Com en la història de Cristòfor Colom, a l’hora de cercar informació sobre el seu naixement, ens trobem amb informacions ben dispars.
La versió aragonesa situa el naixement a Osca i la versió catalana ho fa a Sant Pere de Vilamajor (Vallés). Com ens deia la doctora Maria Eugenia Cadeddu en el Centre de Recerca a Càller (Sardenya): " És evident que el polític utilitza la història, pel que a ell el pugui servir". Si no els hi serveix la nostra història real, l’esborren de la nostra memòria, l’enderroquen, la re-interpreten o simplement se la inventen.
Catalunya ja existia. L’avi d’Alfons, Ramon Berenguer III Comte de Barcelona, al convocar a tots els nobles dels comtats, per fer front a un atac almoràvit, va utilitzar, per primera vegada, la paraula Catalunya per designar tots els comtats dependents, directa o indirectament, del Comtat de Barcelona.
La etimologia és dubtosa però en teoria ve del llatí castellum, a partir de la forma romanç "castlán". Si és així, Catalunya i Castella son dos variants de la mateixa paraula.
El poble de Vilamajor (Villa Maiori) té molt clar que Alfons el Trobador era català. La Colla de Geganters i Grallers de Sant Pere de Vilamajor, té per gegant a l’Alfons i com a geganta la Loreto. Al contrari del que es pensa molta gent, la Loreto no era la reina, era la dida del infant Alfons, quan encara es deia Ramon Berenguer:
"El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa, la regina Peronella d'Aragó, passaven llargues estades al seu castell de Vilamajor. En una de les seves estades, el 1157, la regina Peronella es va posar de part i va néixer el comte-rei Alfons. La regina Peronella va buscar una persona del poble que fes de dida pel seu fill, i va escollir la Loreto de can Clavell, que no sortia mai de palau, i tenia la pell molt i molt blanca.".
Son altres maneres de interpretar i difondre la cultura d’un poble. Mentre uns vesteixen les seves arrels amb noms i cares, els de Molins de Rei les fan desaparèixer de la història, les despullen fins deixar-les sense corona ni capa, a punt per entrar a la cambra de l’oblit. A Vilamajor també tenen el cap-gros de Pere III el Cerimoniós, que els va atorgar el títol de Carrer i Braç de la Reial Ciutat de Barcelona, i el cap-gros de Joan I el Caçador per ratificar el títol de carretatge. Molins de Rei, mai s’ha anomenat Molins del Bernat, ni Molins del Ferrer, com sembla que volen transmetre, els ideòlegs polítics dominants de la Vila, des de fa dècades. L’origen del poble dels molins, el podem trobar en els Molins del riu Llobregat (Lupricato), la Marca Hispànica.
La data de naixement de l’Alfons també genera conflicte. Uns diuen que va néixer l’any 1157 i altres el 1154. En canvi, al parlar de la mort, per una vegada, els historiadors es posen d’acord en la data i el lloc. Sembla ser que el 25 d’abril de 1196 va morir a Perpinyà, a l’edat de 39 o 42 anys, segons hagués nascut el 1157 o el 1154. Han passat més de 800 anys.
Si va morir a Perpinyà, era francès? No, perquè Perpinyà (Rosselló) era Catalunya, i ho va ser fins el 1659, quan va ser cedida a França pel rei de Castella Felipe IV, pel Tractat dels Pirineus, signat a la Illa dels Faisans del riu Bidasoa (País Basc), d’amagat de les Corts Catalanes. Les Assemblees de Pau i Treva son considerades l’origen de les Corts Catalanes, i podrien ser les primeres d’Europa. L’any 1173, l’Assemblea de Pau i de Treva de la Fondarella, va aprovar uns estatuts on es definia el territori "de Salses a Tortosa i Lleida" ("a Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam"). El castell fortificat de Salses es pot veure des de l’autopista, passat Perpinyà.
Alfons el Trobador, com a resposta a la violència feudal contra els pagesos, va obligar als Barons i als Castlans (responsables dels castells) a ratificar els estatuts de la Fondarella, que conferien als Bisbes, no armats, una important funció jurisdiccional. El Rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca, entre persones sense vincles familiars amb els Barons i Castlans de la zona. Així va vertebrar-se la primera administració local de Catalunya, amb càrrecs no hereditaris.
Van ser uns 39 o 42 anys molt viscuts, més si tenim en conte que l’any 1163, quan ell tindria uns 6 o 9 anys, ja signava els primers documents a Barcelona. Concretament el 24 de febrer de 1163, signar el document on es llegeix la paraula "Molendinis", que segons el "índice toponomástico" de la Institución Fernando el Católico, és el nom de Molins de Rei, ara fa 843 anys.
Segurament, Molins de Rei no es va fundar l’any 1190 amb Bernat el Ferrer, com vol perpetuar, la doctrina oficial, amb el monument recentment inaugurat. Molins ve de més lluny. Per trobar l’origen del nom de Molins de Rei calen dues coses, uns molins i un rei. Els molins eren del compte de Barcelona, no es podien dir del rei, fins que Catalunya no tingués el primer Rei, l’Alfons d’Aragó. Ell és el Rei dels Molins del Llobregat, el que inicià la gloriosa historia de la Corona d’Aragó. Origen d’una manera de ser i de fer que ha marcat les nostres vides, i la de Joan Moliner (Iohanni Molinario), probablement el primer "molinenc" documentat dels Molins del Rei. Que tenen contra Joan Moliner? Com és pot negar l’evidència, és més lògic que es digués Ferrer?. O passa el mateix que amb l’Alfons d’Aragó, quan els responsables de la Cultura, ni sabien si era el primer o el segon.
Els polítics d’ara, discuteixen per organitzar Catalunya en vegueries i alguns encara estan reclamant un Parlament català independent. Sorprèn comprovar que fa més de 800 anys, en temps d’Alfons el Trobador, a les Assemblees de Pau i de Treva ja teníem el dret de decidir. Ignorar les nostres arrels i esborrar-les de la nostra memòria, ha estat el treball de la majoria dels poders polítics durant segles .
Josep Barba Raventós
http://www.guai.com/molins
