dilluns, de febrer 18, 2019

Dades de població de Sant Antoni de Vilamajor (1900-2018)

Us faig a les vostres mans tota una sèrie de dades demogràfiques actualitzades sobre la població de Sant Antoni de Vilamajor.

No faig cap anàlisi d'elles deixant al lector que extregui les seves pròpies conclusions. 




Evolució de la població  des de 1900 fins 2018
ANY
HOMES
DONES
TOTAL
2018
3.032
3.063
6.095
2017
2.990
3.015
6.005
2016
2.932
2.930
5.862
2015
2.896
2.893
5.789
2014
2.862
2.846
5.708
2013
2.865
2.852
5.717
2012
2.849
2.850
5.699
2011
2.784
2.771
5.555
2010
2.749
2.730
5.479
2009
2.726
2.718
5.444
2008
2.686
2.646
5.332
2007
2.546
2.545
5.091
2006
2.460
2.417
4.877
2005
2.339
2.288
4.627
2004
2.242
2.195
4.437
2003
2.110
2.079
4.189
2002
1.966
1.985
3.951
2001
1.871
1.855
3.726
2000
1.655
1.638
3.293
1999
1.526
1.535
3.061
1998
1.528
1.535
3.063
1996
1.389
1.432
2.821
1995
1.291
1.294
2.585
1994
1.231
1.244
2.475
1993
1.175
1.200
2.375
1992
1.099
1.161
2.260
1991
1.082
1.134
2.216
1990
1.013
1.043
2.056
1989
968
997
1.965
1988
934
951
1.885
1987
912
918
1.830
1986
910
911
1.821
1981
0
0
1.648
1970
0
0
1.402
1960
0
0
1.211
1950
0
0
1.212
1940
0
0
1.269
1930
0
0
1.134
1920
0
0
1.025
1910
0
0
913
1900
0
0
843


Población de Sant Antoni de Vilamajor por sexo y edad 2018 (grupos quinquenales)
Edad
Hombres
Mujeres
Total
0-5
147156303
5-10
188165353
10-15
202178380
15-20
151167318
20-25
147159306
25-30
167144311
30-35
188200388
35-40
244233477
40-45
263248511
45-50
242258500
50-55
224246470
55-60
245228473
60-65
198172370
65-70
139133272
70-75
103105208
75-80
6779146
80-85
5688144
85-
61104165
Total
3.0323.0636.095











Habitantes segun Pais de Nacimiento
Pais2018Dif (2017)
Bulgaria
50
Francia
312
Italia
170
Polonia
21
Portugal
40
Reino Unido
10-2
Alemania
18-3
Rumanía
12-6
Ucrania
13-1
Rusia
94
Argelia
1-1
Marruecos
730
Senegal
160
Cuba
21
República Dominicana
231
Argentina
25-5
Bolivia
199
Brasil
160
Colombia
239
Chile
61
Ecuador
81
Paraguay
20
Perú
111
Uruguay
213
Venezuela
132
China
6-3
Pakistán
1-1
Otros
1301









Top Municipal % Habitantes nacidos en otro pais
Provincia
Municipio
Posició
%
Navarra
1.379
12,94
Barcelona
1.755
11,37
Barcelona
1.768
11,31
Barcelona
2.263
9,80
Barcelona
2.466
9,24
Barcelona
2.754
8,48
Barcelona
2.755
8,48
Caceres
2.756
8,48
Barcelona
2.768
8,43
Barcelona
3.520
6,82





Evolucion Nacimientos y Defunciones desde 1996 hasta 2017
AñoNacimientosFallecidosDiferencia
2017594910
201652457
2015755322
2014593920
201348453
2012594118
2011674027
2010723042
200953467
2008673433
2007643232
2006734033
2005503614
2004503812
2003493019
2002482523
2001482721
2000423012
1999342212
199833249
1997432122
19962628-2





Evolucion Matrimonios desde 1996 hasta 2017
AñoMatrimonios
201736
201624
201519
201428
201331
201233
201126
201027
200920
200814
200725
200629
200528
200424
200321
200224
200123
200021
199919
199816
199716
199616


