Origens
Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare en el tron comtal de Provença.
Era nét per línia paterna de Ramon Berenguer II i Mafalda de Pulla-Calàbria, i per línia materna de Gerbert de Gavaldà i Gerberga de Provença.
Núpcies
L'11 d'agost de 1137, amb l'edat de 23 anys, es prometé a Barbastre amb la princesa Peronella d'Aragó, una nena d'un any, tot i que el casament no es va realitzar fins uns anys després a Lleida, l'agost del 1150 Aquest prometatge li permeté de passar a governar immediatament aquest país amb el títol de príncep: quedava constituïda la corona d'Aragó. Des de 1043 Aragó incloïa la Ribagorça (amb la Vall d'Aran).
Amb aquest casament s'incorporà el regne d'Aragó al Casal de Barcelona, anul·lant les pretensions dels monarques castellans, enfortint el paper del Comte de Barcelona i sobirà de Catalunya. Peronella era filla del darrer rei privatiu d'Aragó, Ramir el Monjo, que cedí el seu reialme a Ramon Berenguer IV.
A l'acord de Barbastre, però, van haver de seguir àrdues negociacions amb l'Hospital el 1140, el del Sant Sepulcre el 1141 i el del Temple el 1143, hereus reials per designació d'Alfons I i que renunciaren a favor del comte català.
Descendents
Del seu matrimoni amb Peronella d'Aragó nasqueren:
* l'infant Alfons II d'Aragó (1152-1196), comte de Barcelona i rei d'Aragó
* l'infant Pere d'Aragó (1157-d1167)
* l'infant Ramon Berenguer de Barcelona (1158-1181), comte de Cerdanya i de Provença
* la infanta Dolça de Barcelona (1160-1198), casada el 1175 amb el rei Sanç I de Portugal
* l'infant Sanç de Barcelona (?-1223), comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló
Tingué un fill natural:
* Berenguer de Barcelona (?-1212), arquebisbe de Narbona
Acords amb Castella
El comte-rei va negociar amb Alfons VII de Castella el retorn de les terres ocupades per les tropes castellanes a la mort d'Alfons I d'Aragó, oncle de la seva muller. Així mateix pretenia poder rebre ajut per reincorporar el regne de Navarra a la Corona d'Aragó, territori que s'havia independitzat en les mateixes circumstàncies.
El 1140 es va firmar a Carrió un pacte d'ajuda mútua i de retirada de les tropes castellanes de l'Ebre, a canvi de vassallatge del comte-príncep per aquest territori. També es realitzà una acció conjunta contra Navarra que no tingué efecte.
El 1151 Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer III van signar el tractat de Tudellén què, a part de renovar l'aliança antinavarresa, pretenia repartir-se Al-Andalus. Així a la Corona catalano-aragonesa es reservaren les terres de València, Dénia i Múrcia, per les quals el comte-príncep hauria de retre homenatge al rei castellà.
Lluita contra l'Islam
A la banda aragonesa, la noblesa d'aquest territori, els ordes militars i la cavalleria popular va lluitar per recuperar les possessions perdudes a mans dels almoràvits a la Batalla de Fraga el 1134. Es recuperà així: Alcolea de Cinca, Xalamera i Sariñena el 1141; Daroca el 1142; Ontiñena el 1147.
A la banda catalana amb l'ajut del comte Ermengol VI d'Urgell, Ramon conquerí les taifes de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) a al-Muzaffar. Siurana, encimbellada a les Muntanyes de Prades, fou el darrer reducte musulmà de Catalunya, ja que, governada pel valí Almira Almemoniz, va resistir fins el 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellvell. Aquestes conquestes formen el territori que, més tard, es va anomenar Catalunya Nova.
L'expansió territorial no va ser obstacle per la realització d'agosarades expedicions per terres de Múrcia (1144) i València (1146), i una brillant participació en la presa d'Almeria (1147) per a Castella.
Política Occitana
El 1143 va ajudar a Guillem VI de Montpeller a recuperar Montpeller, d'on havia estat expulsat per una revolta nobiliària.
A la mort del seu germà, Berenguer Ramon I de Provença, i per la minoria del seu nebot Ramon Berenguer va assumir la regència del comtat de Provença, en el que van continuar les Guerres baussenques contra la Senyoria dels Baus aliats del comtat de Tolosa.
El 1154 va ser anomenat senyor de Bearn. El 1156 va col·laborar amb Enric II d'Anglaterra i duc d'Aquitània contra el Comtat de Tolosa.
En camí a entrevistar-se amb l'emperador Frederic I Barba-roja a Torí morí a Borgo San Dalmazzo el 6 d'agost de 1162. Fou enterrat al monestir de Poblet, que ell mateix havia fundat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada