Des de quan existeix Vilamajor? Per respondre a la pregunta ens hem de basar en les diferents fonts d’informació existent.
La resta més antiga és La Nena, una devesa ibera localitzada entre els murs de Can Canal i amb una datació imprecisa però situada entre els segles IV i III abans de la nostra era. Malauradament no és una font fiable per què l’escultura va poder ser traslladada d’un indret desconegut fins a la masia.
El document més antic que ens parla de Vilamajor és la làpida del prevere Orila la qual data de l’any 872, el que ens situaria a finals del segle IX, en ple procés repoblador de les terres abandonades per les escomeses sarraïnes.
Hom pot observar que entre l’un i l’altre hi ha més de 12 segles de diferència. Més de 1200 anys!!. Que hi havia a Vilamajor?
La resposta és fàcil: no es sap. Només podem fer elucubracions i hipòtesi basat en diverses fonts d’informació. Una d’elles és l’anàlisi dels topònims existents, molt especialment del que dóna nom al municipi: Vilamajor.
El punt de partida és l’ordenament poblacional que imposa l’Imperi Romà a les províncies hispàniques basat en el fundus que força l’abandonament dels assentament ibèrics en alçada vers el pla. Així, en l’època imperial romana, la majoria de les explotacions agrícoles es concentren a les àrees planeres, a prop de les principals vies de comunicació i a prop dels cursos fluvials. Es construeixen noves zones residencials amb el domus com a principal arquitectura.
La crisi de l’Imperi porta que al llarg dels segles V i VI, els vells edificis del domus es deteriorin i s’abandonin definitivament. Les invasions germàniques transforma el paisatge convertint els domus en una nova àrea de transformació o d’emmagatzematge. Durant el segle VII els poblaments es tornen més petits i més dispersos, situant el centre a dalt d’un petit pujolet, més fàcil de defensar que no pas la plana. Reben el nom de villae.
El que avui coneixem com a Vilamajor (Sant Pere i sant Antoni) es trobava formada per sis villae: Magore (Sant Pere),: Brucarias (Brugueres), Cannes (Canyes), Rasa (el Pla de Sant Antoni), Goma (Vilanova de Vilamajor) i Riffa (Sant Jaume de Rifà).
Foren en aquesta època quan es van començar a construir les primeres esglésies o oratoris.
Si sou àvids us haureu donat compte que la successió de fets coincideix plenament amb les fonts d’informació demostrades existents. Tot plegat fa pensar que el nostre passat més allunyat demostrable, encara que sigui per proves circumstancials, cal situar-lo al segle VII amb el naixement de les villae visigodes. Possiblement també existia Vilamajor durant l’època romana, i probablement durant els ibers, però el fets és difícil de demostrar.
dimarts, de març 16, 2010
dilluns, de febrer 08, 2010
L'expansió territorial de Vilamajor al segle XIII
Les restes més antigues de poblament en l'actual territori benidormer es troben al Tossal de la Cala, indret que fou abandonat pels poblaments cristians posteriors. El poblament cristià s'encetà amb l'atorgament, el 20 de juliol de 1249, a P. Gual de Vilamajor i uns altres quatre pobladors de l'alqueria de Liriet, que fitava amb els termes de Polop, Finestrat i Sanxet.
Una alqueria és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població. Té similitud amb la vil·la romana.
Una alqueria és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població. Té similitud amb la vil·la romana.
Història d'una agressió (Vilamajor 1404)
Muestra del ambiente de inseguridad y ejemplo de violencia gratuita pudo ser la agresión hecha a Francesc Amat, vicario de Sant Pere de Vilamajor, que es golpeado en la cabeza sin motivo aparente por tres jóvenes que no eran de la villa, Cebrià Canyelles de Cardedeu, Esteve Giner de la Roca y Bonanat Forts, hijo del rector de Santa Agnes de Malenyes.
