Fotografies antigues 1

Escoles velles de Sant Antoni de Vilamajor. Any 1912




La Torre Roja




Urbanització Les Faldes



Plaça de Sant Antoni de Vilamajor

El Cortès

Fotografia 1941. Francesc Bardera

Situació: a uns 1.000 metres d’alçada ( és una de les més enlairades de tot el Montseny) es troba situada en una espatllera d’erosió formada a migjorn del Turó del Prat del Fondo.

Captació d’aigua: de la font del Pastorim, que recull les aigües del Sot del mateix nom, situada a ponent de l’edifici; i de la font de Les Planes, situada darrera de l’edifici. Tenen un sistema de captació d’aigües pluvials que s’emmagatzemen en un dipòsit.



Producció: situada, gairebé, en el cim de la muntanya, fet que no afavoreix un conreu extensiu, la fertilitat del sòl, l’orientació i unes pluges més abundants que la plana, van permetre uns conreus de subsistència per persones i bestiar.

Orientació: a migdia.

Tipologia: família II.

Funcionalitat : masia ramadera.

Ús actual: abandonada en estat ruïnós.

Construccions annexes: corts pel bestiar molt malmeses.

Topònim: En la capçalera de la riera de Vilamajor, dalt del Sot del Cortès, l’orografia es suavitza considerablement formant unes petites planes producte de l’erosió, les quals donen el nom a la masia que s’instal•là. El fet que durant tot l’estiu els ramats estaven a la part alta de la muntanya, cercant bones pastures, feia que durant els tres mesos haguessin d’habitar allà els propietaris del Cortès. Poc a poc va passar de ser un corral a una casa donant-li el nom de Les Planes del Cortès.

Data: Si ja és difícil datar una masia que encara es troba dempeus, imagineu-vos una que es troba en runes. L’estructura arquitectònica, documentada amb fotografies i testimonis orals, fan creure que és del segle XVI. Malauradament no tenim coneixement de cap reforma o reconstrucció de la masia.

Història: No disposem de documentació que ens informi de l’època de construcció de l’edifici. Atenent a la seva situació en un indret extraordinàriament elevat, el material emprat i les diverses informacions que testimonis orals ens han donat, pensem que es va originar a partir del segle XVI -no surt esmentada en el fogatge de l’any 1515- i que el seu origen respon a necessitats econòmiques de la masia mare: El Cortès.

Com s’ha dit a la fitxa del Cortès, la principal activitat econòmica fou la ramaderia. Durant l’hivern el ramat restava tancat a les corts i a l’estiu es deixava pasturar a les parts més altes de les muntanyes. Amb el pas del temps, molt segurament, els propietaris del Cortès van decidir construir un edifici a dalt de les muntanyes per què s’instal•lessin els pastors. Poc a poc es va anar fent gran, segons les seves necessitats, fins a convertir-se en una masia.

A l’any 1867 hi havia 8 persones: un matrimoni i els seus 6 fills. La masia es va abandonar fa uns 50 anys no tornant-se a ocupar, fet que ha abocat a l’estat ruïnós en què es troba actualment.

Característiques: Coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal orientada cap al migdia. Cal destacar la gran quantitat d’estances destinades al bestiar ( que ocupaven una superfície molt superior a la destinada a l’habitatge ).

La família Copons

En el segle XVII apareix la família noble Copons, entre ells Joan Copons Falcó i d'Aymerich com a titular dels drets dominicals a la banda de Sant Pere de Vilamajor, Santa Susanna i Cànoves. Això fa pensar que quan la casa de Barcelona va vendre o cedir part de les seves propietats vallesanes, un dels adquirents van ser els descendents d'una família que ja en temps de Ramon Berenguer IV s'havia mogut per aquells indrets. Entre les cases que aquest nobles tenen el domini directe figuren Can Planell, el Surell, el Cortès, Can Nadal, Vallmanya i moltes altres.

Joan Portals i Martí “La costa del Montseny. Entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia”. El llibre del set-ciències. Pàg 185