dijous, de setembre 20, 2012

Acta de dotació de l’església de Sant Pere (955)


En l’acte de dotació de l’església de Sant Pere de Vilamajor la  institució va rebre 20 vinyes de diversa extensió situades a Brugueres que sumaven un total de prop de 40.000 m2, superfície que potser no era sinó la meitat del conjunt. Si fos així, l’església,a la primera meitat del segle X, seria propietària  d’unes 8 ha de vinya, que per aquella època deuria de ser una superfície ben respectable.

Com que és dubtós  que els clergues  de Sant Pere conreessin ells mateixos les seves vinyes, és imaginable que la dotació es fes amb l’acord tàcit que els donants retindrien l’usdesfruit  de les vinyes a canvi de determinats censos.

Per tant, l’església de Sant Pere rebia una part del seu finançament  dels censos que diversos pagesos pagaven pel conreu de les seves vinyes. Era una mena d’impost eclesiàstic encobert.

Tingueu en consideració una altra dada: vinyes. El conreu de la vinya està documentat a Vilamajor des del segle X, però estic convençut que una de les principals activitats productives de la Villa maiore romana fou las producció de vi. Potser la riquesa vitícola del nostre entorn va fer que casa nostre es convertís en la vila major romana de la zona.


Bibliografia
Vinyes i vins: mil anys d'història : Actes i comunications del III col·loqui d’història agrària sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als països Catalans, febrer del 1990

dijous, d’agost 30, 2012

Llegendes de Vilamajor: El cabrit negre


En Jaumàs de Cànoves, anant de camí  amb la seva dona un vespre de fosca, trobà un cabrit negre

  - El durem a vendre a Llinars i sempre en traurem alguna cosa –va dir a la seva dona.
  Aquesta va protestar
- Mira que no és nostre 
-  Lo que es perd és d’aquell que ho troba

I, malgrat la insistència de la seva muller, va carregar-se el cabrit al coll

En sent prop de Llinars va sentir una veu fonda, molt fonda, que sortia del torrent* i deia:

- Ai, dimoni xic ¿a on vas?

I el cabrit va respondre

- A cavall d’en Jaumàs!... fins a Llinars

L’home, esverat, comprenent que duia el dimoni a collibè, deixà anar el cabrit, que fugí botant camps a través.

*L’autor diu que el torrent podria ser el de Vilamajor

BIBLIOGRAFIA

Mestres, Apel·les. Llegendes del Montseny. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2004

diumenge, d’agost 19, 2012

Plets a Vilamajor


Al llarg del segle XIII, el rei Jaume I concedeix els reials privilegis als habitants de Vilamajor (1249) entre els quals destaca la desgravació fiscal com no haver de pagar el delme de l’oliva, de la riberada i “d’altres coses que no siguin en costum” (1252); la renúncia a perpetuïtat dels mals usos com la intestia, la cugucia i eixorquia “ a fi que siguin lliures, francs i immunes tota la vida” (1262); o bé es concedí el privilegi a perpetuïtat que els habitants de Vilamajor poguessin resoldre davant del seu batlle qualsevol qüestió que tinguin entre ells, menys els homicidis o les apel•lacions o bé que els litigants siguin d’altres poblacions i si es donés alguns d’ aquest casos el que entén és el batlle de Barcelona (1264).

En el segle XVII apareix la família noble Copons, entre ells Joan Copons Falcó i d'Aymerich com a titular dels drets dominicals a la banda de Sant Pere de Vilamajor, Santa Susanna i Cànoves. Això fa pensar que quan la casa de Barcelona va vendre o cedir part de les seves propietats vallesanes, un dels adquirents van ser els descendents d'una família que ja en temps de Ramon Berenguer IV s'havia mogut per aquells indrets. Entre les cases que aquest nobles tenen el domini directe figuren Can Planell, el Surell, el Cortès, Can Nadal, Vallmanya i moltes altres.

El 1728, la Reial Audiència de Catalunya rep una causa de Pere Pau Ros , Antoni Collell i altres habitants  de Sant Pere de Vilamajor, una denúncia contra Juan Copons i Aymerich i Josefa Copons per obligar-los a pagar  lluïsmes (dret del senyor directe  a rebre una part del valor de la cosa que es transmet a una tercera persona)  per la venda de cases, quan al·leguen que tenen els reials privilegis que ho prohibeixen.

Bibliografia
PORTALS I MARTI, Joan. La costa del Montseny. Entre el Turó de l'Home i la Tordera.
Arxiu de la corona d’Arago. ACA Real audiència. Pleitos civiles 17546