Ramon Berenguer
III, comte de Barcelona entre el 1097 i 1131 i senyor del feu de Vilamajor, va
mantenir unes relacions molt hostils amb els sarrains ja que aquests eren l’
impediment per estendre el seu domini pel llevant peninsular. Per això va atacar Tortosa (1095) i Amposta
(1097) , encara que no va tenir èxit.
El seu matrimoni
amb Maria Rodrigo de Vivar, filla del Cid Campeador, li hauria pogut donar el
domini de tota la zona llevantina, si els almoràvits no haguessin interferit en
els seus propòsits. Aquest van ocupar València i, amb les seves ràtzies, van
arribar a saquejar els castells d’Olèrdola i Gelida el 1107 i amenaçar Barcelona el 1114, quan foren
rebutjats a Martorell. Per evitar que succeís de nou i per tal de reformar les
fronteres, va introduir les ordes militars de l’Hospital i del Temple a les
quals es va afiliar el 1130.
Els orígens dels
hospitalers, com un orde de cavalleria,
es remunten a l’any 1084 quan uns mercaders de la ciutat d’Amalfi, al
regne de Nàpols, van decidir fundar un hospital per a pelegrins al costat de
l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem sota l’advocació de Sant Joan
Baptista. La proximitat d’aquest temple va fer que el nou orde rebés el
nom d’Ordre de Sant Joan de l’Hospital
de Jerusalem. Després d ela conquesta de
la ciutat santa pels croats el 1099, el primer mestre de l’orde, en Gerard de
Sant Genies, de Provença, la qual formava part dels territoris d’en Ramon
Berenguer III, va decidir estendre l’obra
per Palestina, Síria i Europa, esquitxant d’hospitals la ruta de
pelegrinatge a Terra Santa.
El comte de
Barcelona va premiar aquesta orde per la feina feta amb la concessió d’un mas a
Vilamajor, tal com consta en el seu testament del 8 de juliol de 1131, just al
costat d’un altre que ja el tenien en possessió. Malauradament desconeixem on
es trobaven i qui eren aquest masos, però el fet demostra la presència, encara
que sigui indirecte, dels hospitalers a les nostres contrades.
Però no és l´única
prova de la presència d’aquest orde a
Vilamajor. Hi ha una altre, encara que es tracta d’una hipòtesi intuïtiva: els
hospitalers duien una capa de color negre amb una creu de vuit puntes al pit.
Aquesta mateixa creu la podem trobar en una de les parets de l’església
parroquial de Sant Pere. Podria estar relacionada?
Bibliografia
SANS i TRAVE, Josep Maria. Alguns aspectes de
l’establiment dels templers a Catalunya:Barberà. Quaderns d’història tarragonense, Núm 1. 1977
