Els vilamajorencs i vilamajorenques ens sentim molt orgullosos de l'església de Sant Pere, la coneguda com la catedral del Vallès per les seves extraordinàries dimensions, tant lineals com a volumètriques. L'església es va guarnir internament amb els millors detalls, per això es va encarregar que es fes un retaule a Joan Gascó. El resultat fou una obra reconeguda com una de les millors del Vallès i de Catalunya. Però no fou l'únic retaule. Es té coneixement de l'existència d'un anterior el qual es va fer per l'antiga església de Sant Pere, la que hauria de trobar-se dins del castell i de la que no ens queda cap resta arqueològica.
Jaume Huguet, veí de Barcelona, va convenir amb Benet Borau (a) Bataller de Sant Pere de Vilamajor, la pintura d'un retaule de Nostra Senyora per comte del confrares d'aquella parròquia, amb cinc divisions per les imatges de mig cos, amb un nínxol pintat de carmesí i plaquejat d'or a dalt, i més amunt una taula de la coronació de la Verge, i als quatre requadres laterals, representant els goigs de la salutació, naixement, adoració dels reis i la resurrecció dels Senyor entre homes d'armes, obligant-se a més, de daurar de fil no sols el fons i les diademes sinó els "pilars, formeria, xambrans, arxets, tubes e guarda polsos", embotits o modelats aquesta amb fullatges de guix. L'obra s'ha de tenir entregada pel mes de març de 1467, rebent per tot 24 lliures barceloneses.
L'encàrrec a un dels més prestigiosos pintors, en Jaume Huguet, demostra de la potent economia de Vilamajor atès que no es tractava d'una obra petita, així com la quantitat de diners a pagar.
Font: Publicació "Ilustració catalana" nº 124 del 15 d'octubre de 1905.
diumenge, de juny 26, 2011
La carretera de Vilamajor
Avui he pogut assistir a la magnífica passejada comentada per Gini sobre el la Força, el Castell i el Palau comtal. Entre els assistents ha sorgit la següent pregunta: quan es va fer la carretera que uneix Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor? El Gini va respondre que a final dels XIX i començaments del XX. No anava pas errat. Veiem una mica la seva història.
Antigament el camí natural entre els dos Vilamajors no es feia per la carretera avui existent sinó per la porta oest,l'anomenada de Brugueres, del castell de Sant Pere. Hom es podria preguntar com és així si no és la "ruta natural" (entesa com la més fàcil?. La resposta és fàcil de respondre. Antigament la colonització de Vilamajor es va seguir sota les següents variables: disponibilitat d'aigua i tenir un sòl que donés els rendiments necessaris per garantir la supervivència dels seus productors. Quina zona de Vilamajor és rica amb aigua i amb sòl ple de llims rics en nutrients? Doncs el que avui en dia ocupa la zona al voltants de la riera de Vilamajor, o sigui, per on passa la carretera actual de Sant Pere a Sant Antoni. Aquesta zona fou la primera en ésser ocupada i la que més densitat de població hauria de tenir. No cabia la possibilitat de desaprofitar el sòl en fer un camí, era perdre l'oportunitat de produir més. Segur, però, que existien camins corriolers (per caminar i no pas pel pas de carruatges) que duien d'una fina a una altre i d'aquí d'un poble a un altre.
Amb els temps, probablement aquesta petits corriols es van anar institucionalitzant i es convertiren en el camí normal del trànsit de persones i mercaderies entre tots dos municipis. Fou una carretera fet i pagada pel consistori o pels propis veïns.
La carretera que duu de Llinars a Sant Llorenç Savall es va construir l'any 1898 (almenys la zona que correspon al nostre terme municipal). Ho sabem per què a les actes de l'ajuntament de Sant Pere consta una queixa dels veïns per què les obres no permet el pas de mercaderies dels carruatges i el pas dels ramats. L'Estat espanyol es feia càrrec de la construcció (arranjament) de carretera, la qual molt possiblement existia en format camí. El que va fer l'Estat fou adequar-la (millorar-la i conservar-la), molt probablement a instàncies dels ajuntaments. .
