Es de tots coneguts
que el poeta del Vallès va passar
llargues estades a Alfou (http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/11/125e-aniversari-de-la-mort-del-poeta.html),
però el que no es tenia clar era exactament on. Uns deien que a Can Llança mentre d’altres a Can Suarí. No
fou fins l’any 1962 quan el
reverend de Cardedeu, que a la vegada ho
era d’Alfou, en Joan Roldan, ho va confirmar: Cases i Amigó estava unit a Can
Suarí . En què es fonamentava?
La primera pista
l’obtenim del poema “El roure vell” on
diu:
“les fulles de sa
brancada
ombregen el meu
portal,
les parets de la
parròquia
i les tombes del
fossar”
El missatge és
clar: el seu portal es trobava al costat d’un gran roure que donava ombra a
l’església i al cementiri. Totes les pistes apunten a la masia de Can Llança però hi ha una dada que
desmunta la hipòtesi, on és el roure?.
L’arbre actualment
no existeix però els més vells del lloc el situen en el camí que duia de la parròquia d’Alfou a
Can Suari, per tant no estava al costat de Can Llança. Aleshores, per què les
referència al cementiri i a la parròquia? Segons el mossèn quan parlava d’aquest dos elements ho feia en
un sentit figurat.
El segon
argument també fa referència a un altre
poema, “Cant a la masia” on l’autor fa
una descripció d’una masia la qual coincideix amb Can Suari.
“ Veigues cremades
i pedres ennegrides
on va quedar
escrita per flames atrevides
la guerra de l’any
vuit”
Fa referència a la
crema de Can Suari per les tropes franceses, a principis del segle XIX, a causa
de la batalla de Cardedeu (http://vilamajor.blogspot.com.es/search?q=batalla)
Finalment, el quart
argument és purament familiar: Cases i Amigó estava emparentat amb els propietaris de Can Suari. L’antiga
propietària, Anna Alguer Amat, tenia una col·lecció de records del poeta com
una fotografia seva feta per Napoleó, un retrat de la seva mare Serafina d’Amigó de l’any 1862 i un del seu avi Francesc Amigó Alguer del
1863, una carta dirigida al seu oncle Josep Alguer i un taló del ferrocarril
consignat pel poeta i dirigit a Can Suari
Bibliografia
Bibliografia
La Vanguardia,
diumenge 29 de juliol de 1962, pàg 21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada