquín de Ribot Targarona, en representació de l'entitat mercantil la Plana del Montseny, SA, demana a aquesta Comissió d'Urbanisme que s'autoritzi la instal•lació del càmping, per tal de poder seguir la tramitació davant el Departament Comerç, Consum i Turisme. Manifesta que ha fet aquesta petició a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, el qual no l'ha cursada.
Traslladada aquesta petició a l'Ajuntament, demanant el projecte per seguir el tràmit d'autorització d'obres en sòl no urbanitzable, en data 11 d'abril de 1994 es tramet un acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament pel qual es desestima la sol•licitud de legalització, en sintonia amb les resolucions i els criteris adoptats pel mateix Ajuntament, en considerar incompatible l'activitat proposada per la seva negativa influència respecte del seu entorn i per tractar-se de terrenys destinats a conreu, qualificats com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i agrícola.
La normativa del Pla general no regula l'ús de càmping en el sòl no urbanitzable. Tanmateix assenyala, d'acord amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la possibilitat d'autoritzar instal•lacions d'utilitat pública o interès social que s'hagin d'emplaçar en medi rural. Aquesta possibilitat però resulta limitada per l'especial protecció a què estan sotmesos els terrenys per raó de la seva qualificació. D'acord amb l'article 128.2 esmentat, els sòls no urbanitzables especialment protegits no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que es protegeix. En concret, es tracta en el supòsit present d'una protecció que abasta els valors forestals o agrícoles de les finques.
Cal tenir en compte que la regulació del sòl no urbanitzable del municipi de Sant Pere de Vilamajor és especialment protectora dels elements naturals per la seva posició en el Parc Natural del Montseny declarat per la Unesco com a reserva de la biosfera i pels valors paisatgístic i ambientals del municipi.
Per la classificació urbanística dels terrenys i de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aquesta instal•lació només pot ser autoritzada, amb les condicions que calgui assenyalar, si s'aprecia la seva utilitat pública o interès social, tot valorant la idoneïtat del seu emplaçament a la finca concreta que es proposa.
Per bé que aquesta situació del municipi de Sant Pere de Vilamajor comporta un atractiu turístic que pot fer viable econòmicament la instal•lació d'un càmping, la mateixa protecció d'aquest paratge protegit impedeix l'autorització d'implantacions turístiques que puguin degradar el medi on s'ubiquen.
La utilitat pública o l'interès social de la instal•lació per potenciar l'oferta turística en el municipi no s'aprecia per part de l'Ajuntament que, en aquest cas, es manifesta, i s'ha manifestat repetidament, contrari a aquesta instal•lació ja que considera que degrada el medi natural on s'implanta.
Aquesta Comissió comparteix aquesta apreciació ja que considera prevalent en aquest municipi la utilitat pública i l'interès social general que té la protecció del medi natural.
Per tot això i tal com es desprèn de les actuacions portades a terme per aquesta administració des de l'any 1985, no es considera admissible la instal•lació d'un càmping en aquesta finca, consideració que no es pot modificar pel fet de l'existència de la instal lació ja que s'ha implantat il•legalment desobeint reiterades ordres de suspensió de les obres i activitat.
A més, el projecte presentat ni tan sols recull totes les activitats que, sense autorització, es porten a terme com és el destinar els terrenys adjacents al càmping a aparcament i exposició de caravanes.
L'existència d'aquest aparcament i d'una explotació cavallar dins la mateixa finca contribueix, respectivament, a deteriorar la qualitat paisatgística d'aquest indret i a empitjorar les condicions de salubritat i higiene que requereix una implantació com la sol•licitada que comporta una important afluència de persones.
En el tràmit d'informació pública de l'expedient, obert per mitjà d'un Anunci al DOGC núm. 1896, de 13.5.1994, s'ha presentat un escrit de Depana, on demana que es tingui aquesta entitat per interessada a l'expedient, se li notifiquin actuacions posteriors, en les quals es demana que es tinguin en compte criteris de conservació de l'entorn continguts en el nostre ordenament.
Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:
-1 Denegar, de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la sol•licitud d'autorització d'obres per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, formulada per la Plana del Montseny, SA, i tramitada segons el procediment que assenyala l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
- 2 Comunicar-ho a l'Ajuntament, a la persona interessada i a Depana.
- 3 Donar trasllat d'aquest acord a la Secció de Disciplina Urbanística de la Direcció general d'Urbanisme i al Departament de Comerç, Consum i Turisme.