No fou fins l'any 1900 quan es va començar a millorar el ramal de Sant Antoni a Sant Pere. Unes millores que es feien molt lentament el que causava enormes molèsties. L'ajuntament fa una reclamació per tal que les obres s'agilitzint. El 1901 la Direcció d'obres públiques provincials va determinar que s'havia de senyalar el dia en què començarien les obres definitives d'arranjament de la carretera (Diari La Dinastia nº 6643 del 2 de d'abril de 1901).
Posteriorment foren plantats els plataners que avui veiem els quals tenien una doble funció: garantir ombra els calorosos dies d'estiu, i absorvir la pols que produïa el pas dels vehicles i s'escolaven dins de les cases.
Antigament el camí natural entre els dos Vilamajors no es feia per la carretera avui existent sinó per la porta oest,l'anomenada de Brugueres, del castell de Sant Pere. Hom es podria preguntar com és així si no és la "ruta natural" (entesa com la més fàcil?. La resposta és fàcil de respondre. Antigament la colonització de Vilamajor es va seguir sota les següents variables: disponibilitat d'aigua i tenir un sòl que donés els rendiments necessaris per garantir la supervivència dels seus productors. Quina zona de Vilamajor és rica amb aigua i amb sòl ple de llims rics en nutrients? Doncs el que avui en dia ocupa la zona al voltants de la riera de Vilamajor, o sigui, per on passa la carretera actual de Sant Pere a Sant Antoni. Aquesta zona fou la primera en ésser ocupada i la que més densitat de població hauria de tenir. No cabia la possibilitat de desaprofitar el sòl en fer un camí, era perdre l'oportunitat de produir més. Segur, però, que existien camins corriolers (per caminar i no pas pel pas de carruatges) que duien d'una fina a una altre i d'aquí d'un poble a un altre.
Amb els temps, probablement aquesta petits corriols es van anar institucionalitzant i es convertiren en el camí normal del trànsit de persones i mercaderies entre tots dos municipis. Fou una carretera fet i pagada pel consistori o pels propis veïns.
La carretera que duu de Llinars a Sant Llorenç Savall es va construir l'any 1898 (almenys la zona que correspon al nostre terme municipal). Ho sabem per què a les actes de l'ajuntament de Sant Pere consta una queixa dels veïns per què les obres no permet el pas de mercaderies dels carruatges i el pas dels ramats. L'Estat espanyol es feia càrrec de la construcció (arranjament) de carretera, la qual molt possiblement existia en format camí. El que va fer l'Estat fou adequar-la (millorar-la i conservar-la), molt probablement a instàncies dels ajuntaments. .
No fou fins l'any 1900 quan es va començar a millorar el ramal de Sant Antoni a Sant Pere. Unes millores que es feien molt lentament el que causava enormes molèsties. L'ajuntament fa una reclamació per tal que les obres s'agilitzint. El 1901 la Direcció d'obres públiques provincials va determinar que s'havia de senyalar el dia en què començarien les obres definitives d'arranjament de la carretera (Diari La Dinastia nº 6643 del 2 de d'abril de 1901).
Posteriorment foren plantats els plataners que avui veiem els quals tenien una doble funció: garantir ombra els calorosos dies d'estiu, i absorvir la pols que produïa el pas dels vehicles i s'escolaven dins de les cases.
dijous, de juny 23, 2011
Lladres a Vilamajor
Us faig esment d'un parell de notícies sobre robatoris succeïts a Vilamajor a finals del segle XIX
El senyor Mora, un ric propietari de Vilamajor, anava en direcció cap a casa seva al vespres quan fou sorprès per un grup de persones armades que el van detenir, robant-li tots els diners que tenia i exigint-li altres quantitats. Es va poder excusar com va poder però els homes no es van donar per satisfets decidint acompanyar-lo fins al domicili on van capturar la seva filla retenint-la com a ostatge. Van amenaçar-lo de matar-la sinó anava cap a Vilamajor a recollir més diners.
El senyor Mora va anar cap al poble i no va saber dissimular el seu enuig i va explicar el que succeïa. Ràpidament 4 o 6 veïns es van aixecar en somaten i van anar cap a casa del Mora fent fugir als lladres.
Font: diari La Dinastia del dia 29 de gener de 1885.