El hecho es que estos jóvenes hacían ruido («meteren só») cerca de la casa del clérigo, molestándolo, ya que se encontraba enfermo. Éste les pide que se vayan. Como no le hacen caso, sale de la casa armado («pres ballesta, e crots e passadors») y los tres hombres huyen. Entonces decide seguirlos para averiguar quienes eran. Cuando los encuentra recibe una grave paliza:
«E llavors los dits tres homes partiresen d’aquí. Lo dit Ffrancesc volent saber qui eren anal.se’n detrás. E com fou en la dita vila ell trobà, segons que lo dit Ffrancesc dix .III.ªhomes ço és en Cebrià Canyelles de Cardedeu , Sthefans Giner de la Rocha i en Bonanat forts, fill del rector de Sancta Agnes, qui.l bateren bé. E per això ell meté so de viafors».
El vecindario acudió a ayudarle al pedir auxilio («meté so de viafors»). Posteriormente el «batlle» de Vilamajor apresaría a los culpables y abrió un roceso, del que envía una copia de la inquisición al tribunal episcopal. Sólo nos ha llegado el «translatum» de la encuesta que hizo el «batlle».
Entre la documentación estudiada encontramos diversos traslados de «informatios» que se instruyeron en tribunales seglares. En el citado proceso de 1404 del «batlle» de Cardedeu y Vilamajor contra Cebrià Canyelles, Esteve Diner y Bonanat Forts, los cuales habían dado una paliza al vicario de la iglesia de Vilamajor, el «batlle» recoge las declaraciones de testimonios y posteriormente envia una copia a la curia episcopal. Sólo se ha conservado el traslado de la inquisición del «batlle».
Desconocemos, por tanto, si el tribunal eclesiástico evocó la causa. Quizás no llevó a cabo ninguna diligencia posiblemente porque no le importaría que la causa fuera procesada por el tribunal seglar, ya que, aunque la víctima era eclesiástica, los acusados no eran clérigos, y daría por bueno el posible castigo impuesto por el tribunal seglar. No obstante, se trata de una suposición ya que no hemos encontrado documentos que lo corroboren
Font: SERRANO SEOANE, Yolanda. El sistema penal del Tribunal Eclesiástico de la Diócesis de Barcelona en la Baja edad Media. Primera parte. Estudio
El hecho es que estos jóvenes hacían ruido («meteren só») cerca de la casa del clérigo, molestándolo, ya que se encontraba enfermo. Éste les pide que se vayan. Como no le hacen caso, sale de la casa armado («pres ballesta, e crots e passadors») y los tres hombres huyen. Entonces decide seguirlos para averiguar quienes eran. Cuando los encuentra recibe una grave paliza:
«E llavors los dits tres homes partiresen d’aquí. Lo dit Ffrancesc volent saber qui eren anal.se’n detrás. E com fou en la dita vila ell trobà, segons que lo dit Ffrancesc dix .III.ªhomes ço és en Cebrià Canyelles de Cardedeu , Sthefans Giner de la Rocha i en Bonanat forts, fill del rector de Sancta Agnes, qui.l bateren bé. E per això ell meté so de viafors».
El vecindario acudió a ayudarle al pedir auxilio («meté so de viafors»). Posteriormente el «batlle» de Vilamajor apresaría a los culpables y abrió un roceso, del que envía una copia de la inquisición al tribunal episcopal. Sólo nos ha llegado el «translatum» de la encuesta que hizo el «batlle».
Entre la documentación estudiada encontramos diversos traslados de «informatios» que se instruyeron en tribunales seglares. En el citado proceso de 1404 del «batlle» de Cardedeu y Vilamajor contra Cebrià Canyelles, Esteve Diner y Bonanat Forts, los cuales habían dado una paliza al vicario de la iglesia de Vilamajor, el «batlle» recoge las declaraciones de testimonios y posteriormente envia una copia a la curia episcopal. Sólo se ha conservado el traslado de la inquisición del «batlle».
Desconocemos, por tanto, si el tribunal eclesiástico evocó la causa. Quizás no llevó a cabo ninguna diligencia posiblemente porque no le importaría que la causa fuera procesada por el tribunal seglar, ya que, aunque la víctima era eclesiástica, los acusados no eran clérigos, y daría por bueno el posible castigo impuesto por el tribunal seglar. No obstante, se trata de una suposición ya que no hemos encontrado documentos que lo corroboren
Font: SERRANO SEOANE, Yolanda. El sistema penal del Tribunal Eclesiástico de la Diócesis de Barcelona en la Baja edad Media. Primera parte. Estudio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)