diumenge, d’agost 19, 2007

Breu història geològica de Vilamajor

La Terra va tenir, en un moment donat de la seva vida, totes les porcions de Terra juntes formant el que s’anomenat el continent Gondwana. Degut al propi moviment interior de la terra, la seva part més superficial, va provocar que la Terra s’escamés i es dividís en plaques. Les plaques no es troben estàtiques sinó que es mouen provocant el trencament del supercontinent. El moviment caòtic de les plaques provocà que hagi xocs. Un resultat d’aquests xoc són els terratrèmols.

Doncs bé, nosaltres ens trobem situats a sobra mateix de la placa anomenada Euro-siberiana. Com totes té moviment i com totes xoca amb altres plaques. En un d’aquest xocs, anomenat alpí, es van formar totes les muntanyes que ens trobem en l’arc mediterrani com els Pirineus, els Alps, els Apeninos, l’Atles i com no la nostra serralada. L’efecte d’un xoc, per què us imagineu, és com sí tinguéssim un tros de tela de forma quadrada a sobre d’una taula deixant un dels seves cares contra una paret. Ara amb el dit xoquem contra el tros de tela i veurem com aquest s’arruga formant zones altes i zones baixes. Seria el símil de muntanyes i valls.

Les arrugues de la nostra zona anirien des del mar fins darrera el Montseny formant una sola muntanya. O sigui, la vall del Vallès no existiria pas, tot al contrari, segurament fou una altra muntanya.

Però sota de les arrugues que s’han format, en molt llocs no es troba omplert de materials sinó que poden estar buits. Això provoca un esfondrament de tota la muntanya. El resultat fou la nostra vall.

Quan un terra s’enfonsa tot queda en estat caòtic i ruïnós i en canvi la nostra vall es veu molt suau i gens caòtica. L’instrument que provoca aquest canvi és el clima i sobretot la hidrografia.

Tot la vall és un cúmul de sediments que han deixat anar les muntanyes i que han sigut transportats per l’aigua dels rius i rieres al llarg de milions d’anys. El material el treien de l’erosió que hi havia a les muntanyes. El resultat de l’erosió és patent en La Calma. La Calma era antigament un pic de considerables alçades però per causa de l’erosió va anar reduint la seva potència fins arribar a l’actualitat. Tots aquest material és el que cobreix el Vallès. Sí us fixeu, la part més planera del Vallès correspon a les zones més properes a la Calma, tot al contrari de les zones properes al Turó i Matagalls on són molt més abruptes. La pregunta que cal fer-se és: per què La Calma i no pas el Turó ? Doncs pel material que era molt diferent.

El resultat que tenim ara mateix és una serralada litoral, una vall que té com a capçalera el que seria la cara sud del Montseny, i el propi massís del Montseny . Però moviments posteriors van provocar que el massís es dividís en dues parts. Aquest trencament va formar la vall del Tordera. Altres esquerdes foren Vallfornés o la mateixa vall de Sant Elies. Ja tenim el Montseny actual ja que els cursos d’aigua eren que els que hi ha a l’actualitat. Per què això la majoria de rius han modificat el paisatge formant les petites valls, com la de Vilamajor, la de Vallserena...etc. El final d’aquest riu sol ser una zona molt riques en llims i argiles formant una plana com passar a Llinars i a Palautordera. L’aigua s’acumulà al fons de les valls tancades formant llacs com els que hi havia a tot els Vallès. A l’edat medieval existien pantans entre Mollet i Montcada. Per aquesta raó no hi ha cap poble ( La Llagosta és molt moderna ).