El dia 4 de febrer de 1885, cap a les dues de la tarda va tenir lloc una temptativa de robatori en el poble de Sant Pere de Vilamajor, concretament en la casa Can Joan del Sot de l'Hom. Sembla ser que al sortir a caçar el fill de la casa, es va donar compte que un noi jove que no era de la zona volia accedir a dins de la casa per una finestra que dóna a la part posterior de la masia. El fill va fer un tret obligant al lladre a fugir
Font: Diari La Dinastia nª 788 del 8 de febrer de 1885.
Els Mossos d'Esquadra de la Garriga, Juan Clapesjussà i Antoni Segarra, van capturar el 22 d'aquest mes i en el districte municipal de Sant Antoni de Vilamajor a un subjecte d'aquesta població acusat de furtar 75 pessetes. Fou detingut amb una escopeta sense llicència i posat a disposició del corresponent jutjat.
Font: Diari La Dinastias nº 1368 del 26 de gener de 1886.
El dia 3 foren robades de les església de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor objectes valuosos sense trencament de portes. El dia 5 fou capturat pels Mossos d'Esquadra a l'autor dels fets
Font: Diari La Dinastia nº 1441 de l'11 de març de 1886
El caporal de l'esquadra de La Garriga, don Bruno Barbany, acompanyat per 4 Mossos, va capturar, el 12 d'aquest mes i en Sant Pere de Vilamajor, a un veí de dita població, per haver tallar arbres i haver sostret 500 quintals de llenya d'un dels predis sense permís del propietari, i va ser posat a disposició del respectiu jutjat per la instrucció de les primeres diligències.
Font: Diari La Dinastia nº 1451 del 17 de març de 1886
El senyor Mora, un ric propietari de Vilamajor, anava en direcció cap a casa seva al vespres quan fou sorprès per un grup de persones armades que el van detenir, robant-li tots els diners que tenia i exigint-li altres quantitats. Es va poder excusar com va poder però els homes no es van donar per satisfets decidint acompanyar-lo fins al domicili on van capturar la seva filla retenint-la com a ostatge. Van amenaçar-lo de matar-la sinó anava cap a Vilamajor a recollir més diners.
El senyor Mora va anar cap al poble i no va saber dissimular el seu enuig i va explicar el que succeïa. Ràpidament 4 o 6 veïns es van aixecar en somaten i van anar cap a casa del Mora fent fugir als lladres.
Font: diari La Dinastia del dia 29 de gener de 1885.
El dia 4 de febrer de 1885, cap a les dues de la tarda va tenir lloc una temptativa de robatori en el poble de Sant Pere de Vilamajor, concretament en la casa Can Joan del Sot de l'Hom. Sembla ser que al sortir a caçar el fill de la casa, es va donar compte que un noi jove que no era de la zona volia accedir a dins de la casa per una finestra que dóna a la part posterior de la masia. El fill va fer un tret obligant al lladre a fugir
Font: Diari La Dinastia nª 788 del 8 de febrer de 1885.
Els Mossos d'Esquadra de la Garriga, Juan Clapesjussà i Antoni Segarra, van capturar el 22 d'aquest mes i en el districte municipal de Sant Antoni de Vilamajor a un subjecte d'aquesta població acusat de furtar 75 pessetes. Fou detingut amb una escopeta sense llicència i posat a disposició del corresponent jutjat.
Font: Diari La Dinastias nº 1368 del 26 de gener de 1886.
El dia 3 foren robades de les església de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor objectes valuosos sense trencament de portes. El dia 5 fou capturat pels Mossos d'Esquadra a l'autor dels fets
Font: Diari La Dinastia nº 1441 de l'11 de març de 1886
El caporal de l'esquadra de La Garriga, don Bruno Barbany, acompanyat per 4 Mossos, va capturar, el 12 d'aquest mes i en Sant Pere de Vilamajor, a un veí de dita població, per haver tallar arbres i haver sostret 500 quintals de llenya d'un dels predis sense permís del propietari, i va ser posat a disposició del respectiu jutjat per la instrucció de les primeres diligències.
Font: Diari La Dinastia nº 1451 del 17 de març de 1886
Subscriure's a:
Missatges (Atom)