La Plaça Catalunya de Sant Antoni de Vilamajor

El catalanisme va néixer durant la dècada dels anys 30 del segle XIX i el va articular la població més humil al voltant de la llengua catalana, l’única que coneixien. El moviment va entroncar-se de seguida amb el romanticisme de caire historicista que en aquell moment s’expandia per tot el continent europeu.

La conseqüència de tot aquell procés va ser un envigoriment generalitzat de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Però va ser arran de l’organització dels Jocs Florals a mitjan segle XIX que el catalanisme va començar a agafar una veritable embranzida. Aquest període s’ha definit com a ‘Renaixença’ i va ser un moment en el qual es va viure un destacat auge cultural i també econòmic que només es va estroncar amb el cop d’estat militar de l’any 1936 i la Guerra Civil.

Sant Antoni de Vilamajor no va restar al marge i  imbuït pel moviment va decidir, en el mes de setembre de 1899, esborrar el ridículs noms castellans dels carrers rebatejant-los amb personatges, persones o objectes en català, donant  a més  a una plaça el nom de Plaça Catalunya , la qual, actualment, desconeixem quina és.

BIBLIOGRAFIA

BATLLE, Joan. Calendari català per l’any 1899. L’Arxiu. Barcelona

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1012056&posicion=3&presentacion=pagina

Bartomeu Molins; un vilamajorenc a les galeres reials

El divendres 15 de febrer de 1602, mossèn Francesc Montalt, síndic del General, per ordre del consistori de Barcelona, ha anat tres vegades a casa del lloctinent general, el Duc de Feria, per suplicar-li  que treiés de la galera de don Carlos Doria, que es present al port de la ciutat, a Bartomeu Molins, àlies Poca-Roba, de Vilamajor, el qual havia acabat la pena per la qual havia estat condemnat. 

El lloctinent respon que  el  pres havia robat diners del Rei i que no se li podia deixar en llibertat fins que retornés els diners trets. El síndic li  replicà que Bartomeu no havia tret diners i explica que estant a la galera  un moro, que havia de ser traslladat fins una altre galera, va dir-li al capità que el Molist li devia 7 o 8 ducats. El capità li va deixar els diners i Molist li va prometre  que li pagaria un cop arribessin a Barcelona amb l’ interès corresponent. Al·lega que els diners són del capità encara que ell digui que són del Rei. El lloctinent diu que escoltarà les parts i decidirà. 

BIBLIOGRAFIA

Dietaris de la Generalitat de Catalunya

Festa Major de Sant Antoni de Vilamajor l'any 1983: els canvis en la xarxa comercial

La importància del document no és pas el contingut de la festa major sinó els establiments que van col·laborar. Fixeu-vos-hi com en 35 anys ha canviat la xarxa comercial del poble: encara hi ha establiments que avui en dia encara existeixen, i com n'hi ha d'altres desapareguts.  Doneu-li un cop d'ull i rememoreu tempos antics.