BIBLIOGRAFIA

Http://www.foro-ciudad.com
Cap comentari:

dilluns, de gener 21, 2019

Ateneus de Vilamajor

Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes. El terme ateneu prové d'Atena, deessa grega de la saviesa, d'on es deriva athenaîon (en grec), el temple d'Atena, i d'aquí, el llatí athenaeum, la gran escola romana.
Ateneu és el terme genèric, ja que, de fet, es pot trobar un munt de noms per a tipologies d'entitats molt similars: societat obrera, casino, foment, centre, grup coral, associació recreativa, patronat catòlic, etcètera. En gran mesura el nom de les entitats ens indiquen quina ideologia o tendència política hi havia darrere la fundació de l’entitat.
En el marc de la Revolució Industrial i la Renaixença literària, al llarg del XIX es generalitzaren els ateneus populars que aspiraven a difondre la cultura i alfabetitzar la població. Sovint anaven lligats a moviments de recuperació cultural (com l'Ateneu Barcelonès) o de debat polític, com els ateneus llibertaris o els ateneus federals, fruit de l'efervescència obrera del moment. Al llarg de l'època de la Restauració el prestigi d'aquest tipus d'entitat era tan gran que diversos moviments ideològics en copiaren el patró: el catolicisme, el carlisme, els llibertaris…
L'origen d'aquestes institucions el podem trobar en les societats científico-literàries establertes a Europa al llarg del segle XVIII com ara l'Athenée de Paris (1785) o l'Athenée des Arts (1792); institucions per a classes privilegiades on es difonia la cultura entre els seus associats. Ara bé, en implantar-se el model d'ateneus a Catalunya aviat va prendre la característica que els diferencia de la resta d'Europa: la seva vocació instructora dirigida a millorar la formació de les classes més desafavorides. La primera experiència d'associacionisme per a l'assoliment d'un benefici comú dels associats la podríem trobar en el Comú de Particulars de la Pobla de Segur fundat el 1820 per a la construcció d'un molí fariner que evités l'ús privatiu a què es veien sotmesos els veïns per l'ús d'un molí veí.
Les primeres mostres d'ateneisme pròpiament dit les trobem l'any 1836 en la redacció d'uns primers estatuts que no es van arribar a constituir fins a l'any 1860 amb la creació de l'Ateneu Català. Ara bé, durant aquests 24 anys de diferència es constitueix, l'any 1854 a Mataró, la Societat d'Amics de la Instrucció, que un any després passaria a anomenar-se Ateneu Mataroní, que podria ser considerat la primera institució catalana que duu el nom d'ateneu. La manca d'un marc legal definit per a la constitució d'associacions obligava als fundadors dels primers ateneus a la redacció d'uns estatuts fundacionals que definissin explícitament un caràcter apolític i a tenir extrema cura de les bones relacions envers les autoritats civils per tal d'evitar-ne el recel. Anys més tard i en plena davallada d’aquest model associatiu, es va fundar a Sant Pere de Vilamajor, l’any 1914,  el Cercle de la Joventut dedicat a crear espais  o activitats d’esbarjo, molt necessaris en una societat rural. 
A meitats segle XIX, la industrialització va comportar diversos canvis en el sistema productiu i en les condicions de vida dels treballadors, desencadenant un progressiu descontentament. A més, diverses crisis comercials, la manca de condicions polítiques, així com l'arribada de noves ideologies per a una massa social descontenta comportarien la necessitat d'organització tot i no existir un marc legal definit per a l'associacionisme.

Tot i la voluntat inicial de desproveir-se de tota intenció política, amb el pas del temps i especialment a començaments del segle XX, molts ateneus comencen a marcar clarament una tendència política. Tot i l'ampli ventall de tendències polítiques que queden reflectides en la conformació d'ateneus, és el republicanisme en tota la seva amplitud de matisos (federal, radical, catalanista, etcètera) el que té una més bona relació amb el moviment ateneístic. Fins i tot arriben a haver ateneus emparats directament per partits polítics que els veuen com plataformes on difondre propaganda a través de cursos, seminaris i xerrades i augmentar la seva influència en l'electorat. Aquesta tendència es dispara durant el primer terç del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
Als anys 30 del segle XX els ateneus llibertaris crearen una xarxa de centres per posar en pràctica els estils de vida inspirats per llur ideologia. També en aquell temps pogueren aparèixer els ateneus republicans, basats en el foment de la cultura catalana i les idees de progrés social. De fet durant la Segona república sovint també prengueren el nom d'ateneu les diverses seccions locals dels partits polítics i dels sindicats. Un exemple ho tenim amb el Centre Català Republicà de Sant Pere de Vilamajor, conformat l’any 1930 i dedicat a l’esbargiment dels seus associats; o el Centre Cultural Instructiu de Sant Antoni de Vilamajor que va iniciar les seves activitats culturals l’any 1935

BIBLIOGRAFIA
ARNABAT R, FERRER. X. ATENEUS. CULTURA I LLIBERTAT. ASSOCIACIONISME A LA CATALUNYA CONTEMPORÀNIA. Federació d’Ateneus de Catalunya. Barcelona, 2015, 415 p. ISBN: 978-84-606609-8-9


Cap comentari:

dimecres, de gener 02, 2019

El nucli de Sant Pere de Vilamajor a l'any 1962. Vistes aèries


Mostra de fotografies aèries del nucli de Sant Pere de Vilamajor realitzades el 25/11/1962







Font: Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-564 / TAF HELICÒPTERS, SA
Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)