diumenge, de març 08, 2020

Josep Mª Periques, l'arquitecte que va reconstruir l'església de Sant Pere de Vilamajor (1940)


Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme. En les seves obres es pot apreciar una influència de Gaudí, del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigué en contraposició; una de medieval, especialment romànica, així com una altra procedent de l'escola vienesa. S'hi poden afegir les conseqüències del catalanisme polític que vivia, cosa que es tradueix en una arquitectura popular catalana. També va mantenir tot el llarg de la seva vida les facetes d'arqueòleg i historiador.

Es va encarregat de la reconstrucció de l’església de Sant Pere de Vilamajor  dels danys que es van causar per l’incendi succeït durant la guerra civil espanyola per part d’elements anarquistes provinents de Granollers https://vilamajor.blogspot.com/2013/09/la-crema-de-lesglesia-de-sant-pere-de.html

Realitzà alguns treballs a la nostra comarca essent els més notoris:

L’església de Santa Maria de Villalba de Sasserra:

Santa Maria és una església parroquial al nucli de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental). En abandonar l'església vella, s'habilità, a la barriada de Trentapasses, un petit edifici a la vora de la gran casa del comte de Centelles. L'arquitecte Josep Maria Pericas fou qui projectà el nou temple, que s'acabà l'any 1927.




L'església disposa d'un absis semicircular i un arc presideix l'arrencada de la nau. Als costats de la nau hi ha nínxols amb imatges, de factura moderna. El presbiteri té volta de mitja taronja, amb una imatge de l'Assumpta i el sagrari. A l'esquerra de la nau hi ha la imatge de Sant Sebastià, a la dreta la Mare de Déu de Montserrat. Té campanar modern, amb buits quadrats per contenir les campanes. Hi ha una campana del segle XVII. Té un pòrtic amb tres arcs de mig punt. La pila baptismal també és moderna.

Sant Salvador de Terrades

És una ermita situada al veïnat de muntanya de Cànoves, al terme municipal de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental). L'edifici actual data del 1930 i fou construït sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. Aquesta està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi celebra un aplec el primer diumenge d'agost.

Descripció:  Edifici d'una sola nau amb creuer i absis pentagonal. La coberta és composta: el tros de la nau i el creuer és a doble vessant, una en sentit longitudinal i l'altre transversal, i l'absis té cinc vessants que concorren en un sol punt. La façana està emmarcada per una mena de pilastres que acaben en arquets cecs. En el centre hi ha un gran arc apuntat i en el seu interior la porta allindana i tres finestres d'arc apuntat. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rodó. El capcer és un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, hi ha el campanar de paret amb tres obertures d'arc de mig punt. En el creuer i en el centre de l'absis s'obren grans finestres d'arc apuntat.

Història: L'ermita forma part d'un veïnat de masies cap al vessant meridional del turó del pi novell. Es té constància de l'existència d'una ermita en aquest lloc des de l'any 1226, possiblement fundada pels senyors del castell de Cànoves. És d'estil neogòtic amb alguns elements del romànic

Bibliografia:

Josep Maria CLAPAROLS I PERICAS. L’obra de l’arquitecte Josep Mª Pericas. Ausa, ISSN 0210-5853, ISSN-e 2014-1246, Nº. 95-96, 9, 1980, págs. 155-160