dilluns, de maig 05, 2014

Els oficis de Vilamajor (segle XV-XVII). Quarta part.

La  vestimenta vinculada tant a la conservació generada pel propi home (la roba) com la produïda de formar artificial (combustió de material).

Els oficis representants del sector de la calefacció que trobem a Vilamajor eren:

1.- Paraire: Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana. Dins de la indústria de la llana, exercia l’element empresarial i directiu; comprava la llana, la pentinava, la cardava i la perxava, i finalment, la  donaven a treballar als teixidors, tintorers, abaixadors i es reservava els processos finals i la comercialització.  Fou un dels oficis més demandats i per això solem trobar més d’un paraire exercint seu ofici alhora.

De paraires hem tingut a Antoni Parera,  Jacint Bataller,  Francesc Riera,  Antoni Vallescar, Jacint Gaussacs o Joan Bataller.

2.-  Sabater. Arranjar les sabates que es trobaven malmeses era la principal funció dels sabaters. Si la sabata es trobava en un estat tant lamentable que el seu arranjament era impossible, calia fer-se una  de nova. El sabater també era l’encarregat de fer-ne les sabates noves. En Jaume Pujol i en Joan Ros foren dos sabaters els quals van coincidir en la mateixa època, el segle XVII.

3.- Teixidors: Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.  La única referència que tenim de l’existència d’un teixidor a Vilamajor data del 22 de gener de 1688 amb  Bernat  Simo teixidor  de lli .

3.- Drapers:  eren els venedors de draps o de teixits de llana.


4. Sastre: dins del procés productiu del tèxtil tenim el que duien la darrera part que era convertir la roba en una prendre per posar-se-la

Bibliografia

Actes ajuntament Sant Pere de Vilamajor

divendres, d’abril 18, 2014

Els oficis de Vilamajor (segles XV-XVII). Tercera part

Bracers: eren els jornalers o les persones que posaven a la disposició dels demés, a canvi d’un diners o menjar, la seva força. Solien viure a la casa amb la resta de família. D’això hi havia i molts de documentats a Vilamajor

Fossers: Persona que té per ofici cavar les fosses en un cementiri per a enterrar-hi els morts. Ofici necessari donat que ningu ho volia fer

Mercaders: persones que comerciaven amb qualsevol objecte. Podien tenir dues modalidats: el pages que un cop a la setmana (el dimarts) es convertia en mercader al vendre el seus productes al mercat de Vilamajor; o bé el mercader que anava de masia en masia oferint els seus productes

Hostaler: Es té coneixement de l’existència d’un hostal, molt probablement a la Vilanova de Vilamajor. Es tractava d’un monopoli reial el qual es donava en concessió a canvi d’un pagament, normalment anual. La seva funció era acollir aquells que estaven de pas i tenien prohibida la prostitució i al revenda d’articles.

Traginers: Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou. Durant molts anys feren possible l'intercanvi tant de mercaderies com d'informació entre masos, pobles i ciutats. Vilanova de Vilamajor fou un punt de trobada, parada i descans dels traginers i a la vegada veneraven al seu sant, Sant Antoni.

Mestre de minyons: ofici que anava a càrrec del consell de la universitat.  Un dels principals problemes era l’assistència dels nens a l’escola. El pagès preferia que els seus fills es dediquessin a donar-li un cop de ma a les tasques quotidianes que no pas anessin a l’escola. Malgrat tot, sabien que l’educació dels nens era important per això sempre posaven la mateixa excusa: l’escola està massa lluny de la casa. La universitat va posar fil a l’agulla i el  15/8/1688 van decidir que durant nou mesos s’ensenyarà a Sant Lleir i 3 mesos a l’església (això dona una idea que Vilanova de Vilamajor estava més habitada que Sant Pere de Vilamajor). El primer mestre documentat és de l’any 1687 i correspon, com no podia ser d’altra manera, a un mossèn, Joan Gorgol. Posteriorment han hagut el 1688 en mossen Matheu Sentenach, reverend Francesch Bou l’any 1688, Antoni  sabater fins el 1690. Pere Miquel Perpunter o el Pere Gesaz.


Donzelles: Dona no maridada al servei d'una senyora. Eren les minyones. Solien ser les  filles dels amos de les masies, les que no havien tingut sortida religiosa o bé no s’havien casat amb un hereu.