dissabte, d’abril 23, 2016

La delinqüència a Vilamajor (1850-1899)

La història ha demostrat que, des de l’aparició de la propietat privada, la humanitat ha tingut com un dels seus màxim objectius l’acumulació de béns. Quant més se’n tenien més prosperitat aconseguien. Han existit dues maneres d’assolir-ho: a través del treball exercit  o mitjançant l’apropiació del treball realitzat per altres.  La segona opció al llarg de la història ha estat continuadament castigada  creant-se lleis específiques. Actualment es denomina el codi penal.

Els delictes que avui en dia estan representants al nostre codi penal no difereixen gaire dels que d’antuvi existien, a excepció dels delictes tecnològics.  Si concretem més i parlem exclusivament dels delictes patrimonials, la forma de cometre’ls són les mateixes (sostreure un béns d’altri per treure un benefici propi) però han canviat els objectius.

Vilamajor no restà al marge dels delinqüents, tot al contrari. Si consultem les hemeroteques trobem nombroses articles que expliquen fets delictius comesos a les nostres contrades. Amb aquest articles vull posar diversos exemples de fets delictius succeïts  durant la segona meitat del segle XIX.

El 10 de desembre de 1850, una esquadra dels Mossos de Sant Celoni amb el caporal Jose Luis al front, va localitzar en un bosc a una mitja hora del poble de Sant Pere de Vilamajor, dues peces grans de ferro juntament amb unes altres més petites, i una fusta pròpia per la fabricació de moneda. A mitjans de 1850  les monedes oficials a Espanya eren els reals els quals no tenien cap mesura de seguretat com les que actualment tenim, el que feia que fos relativament fàcil la seva falsificació. Només calia substituir l’or, plata o coure que tenien i que era el que donava valor a la moneda, per un material menys valuós. Es tractava d’un delicte greu.

El 12 de març de 1886, el caporal dels Mossos d’Esquadra de La Garriga, en Bruno Barbany, juntament amb 4 Mossos més, va capturar un veí de Sant Pere de Vilamajor  per haver tallat arbres i sostret cinc-cents quintals (kg) de llenya  sense el permís dels seu legítim propietari. Avui en dia un fet com els descrit no té gaire importància, però al 1886 la llenya era la principal font d’energia de les llars, sigui per cuinar com per mantenir la casa calenta. Malauradament no tinc el nom de la persona detinguda i desconec que és el que li motivà a robar. Era un delinqüent habitual o era un pobre pagès que ho necessitava per mantenir la seva família calenta?

Bibliografia

El Heraldo del dia 10 de desembre de 1850
La Dinastia del  17 de març de 1886.