Contra l'acord anterior, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs ordinari davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d'un mes a comptar de la data de publicació d'aquest Edicte. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que hi hagi cap resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
Barcelona, 27 de setembre de 1994
Blanca Feliu i Borrell
Secretària de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona
La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 15 de juny de 1994, adoptà, entre altres, l'acord següent:
Exp.: 708/94
Autorització en sòl no urbanitzable per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor
L'expedient de sol•licitud d'autorització per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, ha estat formulat per la Plana del Montseny, SA, de conformitat amb el procediment previst a l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
L'any 1985 el senyor Gonzalo Calvo Ferrer va iniciar la instal•lació d'un càmping en aquesta finca. L'Ajuntament va tramitar una sol•licitud d'autorització per instal•lar-hi un càmping-masia que va denegar en la sessió d'11 de desembre de 1985 la Comissió perquè el projecte no responia a aquesta modalitat i perquè la qualificació de la finca i les seves característiques no la feien apta per al tipus de càmping projectat.
Per part de la Secció de Disciplina de la Direcció General d'Urbanisme es va seguir el corresponent expedient sancionador contra les obres executades i es va imposar una multa de 794.100 ptes. segons resolució del director general d'Urbanisme de 27 d'abril de 1987, que va ser reduïda després per la resolució d'un recurs a 357.000 ptes.
Tot i això, va continuar en funcionament el càmping en aquesta finca, malgrat diverses ordres de suspensió de l'activitat cursades per l'Ajuntament.
En data 5 de març de 1992 hi ha una resolució del director general d'Urbanisme en què declara l'existència d'una flagrant infracció urbanística greu, i que ordena la suspensió immediata de les obres i l'activitat de càmping provisionalment per tres mesos, adreçada a la nova titular del càmping, la senyora Isabel Martínez Quesada.
En data 12 de març de 1993 i després de tramitar el corresponent expedient disciplinari el conseller resol mantenir la suspensió de les obres i l'ús de càmping, perquè es tracta d'un ús contrari al planejament, i requerir la promotora perquè sol•liciti la corresponent llicència urbanística.
Contra aquesta resolució s'ha interposat recurs contenciós administratiu.
El projecte que es va denegar en data 11 de desembre de 1985 preveia la instal•lació en aquesta finca de 50 unitats d'acampada, en la modalitat de càmping-masia.
En data 27 de maig de 1992 el Departament de Comerç, Consum i Turisme demana informe en relació amb el càmping la Plana del Montseny, que preveu una instal•lació de 3a categoria amb 137 places d'acampada en aquesta mateixa finca.
En data 14 de març de 1994 el senyor Joaquín de Ribot Targarona, en representació de l'entitat mercantil la Plana del Montseny, SA, demana a aquesta Comissió d'Urbanisme que s'autoritzi la instal•lació del càmping, per tal de poder seguir la tramitació davant el Departament Comerç, Consum i Turisme. Manifesta que ha fet aquesta petició a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, el qual no l'ha cursada.
Traslladada aquesta petició a l'Ajuntament, demanant el projecte per seguir el tràmit d'autorització d'obres en sòl no urbanitzable, en data 11 d'abril de 1994 es tramet un acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament pel qual es desestima la sol•licitud de legalització, en sintonia amb les resolucions i els criteris adoptats pel mateix Ajuntament, en considerar incompatible l'activitat proposada per la seva negativa influència respecte del seu entorn i per tractar-se de terrenys destinats a conreu, qualificats com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i agrícola.
La normativa del Pla general no regula l'ús de càmping en el sòl no urbanitzable. Tanmateix assenyala, d'acord amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la possibilitat d'autoritzar instal•lacions d'utilitat pública o interès social que s'hagin d'emplaçar en medi rural. Aquesta possibilitat però resulta limitada per l'especial protecció a què estan sotmesos els terrenys per raó de la seva qualificació. D'acord amb l'article 128.2 esmentat, els sòls no urbanitzables especialment protegits no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que es protegeix. En concret, es tracta en el supòsit present d'una protecció que abasta els valors forestals o agrícoles de les finques.
Cal tenir en compte que la regulació del sòl no urbanitzable del municipi de Sant Pere de Vilamajor és especialment protectora dels elements naturals per la seva posició en el Parc Natural del Montseny declarat per la Unesco com a reserva de la biosfera i pels valors paisatgístic i ambientals del municipi.
Per la classificació urbanística dels terrenys i de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aquesta instal•lació només pot ser autoritzada, amb les condicions que calgui assenyalar, si s'aprecia la seva utilitat pública o interès social, tot valorant la idoneïtat del seu emplaçament a la finca concreta que es proposa.
Per bé que aquesta situació del municipi de Sant Pere de Vilamajor comporta un atractiu turístic que pot fer viable econòmicament la instal•lació d'un càmping, la mateixa protecció d'aquest paratge protegit impedeix l'autorització d'implantacions turístiques que puguin degradar el medi on s'ubiquen.
