Es tracta de la inscripció situada en el crugia de la masia anomenada La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor. La data inscrita, 1639, pot fer referència a dos fets: a l’any en què la masia es va convertí en La Rectoria, entesa com el lloc on havien de viure els preveres encarregats de l’església de Sant Pere de Vilamajor; o bé l’any en què es va procedir ala restauració de la mateixa.
En la primera hipòtesi l’argumentació és la següent.
Baltasar Derrocada i Gras, fill de Joan Derrocada i Eulàlia Gras ( de la família Gras de Sant Pere de Vilamajor), es va casar amb Elisabeth N. De resultes de la seva unió varen néixer tres fills, essent el segon en Narcís Derrocada el qual exercí el càrrec de domer major (clergue que exercia el càrrec per setmanes)) de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Va ser el primer membre conegut de la família Derrocada que exercí un càrrec eclesiàstic, una tradició molt arrelada a les famílies benestants del segle XVI (mirar article http://vilamajor.blogspot.com/2007/08/vilamajor-la-vida-de-pags-durant-els.html ).
El germà gran d’en Narcís i hereu del patrimoni dels Derrocada, en Joan, es casà amb Anna M. De la seva unió naixeren dos fills: l’hereu Joan i en Benet. Aquest, i continuant la tradició familiar, exercí el càrrec de domer menor juntament amb el seu oncle Narcís, que com he dit feia de domer major.
No hi ha cap referència que ens parli directament però sembla que no hi ha cap mena de dubte que Narcís Derrocada va estar directament relacionat amb la construcció de la darrere església de Sant Pere de Vilamajor, la que avui en dia podem gaudir. Malauradament no va poder-la contemplar en tot el seu esplendor, malgrat que l’any 1600 fou beneïda, atès que el 14 de novembre de 1603, Narcís va morir i en base a l’ordre donada el 4 de juny de 1593 pel bisbe de Barcelona Joan, i referendada pel Vicari General Onofre Pau Cellers, per la qual la mort d’un dels dos domers significava que l’altre assolia el càrrec exercit pel difunt, en Benet va prendre possessió del càrrec de domer major el 16 de novembre de 1603.
L’hereu dels Derrocada, en Joan, tenia en molta consideració al seu germà Benet, i així ho fa constar en el seu testament on diu textualment: “ item per lo amor fraternal tinch y aporte al dit Reverent Señor Benet Derrocada, prevere y Rector de la parroquia de Sanct Pere de Vila Major germa meu, li dex, fas llegat quen la casa del meu Mas Derrocada, de sa vida natural tinga per son propy us y voler una cambra, laquel matex voldra de dit ma casa, y provisió de manjar y beurer be y honradament, sa y malalt ab son degut servei segons sa conditio”. Del paràgraf es poden extreure diverses conclusions, però potser la més notòria és que Benet Derrocada estableix la seva residència en el mas Derrocada, per tant, fins aquells moments no existeix un lloc de residència destinat als domers, per tant, La Rectoria com a tal , no existia.
De la unió de Joan (germà d’en Benet) i de la seva esposa Antiga N, varen néixer 11 fills, essent l’hereu en Joan (tercer hereu de la nissaga amb el mateix nom). La tradició familiar de tenir un representant eclesiàstic no es trenca atès que el segon fill, en Francesc, es converteix en frare, mentre que el sisè, en Bernard, es nomenat mossèn de Santa maria del Mar de Barcelona. Possiblement cap dels dos va exercí com a prevere a Sant Pere de Vilamajor per què dit càrrec era exercit pel seu oncle, en Bernat.
L’hereu, no sabem si per desfer-se de la presència de Benet a casa seva o per si volia fer una obra pietosa, dóna, un sis anys abans de la seva mort (la qual pot coincidir amb la data de la inscripció) a l’església de Sant Pere de Vilamajor un mas que tenia en la seva propietat i el qual es trobava situat a uns 50 metres de l’església. Aquest mas havia de convertir-se en La Rectoria o lloc on havia de viure el domer o prevere de l’església. Per tant, la masia coneguda actualment com a La Rectoria ja existia temps enrere amb un altre nom, el qual desconec. Aquest fet demostra que al inscripció objecte d’estudi no pot fer referència a l’any de construcció de la masia.
En la segona hipòtesi l’argumentació és la següent:
L’hereu, en Joan (tercer) es casà amb Joana Comes Ros, naixent de la seva unió tres fills, tots molt importants en la història familiar: l’hereu Jaume Joan, en Rafel que exercí de mossèn a Sant Pere en substitució del seu oncle-avi Benet, i Catalina. La història d’en Jaume Joan i de Catalina es mereixen un article a part, però la d’en Bernard si què la puc encabir dins d’aquest article.
El Reverend Rafel Derrocada i Comas, va néixer l’1 de juny de 1614, essent batejat pel seu oncle-avi Benet Derrocada. Entre les seves obres cal destacar les grans millores i obre de La Rectoria entre les que cal destacar la substitució de les antigues finestres per unes noves de llinda plana, o el ràfec amb teulada de volta girada, o bé la restauració de la porta principal. Hauria de ser unes reformes que van durar anys i que varen finalitzar l’any 1639, quan fou arrebossada la façana. Però sense cap mena de dubte, l’element que pot sustentar la hipòtesi és que durant el segle XVI i XVII es va posar de moda entre els propietaris de les masies catalanes, posar una inscripció amb la data en què es va realitzar la remodelació de la masia. Com a element distorsionador de la hipòtesi és la visita pastoral que l’any 1668 va realitzar Fra Alonso de Sotomayor, arquebisbe de Barcelona, el qual va felicitar a Rafel les obres de remodelació portades a terme a La Rectoria. Una felicitació donada 29 anys després de la data de la inscripció!!! Massa temps.
Particularment, jo em quedo amb la primera hipòtesi, encara que probablement es tracti d’una concatenació de les dues hipòtesi: l’any en que la masia es va convertí en Rectoria i la realització d’una primera remodelació que la fes habitable i estèticament acceptable. Vista la capacitat econòmica de la família Derrocada i de la seva tradició eclesiàstica, no ens ha d’estranyar.
Bibliografia
PLANTADA Y AZNAR, Jorge. Nobleza rural catalana. Masias del Valles. Edicions Hidalguia. 1968
SARRIA SARACHO, Ferran. Les masies. El Veïnat de Canyes. Quaderns de Vilamajor núm 2. Centre d’estudis de Sant Pere de Vilamajor. 2002
POCH I RUESTES, Josep. El Centre d'Art de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor: 15 anys d'activitats. Revista Lauro 24. Espai Obert.Granollers. 2003
POCH I RUESTES, Josep. Vilamajor. Un poble forjat per comte, capellans, pagesos i menestrals.
1 comentari:
Us ha sorprès la resposta?
Sabíeu la història?
Encara tinc més informació de la família Derrocada, la qual aniré desgranant poc a poc
Publica un comentari a l'entrada