La utilitat pública o l'interès social de la instal•lació per potenciar l'oferta turística en el municipi no s'aprecia per part de l'Ajuntament que, en aquest cas, es manifesta, i s'ha manifestat repetidament, contrari a aquesta instal•lació ja que considera que degrada el medi natural on s'implanta.
Aquesta Comissió comparteix aquesta apreciació ja que considera prevalent en aquest municipi la utilitat pública i l'interès social general que té la protecció del medi natural.
Per tot això i tal com es desprèn de les actuacions portades a terme per aquesta administració des de l'any 1985, no es considera admissible la instal•lació d'un càmping en aquesta finca, consideració que no es pot modificar pel fet de l'existència de la instal lació ja que s'ha implantat il•legalment desobeint reiterades ordres de suspensió de les obres i activitat.
A més, el projecte presentat ni tan sols recull totes les activitats que, sense autorització, es porten a terme com és el destinar els terrenys adjacents al càmping a aparcament i exposició de caravanes.
L'existència d'aquest aparcament i d'una explotació cavallar dins la mateixa finca contribueix, respectivament, a deteriorar la qualitat paisatgística d'aquest indret i a empitjorar les condicions de salubritat i higiene que requereix una implantació com la sol•licitada que comporta una important afluència de persones.
En el tràmit d'informació pública de l'expedient, obert per mitjà d'un Anunci al DOGC núm. 1896, de 13.5.1994, s'ha presentat un escrit de Depana, on demana que es tingui aquesta entitat per interessada a l'expedient, se li notifiquin actuacions posteriors, en les quals es demana que es tinguin en compte criteris de conservació de l'entorn continguts en el nostre ordenament.
Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:
-1 Denegar, de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la sol•licitud d'autorització d'obres per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, formulada per la Plana del Montseny, SA, i tramitada segons el procediment que assenyala l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.
- 2 Comunicar-ho a l'Ajuntament, a la persona interessada i a Depana.
- 3 Donar trasllat d'aquest acord a la Secció de Disciplina Urbanística de la Direcció general d'Urbanisme i al Departament de Comerç, Consum i Turisme.
Contra l'acord anterior, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs ordinari davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d'un mes a comptar de la data de publicació d'aquest Edicte. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que hi hagi cap resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
Barcelona, 27 de setembre de 1994
Blanca Feliu i Borrell
Secretària de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona
La catalanització de Sant Pere de Vilamajor
DECRET 78/1982, de 18 de març, que fa referència al canvi de nom del municipi de San Pedro de Vilamajor pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor.
L'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor ha considerat adient el canvi del nom pel qual ara es coneix el municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor i, a tal efecte, d'acord amb les facultats que li atorguen els articles 22 de la Llei de Règim Local i 34 del Reglament de Població i Demarcació Territorial, de 17 de maig de 1952, va tramitar l'expedient oportú per tal que se li concedís l'autorització que exigeixen els articles esmentats.
En el dit expedient s'han complert totes les formalitats que estatueixen els preceptes legals i reglamentaris vigents i també n'han emès els preceptius informes l'Excma. Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans.
Atès que en realitat no es tracta d'un canvi de nom en el sentit de substituir-lo per un altre de nou o estrany, sinó de fixar el que correspon a una correcta grafia catalana.
Per tant, segons el que estableix l'article 1.2.3 del Reial Decret 2115/1978, de 26 de juliol, a proposta del Conseller de Governació i d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
Article únic.- S'autoritza l'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor a canviar el nom 'aquest municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor, el qual correspon a la seva tradició cultural, històrica i literària.
Barcelona, 18 de març de 1982
Jordi Pujol
President de la Generalitat
de Catalunya
L'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor ha considerat adient el canvi del nom pel qual ara es coneix el municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor i, a tal efecte, d'acord amb les facultats que li atorguen els articles 22 de la Llei de Règim Local i 34 del Reglament de Població i Demarcació Territorial, de 17 de maig de 1952, va tramitar l'expedient oportú per tal que se li concedís l'autorització que exigeixen els articles esmentats.
En el dit expedient s'han complert totes les formalitats que estatueixen els preceptes legals i reglamentaris vigents i també n'han emès els preceptius informes l'Excma. Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans.
Atès que en realitat no es tracta d'un canvi de nom en el sentit de substituir-lo per un altre de nou o estrany, sinó de fixar el que correspon a una correcta grafia catalana.
Per tant, segons el que estableix l'article 1.2.3 del Reial Decret 2115/1978, de 26 de juliol, a proposta del Conseller de Governació i d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
Article únic.- S'autoritza l'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor a canviar el nom 'aquest municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor, el qual correspon a la seva tradició cultural, històrica i literària.
Barcelona, 18 de març de 1982
Jordi Pujol
President de la Generalitat
de Catalunya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)